Resultats de la cerca

L'Ermita de Sant Antoni es troba al cim del Montpedrós, a Santa Coloma de Cervelló, al Baix Llobregat. Es tracta d'una ermita reconstruïda l'any 1958 que ocupa una posició privilegiada amb vistes espectaculars sobre la Vall Baixa del Llobregat, Barcelona i Montserrat. L'edifici es troba en bon estat, però l'accés és restringit.

A Castellfollit de la Roca, a la Garrotxa, es troba aquesta antiga església parroquial de Sant Salvador, d'origen romànic del segle XII amb estil popular. Situada al cingle basàltic, conserva elements romànics tardans com una finestra i carreus reutilitzats, malgrat les nombroses modificacions per terratrèmols i guerres. L'edifici, en bon estat després de restauració, té accés restringit i funciona actualment com a centre cultural.

L'ermita de Santa Margarida es troba al fons del cràter del volcà de Santa Pau, a la Garrotxa. Aquest senzill temple romànic del segle XII fou destruït pels terratrèmols de 1427-1428 i reedificat el 1865, conservant actualment bon estat. L'accés és restringit i requereix una caminada senyalitzada d'aproximadament una hora.

A Riudaura, municipi de la Garrotxa, es troba aquesta ermita romànica del segle XII, edifici d'una sola nau amb absis i teulada de teula àrab que conserva elements originals com la porta d'arc de mig punt adovellada i un campanar de cadireta. Construïda amb recursos precaris però dotada de privilegis, presenta afegitons posteriors del segle XVIII per reforçar l'absis.

A Besalú, municipi de la Garrotxa, es troba la Cúria Reial, construcció noble romànica del segle XIII formada per tres edificis que va ser seu de la Vegueria i residència de famílies nobles. Destaca la sala d'audiències gòtica del segle XIV amb tres naus dividides per arcades ogivals i finestres gòtiques. Protegida com a BCIL i en bon estat, actualment acull l'Espai Besalú, centre d'interpretació de la història local.

A Arbeca, municipi de les Garrigues, es troba aquesta fortalesa del segle VIII amb un sistema defensiu inexpugnable format per muralla, torres, camp frisó i fossat. Els treballs arqueològics han revelat una construcció monumental d'una comunitat jerarquitzada que controlava el territori. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, és visitable i presenta un notable estat de conservació.

A Sant Boi de Lluçanès, municipi d'Osona, es troba aquest edifici medieval protegit per ordre de 1988. Malgrat desconèixer-ne l'època exacta, presenta un bon estat de conservació i és accessible lliurement als visitants. Situat a 845 metres d'altitud, es pot arribar-hi fàcilment seguint la carretera BV-4608 en direcció nord.

A Sitges, municipi del Garraf (Barcelona), es troba aquesta masia del segle XIX que actualment funciona com a oficina i centre d'informació del Parc del Garraf. L'edifici presenta un cos central i dos laterals amb planta baixa, pis i golfes, destacant les seves portes i finestres amb dovelles de pedra i les impostes de maó vist que marquen cada nivell.

A Mont-roig, entitat de població dels Plans de Sió (Segarra), es troben aquestes cabanes de pastor dels segles XIX-XX, construïdes amb carreus irregulars i paredat. Destaca la planta rectangular amb dues parts: la cabana coberta pel pastor i la zona dels animals amb voltes de canó, així com la porta d'accés amb llinda i brancals de pedra de grans dimensions. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat i és lliurement accessible.

Pletes de Concabella, situada a Concabella, municipi dels Plans de Sió a la Segarra (Lleida). Es tracta de dues cabanes de volta rebaixada construïdes amb carreus de pedra col·locats en sec dels segles XIX-XX, destinades a resguardar bestiar. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en estat malmès però amb accés lliure.

A Concabella, municipi dels Plans de Sió a la Segarra, es conserva un refugi subterrani del segle XX, una fortificació tipus búnquer construïda sota una senglera de roca natural per defensar la carretera L-310 durant la guerra civil.

A Rubinat, municipi de la Ribera d'Ondara (Segarra), es troba aquesta antiga fàbrica d'embotellament d'aigua mineral del segle XIX, amb planta rectangular i una torre circular destacada per les seves obertures decorades amb maó i una doble cornisa geomètrica. L'edifici, construït amb maó i pedra, conserva bon estat en les parets exteriors, però ha perdut la coberta i el segon pis, excepte a la torre que manté les seves obertures romboïdals.

A Mont-roig, entitat de població dels Plans de Sió (la Segarra), es troben les Pletes de les Pallargues, antigues cabanes de pedra seca dels segles XIX-XX d'obra popular destinades a resguardar bestiar. Aquestes construccions amb voltes de canó i arc de mig punt, protegides com a BCIL, es caracteritzen per tenir espais coberts i descoberts adaptats a les necessitats ramaderes. Actualment es troben malmeses però són accessibles lliurement.

Al Calvari de Torre-serona, municipi del Segrià, es conserven restes arqueològiques de dubtosa utilitat excavades a la roca, possiblement relacionades amb l'explotació del vi o amb usos funeraris. Sense protecció oficial documentada, el paratge presenta bon estat de conservació i està integrat en un parc públic accessible amb equipaments esportius.

A Talamanca, municipi del Bages, es troben set tines de forma semicircular dels segles XVIII-XIX, construccions de rebla i pedra amb cobertes de falsa volta destinades a l'emmagatzematge de vi. Aquestes estructures, alineades una al costat de l'altra i recobertes de rajoles de ceràmica, conserven les seves característiques originals amb entrades superiors per al raïm i obertures inferiors per extreure el vi.

A Callús, municipi del Bages, es troben les Tines del Mas cal Candela, un conjunt de set estructures circulars enrajolades dels segles XVIII-XIX que testimoniaven la importància del conreu vitícola a la regió. Construïdes amb pedra irregular i calç, amb alçades entre tres i quatre metres, es distribueixen agrupades al voltant del mas abandonat.

A Cambrils, nucli d'Odèn (Solsonès), es troba el Salí de Cambrils, complex salinaire del segle XVIII que aprofita un recurs natural utilitzat des de l'Edat Mitjana. Documentat històricament des de 1780, va proveir de sal diversos pobles veïns fins a mitjans del segle XX. Protegit pel Patrimoni Industrial Català (2013), ha estat recuperat recentment i és visitable.

A Prades, municipi del Baix Camp, es troba aquesta església parroquial de planta rectangular amb capelles laterals, construïda al segle XII en estil romànic amb elements gòtics i renaixentistes. Destaca per la seva porta lateral romànica, la volta de canó apuntada i l'absis sisavat reforçat amb contraforts, així com per les seves diferents fases de construcció i ampliació.