Resultats de la cerca

A Caldes de Montbui, municipi del Vallès Oriental, es conserven les restes de les termes romanes, un conjunt balneari de l'antiguitat amb piscina i galeries d'arcades construïdes amb opus signinum. L'estació termal, fundada sobre les deus d'aigua calenta, tingué importància considerable a l'alt Imperi, com demostren les inscripcions votives recuperades.

L'aqüeducte romà de Pineda de Mar, al Maresme, és una obra hidràulica del segle III dC que conserva quatre arcades de pedra sobre pilars rectangulars. Construït per proveir d'aigua una vil·la romana a Can Roig, originalment tenia 3,5 km de recorregut amb tres aqüeductes diferents. Actualment sense protecció oficial, es troba en estat estable però necessita consolidació urgent per evitar la seva ruïna definitiva.

A Bolvir, municipi de la Cerdanya, es troba aquest pont medieval sobre el riu Segre, d'origen romà amb obra popular que conserva pilars romans amb carreus escairats i arcs parcialment refets. Edificat en època romana i citat ja al segle XI com un dels set ponts de pedra de la Cerdanya, va ser reconstruït el 1982. Protegit com a BCIL, es manté en bon estat i és transitable per a vehicles i vianants.

A la Vall de Bianya, municipi de la Garrotxa, es conserva una via romana de l'època romana que travessa la comarca amb més de sis quilòmetres d'empedrat intacte, acompanyat de murs de contenció, voreres i trencaaigües. La via, que connectava el Rosselló amb Besalú passant per Camprodon, es manté en òptim estat de conservació gràcies a que el traçat actual s'allunya del primitiu recorregut romà.

Les Termes Romanes de Sant Boi de Llobregat, al Baix Llobregat, són els banys d'una propietat privada més ben conservats de Catalunya, construïts a finals del segle II dC. L'edifici termal, format per cambres fredes i calentes, va funcionar fins al segle V i es va protegir amb una casa construïda al damunt al segle XVII. Protegides com a BCIN i restaurades, són visitables en bon estat.

A Montcortès de Segarra, municipi dels Plans de Sió a la Segarra, es localitza un columbari romà amb vuit fornícules excavades en la roca mare, datades entre els segles I i II dC. El jaciment destaca per conservar també una necròpolis altmedieval amb cinc enterraments tipus banyera dels segles VIII a XII, testimoniatge d'una ocupació humana prolongada.

Al Pont d'Armentera, municipi de l'Alt Camp, es conserven fragments de l'antic aqüeducte romà que abastava d'aigua Tarragona, amb un traçat de 40 km que arrencava a 350 metres d'altitud. L'obra popular romana, parcialment conservada i protegida com a BCIL, inclou el pont de les Famades amb quatre arcades que travessa el torrent de Rupit, construït amb murs de pedra lligada amb morter de calç i volta de canó.

El pont romà de Fontanilles, al Baix Empordà, és una construcció medieval d'un sol arc situada entre Fontanilles i Serra de Daró, prop del poble de Llabià. Edificat amb volta de pedra a sardinell sobre un torrent sec, formava part de l'antic camí romà cap a Ullastret. Malgrat la seva antiguitat, presenta un estat acceptable i és d'accés lliure, tot i que no disposa de protecció oficial.

El Pont de l'Aigua creua el riu Ter entre Sarrià de Ter i el barri del Pont Major a Girona, al Gironès. Pont de vuit ulls d'arcs de punt rodó d'origen romà, amb construcció documentada dels segles XIV-XV per Pere Ça Coma, reconstruït al segle XIX després de la Guerra Civil. Destaca per la seva estructura monumental amb pilones i barana de pilonets rodons, conservant vestigis antics visibles al terra.

El jaciment arqueològic de Bovalar, situat a Serós (Segrià), és un conjunt visigòtic format per una basílica amb baptisteri, dependències litúrgiques i una necròpolis, descobert el 1943 i excavat des del 1968. L'edifici destaca pel seu baptisteri amb baldaquí i capitells de tipus corinti, així com pels materials trobats que daten de després del 713-714. Protegit com a BCIN, es troba en bon estat i és lliurement accessible.

A Tarragona, capital del Tarragonès, es troba la Torre d'Arandes, una torre medieval del segle XII que formava part del mur vell de la ciutat. Construïda per ordre de Sant Oleguer i Robert d'Aguiló, junt amb la torre de Moreres conformava el portal de l'Olivera. Destaca per tenir encastada una làpida romana i es conserva en bon estat.

A Tarragona, al Tarragonès, es troba aquesta important necròpolis paleocristiana d'època tardoromana del segle III dC, descoberta durant la construcció de la Fàbrica de Tabacs. Amb més de 2.000 enterraments i una tipologia variada de sepulcres, constitueix el cementiri paleocristià més rellevant de la Mediterrània Occidental, declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 2000.

A Altafulla, municipi del Tarragonès, es conserven les restes d'una vil·la romana del segle I situada sobre un turó prop del mar. L'edifici, que probablement va estar ocupat fins als segles VI o VII, destaca per la riquesa dels materials trobats: estàtues, paviments, pintures murals, mosaics i columnes de marbre que evidencien la importància del seu propietari.

A Tarragona, capital del Tarragonès, es conserven les restes del Fòrum de la Colònia, centre religiós i social de la ciutat romana del segle I aC. El conjunt, format per una basílica jurídica de tres naus amb columnes corínties, restes de temples i cases romanes, és visitable i ocupa dues illes urbanes delimitades pels carrers Lleida, Cervantes, Fortuny i Soler.

El Fòrum Provincial de Tarragona, situat a la ciutat vella del municipi tarragonès, és un conjunt arquitectònic romà del segle I que constituïa el centre polític i administratiu de la província Tarraconense. Destaca per ser el més gran de la península ibèrica, amb dimensions de 175 per 320 metres, format per una gran plaça porticada, un recinte de culte imperial i un circ.

A sis quilòmetres de Tarragona, al Tarragonès, es troba la Torre dels Escipions, un mausoleu romà del segle I dC construït amb carreus de pedra ben tallats. El monument funerari presenta tres cossos superposats decorats amb figures esculpides que representen la divinitat Attis, i conserva una cambra interior que probablement contenia cendres.

L'Arc de Berà és un monument romà del segle I aC situat a Roda de Berà, al Tarragonès, dedicat a l'emperador August. Es tracta d'un arc de triomf de gran simplicitat formal, construït amb carreus de pedra local, que presenta pilastres estriades amb capitells corintis i està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Es conserva en bon estat, ubicat al mig de la carretera N-340, antiga Via Augusta.

A Constantí, al Tarragonès, es troba el Pont de les Caixes, un aqüeducte medieval que formava part de la Sèquia dels Molins. L'estructura, de 36 metres de llargada sostinguda per quatre arcs, és una reforma d'una conducció hidràulica romana que abastava la vil·la de Centcelles. Protegit com a BCIL, l'aqüeducte es manté en bon estat i continua portant aigua.