Resultats de la cerca

A Taradell, municipi d'Osona, es troba aquest dolmen prehistòric datable entre el 2200 i el 1500 a.C., descobert pel taradellenc Ramon Vall. Es tracta d'una sepultura col·lectiva amb llosa superior de 1,80 m de llargada, recolzada sobre lloses laterals, restaurada el 1981 pel Centre Excursionista de Taradell. L'estructura es conserva en bon estat gràcies als treballs de reconstrucció realitzats fa més de quaranta anys.

Altres noms: Castell del Puig d’Urús – Vikipèdia / Torre de la Presó - Altres.

Torre medieval de planta quadrangular situada al turó d'Urús, municipi de la Cerdanya (Lleida), datada en època medieval sense estil definit. Construïda amb pedra calcària local i morter de calç, conservava murs de 2 metres de gruix amb l'arrencament d'una volta visible, però actualment es troba pràcticament desapareguda amb només quatre pedres disperses.

L'esglesiona de Sant Ponç d'Aulina es troba a la Vall de Bianya, a la Garrotxa, situada a 825 metres d'altitud sobre un petit turó. Es tracta d'una construcció romànica del segle XII molt modificada, de planta rectangular amb afegits laterals, que destaca pel seu senzill portal amb arc i creu encerclada, i un campanar de torre rectangular adossat al costat nord-est.

La capella de Sant Jaume es troba integrada a la masia de Cal Valldecerves, a Querol (Alt Camp), i és una petita església romànica del segle XI de planta rectangular amb absis semicircular decorat amb arcs llombards. L'edifici, en bon estat, presenta accés restringit ja que està incorporat a la masia habitada i la porta original no és visible. No disposa de protecció oficial segons la Generalitat de Catalunya.

A Porqueres, municipi del Pla de l'Estany, es troba aquesta ermita romànica del segle XIII amb planta rectangular, nau única i absis semicircular, rematada per un senzill campanar de cadireta. L'edifici, construït amb pedruscall, conserva bon estat amb coberta i parets íntegres, i presenta un cos annex de dues habitacions que servia de residència per a l'ermità.

Altres noms: Sant Miquel del Portell

Sant Miquel del Portell es troba a Crespià, al Pla de l'Estany, i és una ermita religiosa d'estil gòtic del segle XIV encastada en un penya-segat rocós sobre el riu Fluvià. L'edifici, format per dues voltes apuntades recolzades parcialment a la roca excavada, destaca per la seva ubicació singular dins d'una balma a 170 metres d'altura. Protegida com a BCIL, es conserva en estat de ruïna amb accés lliure però de difícil accés.

Capella de Sant Antoni de Can Llobet situada a Pinell de Solsonès, al Solsonès. Es tracta d'una església romànica del segle XII d'una nau amb absis rodó, coberta originalment amb volta de canó. L'edifici es troba en estat ruïnós total, amb la vegetació dominant les restes i risc evident d'inestabilitat estructural, tot i que l'accés és lliure.

Altres noms: Ermita de Santa Bàrbara d’Espunyes. Dada no contrastada.

L'ermita de Santa Bàrbara d'Espunyes es troba al Racó, entitat de població del municipi d'Odèn, al Solsonès, a 1.045 metres d'altitud. Es tracta d'una construcció del segle XVII en bon estat de conservació, encara que l'accés és restringit i no es pot visitar lliurement. La seva protecció és desconeguda i les dades històriques sobre l'edificació són molt limitades.

A Vallespinosa, nucli de Pontils a la Conca de Barberà, es troben les restes de l'Ermita de Vallespinosa, antiga església romànica del segle XI que conserva l'absis semicircular. L'edifici, construït amb carreu irregular, es troba en estat de pura ruïna amb la volta de canó gairebé enderrocada, sense protecció oficial. Una de les parets fou aprofitada posteriorment per instal·lar aparells elèctrics.

Situat als terrenys de Solius, a Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà, Girona), aquest antic castell medieval és avui dia una ruïna, però conserva l’encant del seu passat i ofereix vistes espectaculars dels voltants. Declarat BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional), és lliurement accessible i constitueix un interessant punt de parada per a amants del patrimoni i del paisatge empordanès.

Altres noms: Capella de la Verge i Sant Antoni de Gerb / Sant Antoni i la Mare de Déu de Gerb / Església vella de Sant Salvador de Gerb / Església del Poble Vell / Capella de Santa Maria i Sant Antoni de Gerb

Al Tossal del Castell, en terrenys de Gerb, entitat municipal descentralitzada d'Os de Balaguer, població i municipi de la… Segle XI, romànic. BCIN. Desaparegut.

Altres noms: Castell de Torreblanca

A Torreblanca, petita entitat de Ponts a la Noguera, es conserven les restes d'una muralla fortificada del segle X, probablement d'època musulmana anterior a l'any 1000. L'estructura, de gairebé 30 metres de llargada amb torres quadrangulars als extrems, està construïda amb carreus ben escairats i barra el pas d'est a oest. Protegida com a BCIN, es manté en estat pendent de visita.

A Ponts, municipi de la Noguera, es conserven les restes malmeses d'una torre medieval de planta quadrada, protegida com a BCIN. Construïda amb filades de carreus irregulars units amb fang, presenta murs de 150 cm de gruix i 2,3 m d'alçada, tot i que la cronologia exacta es desconeix per manca de ceràmica superficial. L'accés és lliure però requereix una pujada a peu pel tossal erm on es troba.

Altres noms: No procedeix.

A les afores de Borredà, al Berguedà, es troben les minses restes del molí de Dalt, una edificació medieval del segle XI situada al llit del riu Mergançol. Accessible des de la carretera C-26, el jaciment conserva només vestigis de la seva estructura original, ubicat a 778 metres d'altitud. L'indret forma part del patrimoni arquitectònic dispersat per la comarca, juntament amb altres edificacions religioses properes.

A Colldelrat, entitat de població d'Artesa de Segre a la Noguera, es troben les restes del Castell de Grialó, una fortificació romànica del segle XI situada al cim d'un turó a 650 metres d'altitud. El castell era una torre de secció quadrada amb bell aparellat, acompanyada per les ruïnes de la capella de Sant Miquel, que conserva l'absis amb arc triomfal i finestra espitllerada.

Altres noms: Sant Salvador de la Balma

Sant Salvador de la Balma és una capella romànica del segle XII situada a Pontons, a l'Alt Penedès, adossada a una balma i aprofitant la roca com a absis. Presenta planta rectangular amb portal adovellat, murs sobre arcades de mig punt i volta de canó, conservant-se en bon estat malgrat la seva ubicació remota i d'accés difícil.

L'església de Sant Andreu es troba a la falda de la muntanya de Bestracà, al municipi de Camprodon, al Ripollès. Es tracta d'un temple romànic del segle XII, restaurat l'any 1982, que destaca pels seus elements decoratius esculpits amb mènsules que representen caps, animals mitològics i elements geomètrics. L'edifici està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional i es conserva en bon estat, tot que l'accés és restringit.

A Subirats, a l'Alt Penedès, es troba aquesta torre de telegrafia òptica del segle XIX, part de la línia civil de València a Barcelona. Edificació de planta quadrangular amb base atalussada i espitlleres, actualment malmesa i sense sostre ni pisos, està protegida com a BCIN. Accessible lliurement, es localitza al nucli d'Ordal a 560 metres d'altitud.