Resultats de la cerca

La capella de Sant Jaume es troba integrada a la masia de Cal Valldecerves, a Querol (Alt Camp), i és una petita església romànica del segle XI de planta rectangular amb absis semicircular decorat amb arcs llombards. L'edifici, en bon estat, presenta accés restringit ja que està incorporat a la masia habitada i la porta original no és visible. No disposa de protecció oficial segons la Generalitat de Catalunya.

A El Pont de Vilomara, municipi de El Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), es troben les Tines de les Balmes Roges, construccions del segle XIX destinades a l'emmagatzematge. El conjunt, format per tres tines, dues barraques i edificacions auxiliars distribuïdes en dos grups, aprofita la roca de la balma com a estructura.

El Far de Calella es troba a les afores de Calella, municipi del Maresme (Barcelona), a 39 metres d'altitud. Es tracta d'un far del segle XIX inaugurat el 1859 en el mateix emplaçament on hi havia una torre de guaita medieval, que constitueix un dels símbols més característics de la ciutat i un excel·lent mirador del municipi. L'edifici es conserva en bon estat, està en funcionament i és visitable.

A Sitges, municipi del Garraf (Barcelona), es troba aquesta masia del segle XIX que actualment funciona com a oficina i centre d'informació del Parc del Garraf. L'edifici presenta un cos central i dos laterals amb planta baixa, pis i golfes, destacant les seves portes i finestres amb dovelles de pedra i les impostes de maó vist que marquen cada nivell.

A Sant Ramon, municipi de la Segarra (Lleida), es troben aquestes pletes, cabanes medievals destinades a resguardar el ramat i el pastor. Construïdes amb voltes de canó de paredat i carreus irregulars units en sec, daten dels segles XIX-XX. Actualment desaparegut el coberta del pastor, només es conserven parcialment les estructures del ramat, sense protecció oficial.

A Gàver, entitat de població d'Estars, municipi de la Segarra (Lleida), es troba aquesta església parroquial de Santa Maria, construïda l'any 1971 en estil contemporani per substituir l'antiga parròquia que estava en estat precari. L'edifici, situat al peu de la carretera LV-1005, es troba en bon estat però només és accessible durant les hores de culte i no disposa de protecció oficial.

A Porqueres, municipi del Pla de l'Estany, es troba aquesta ermita romànica del segle XI, construcció de petites dimensions amb nau capçada per un absis semicircular i campanar de cadireta. L'edifici, en bon estat, conserva elements originals romànics com carreus regulars, tot i que va ser reconstruït al segle XV després dels terratrèmols de 1428. L'accés no és lliure.

A Concabella, municipi dels Plans de Sió a la Segarra, es conserva un refugi subterrani del segle XX, una fortificació tipus búnquer construïda sota una senglera de roca natural per defensar la carretera L-310 durant la guerra civil.

A Rubinat, municipi de la Ribera d'Ondara (Segarra), es troba aquesta antiga fàbrica d'embotellament d'aigua mineral del segle XIX, amb planta rectangular i una torre circular destacada per les seves obertures decorades amb maó i una doble cornisa geomètrica. L'edifici, construït amb maó i pedra, conserva bon estat en les parets exteriors, però ha perdut la coberta i el segon pis, excepte a la torre que manté les seves obertures romboïdals.

A Montcortès de Segarra, municipi dels Plans de Sió a la Segarra, es localitza un columbari romà amb vuit fornícules excavades en la roca mare, datades entre els segles I i II dC. El jaciment destaca per conservar també una necròpolis altmedieval amb cinc enterraments tipus banyera dels segles VIII a XII, testimoniatge d'una ocupació humana prolongada.

Al Calvari de Torre-serona, municipi del Segrià, es conserven restes arqueològiques de dubtosa utilitat excavades a la roca, possiblement relacionades amb l'explotació del vi o amb usos funeraris. Sense protecció oficial documentada, el paratge presenta bon estat de conservació i està integrat en un parc públic accessible amb equipaments esportius.

Altres noms: Tines del Mas cal Candela - (Generalitat de Catalunya). *

A Callús, municipi del Bages, es troben les Tines del Mas cal Candela, un conjunt de set estructures circulars enrajolades dels segles XVIII-XIX que testimoniaven la importància del conreu vitícola a la regió. Construïdes amb pedra irregular i calç, amb alçades entre tres i quatre metres, es distribueixen agrupades al voltant del mas abandonat.

L'església de Sant Andreu es troba al nucli de Serinyà, municipi del Pla de l'Estany. Es tracta d'un temple romànic del segle XII de planta rectangular amb una sola nau, construït amb carreus escairats i destacat per la senzillesa decorativa. L'edifici es conserva en bon estat, té accés restringit i conserva elements notables com una pica beneitera medieval i ferratges de forja.

Al veïnat de Casals, a Serinyà (Pla de l'Estany), es troba aquesta petita ermita romànica del segle XII construïda amb pedra sorrenca, que destaca per la seva porta dovellada i el campanar d'espadanya. L'edifici, en bon estat però d'accés restringit, conserva elements com una capelleta a la façana nord i contraforts al sud que indiquen la seva connexió amb una masia antiga.

Església parroquial de Santa Maria de Vilamarí, a Vilademuls (Pla de l'Estany), d'origen romànic del segle XII situada dalt d'un turó. Presenta planta rectangular, absis semicircular i torre campanar de planta quadrada, amb murs de carreus a la part romànica. Va sofrir importants obres d'ampliació a partir del segle XVIII, com l'elevació de l'absis el 1688, la construcció de la sagristia el 1762 i el nou portal barroc el 1787.

Altres noms: Església parroquial de Sant Marçal de la Quarantella

L'església de Sant Marçal de Quarantella es troba a Sant Marçal de Quarantella, entitat de població de Vilademuls, al Pla de l'Estany. Es tracta d'un edifici romànic del segle XI de planta rectangular amb una sola nau, absis semicircular i capella lateral, amb campanar rectangular a la façana principal. L'edificació es conserva en bon estat, tot i que l'accés no és lliure.

L'ermita de Sant Mer es troba a Vilademuls, al Pla de l'Estany. Es tracta d'una ermita medieval del segle XIII, reedificada el 1627 amb pedres del castell de Turris Durris, dedicada al sant abat de Banyoles. L'edifici de planta rectangular presenta nombroses modificacions i accés restringit, mantenint bon estat de conservació.

L'església de Sant Esteve de Guialbes, a Vilademuls (Pla de l'Estany), és un temple romànic del segle XI de planta rectangular amb nau única i volta apuntada. Destaca per la seva torre campanar de planta quadrada amb merlets escalonats i el pòrtic d'obra que protegeix l'entrada. L'edifici es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.