Resultats de la cerca

Al nucli de Samalús, municipi de Cànoves i Samalús (Vallès Oriental), es troba aquest fantasiós castell neogòtic construït a principis del segle XX sobre l'antic mas de Can Bori, del qual es conserven dues finestres del segle XVI. L'edifici de planta rectangular amb tres pisos està coronat de merlets, matacans i gàrgoles, destacant les seves torres circulars i el cos central amb portal d'arc apuntat i finestres neogòtiques.

A Queixàs, municipi de Cabanelles (Alt Empordà), es troba aquesta masia medieval del segle XII d'estil popular, coneguda com el Castell o masia el Castell. L'edifici principal és rectangular amb portal d'arc de mig punt i presenta voltes de pedra a la planta baixa, mentre que un cos afegit en època moderna completa la construcció.

El Fortí de Tenasses és una fortificació militar situada a Tortosa, al Baix Ebre, que data dels segles XVI a XVIII i es troba protegida com a BCIN. Es tracta de restes disperses de construcció pobra en maó i maçoneria que formaven part del sistema defensiu de la ciutat, amb capacitat per a vint peces d'artilleria. L'accés és lliure i l'edifici es conserva en estat de ruïna, accessible des de la carretera a Tivenys.

Sant Guim de la Rabassa, entitat de Sant Guim de Freixenet a la Segarra, és un edifici del segle XVI situat al nucli primitiu del poble. Presenta planta rectangular amb parament de carreus de pedra fins al primer pis i paredat al segon, destacant una finestra renaixentista motllurada a la façana de tramuntana. L'edifici, sense protecció oficial, es troba malmès amb poques restes visibles.

El castell de Muntanyola, al municipi de Muntanyola a Osona, és un edifici documentat des del segle XI que fou destruït per un terratrèmol el 1448. Actualment funciona com a mas habitat amb elements dels segles XVI i XVIII, conservant finestres amb motllures goticitzants i una capella adjacent del segle XVIII. Protegit com a BCIN, presenta bon estat de conservació malgrat alguns afegits posteriors.

Al Puigterrà de Manresa, a la comarca del Bages, es troben les restes d'una fortalesa medieval de possible origen anterior, reconstruïda el 1822 com a fortí i ampliada el 1834 amb el nom de Fort de Santa Isabel. Les restes visibles van ser desmuntades a principis del segle XX i actualment es troba pràcticament desaparegut, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

A la Granadella, municipi de les Garrigues, es troben les restes d'un castell del segle XII, protegit com a BCIN. Actualment pràcticament desaparegut per la construcció de dipòsits d'aigua, conserva només alguns murs perimetrals i estructures de producció econòmica excavades a la roca, com sitges i dipòsits. El castell està documentat des de 1181 i fou senyoria dels Moliner durant l'edat mitjana.

A Fontcoberta, municipi del Pla de l'Estany, es troben les restes del Castell d'Espasens, una fortificació del segle X situada al costat de l'Església de Santa Caterina. De l'edificació medieval es conserven discretes restes estructurals, destacant alguns arcs de bonica aparença i les bases dels murs perimetrals. L'accés és lliure i l'edifici no té protecció oficial registrada.

Al nucli d'Argentona, municipi del Maresme, es troba aquest casal fortificat modernista del segle XIX, obra de Puig i Cadafalch construït el 1899. L'edifici destaca per la seva torre quadrangular amb torratxes circulars, la reixa de ferro que l'envolta, els acabaments de ferro forjat i l'ornamentació interior amb mobiliari dissenyat personalment per l'arquitecte. Protegit com a BCIN, es conserva en bon estat però amb accés restringit.

A Cabrils, municipi del Maresme, es troba aquesta edificació residencial del segle XIX que imita un castell medieval amb estil historicista, destacant per les seves torres amb merlets, matacans i finestres bilobulades. L'edifici està malmés i abandonat, tot i que és parcialment accessible de forma lliure. Malgrat la seva aparença medieval, es tracta d'una construcció moderna sense protecció oficial documentada.

Castell de Ceuró, situat a Castellar de la Ribera al Solsonès, és una fortalesa medieval del segle XI documentada el 1188 que constituïa propietat de l'església de Solsona. Del recinte emmurallat original, molt reformat al llarg dels segles, en resten diversos murs atalussats i estructures als baixos de l'actual rectoria, juntament amb l'església de Sant Julià construïda al mateix segle XI.

A Sant Iscle d'Empordà, nucli de Serra de Daró al Baix Empordà, es conserven les restes d'una fortificació del segle XIII, documentada com a propietat dels comtes d'Empúries. L'element més destacat és una estilitzada torre cilíndrica de dotze metres d'alçada amb espitlleres i carreus ben escairats, que configura la imatge característica del lloc.

A Colomers, municipi del Baix Empordà, es conserva aquest edifici del segle XV que ocupa part de les antigues dependències monàstiques dels abats d'Amer. Es tracta d'un gran casal de dos pisos adossat a l'absis de l'església parroquial, amb una porta d'accés gòtica de mig punt i obertures emmarcades en carreus de pedra. Actualment hostatja l'Ajuntament i està protegit com a BCIN, tot i que només en resta la porta d'entrada en bon estat.

A Rupià, municipi del Baix Empordà, es conserva aquest palau episcopal gòtic del segle XIV, que ocupa l'angle sud-est del primitiu castell medieval. L'edifici rectangular presenta finestres geminades i coronelles amb arcs de punt rodó i trilobulats, decoració floral a les impostes i construcció de pedra escairada en filades regulars.

A Ultramort, municipi del Baix Empordà, es troba aquest casal dels segles XVI-XVII que engloba les restes d'una antiga fortalesa documentada el 1123. L'edifici, conegut també com a castell de Gleu, conserva la base d'una torre de defensa quadrada i està protegit com a BCIN. Actualment és una construcció privada que presenta poc l'aspecte típic d'un castell medieval.

A Sant Cebrià dels Alls, entitat de població de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de L'Heura (Baix Empordà), es troba aquest edifici del segle XVI amb elements també del XVII, conegut com a Castell de Camós. Es tracta d'una gran masia de planta rectangular amb murs espitllerats i sageteres, molt transformada al segle XIX, que presenta bon estat exterior malgrat la seva història confusa.

Situat als terrenys de Solius, a Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà, Girona), aquest antic castell medieval és avui dia una ruïna, però conserva l’encant del seu passat i ofereix vistes espectaculars dels voltants. Declarat BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional), és lliurement accessible i constitueix un interessant punt de parada per a amants del patrimoni i del paisatge empordanès.

A Sant Feliu Sasserra, municipi del Bages, es conserva una torre rodona del segle XI adossada al mas Cirera, amb murs de carreus ben tallats disposats en filades regulars. Aquesta fortificació, documentada des del 952, formava part del castell d'Oristà i adquirí entitat pròpia a finals del segle XI, vinculada posteriorment a la família Lluçà.