Resultats de la cerca

Altres noms: Sant Martí del Congost

A Aiguafreda, municipi d'Osona, es troba l'antiga parròquia romànica de Sant Martí del Congost, fundada el 898 i consagrada novament el 1105, protegida com a BCIL. L'església presenta una nau amb absis semicircular decorat amb fornícules i columnes esveltes, modificada substancialment als segles XVII-XX amb capelles i sagristia afegides.

A Caldes de Montbui, al Vallès Oriental, es conserven restes de la muralla medieval documentada des del segle XII que envoltava la vila. Construïda inicialment amb pedra i tàpia, va sofrir diverses reformes, especialment durant el segle XIV quan el rei Pere III va ampliar-la.

L'església de Santa Maria d'Ermedàs, a Garrigàs (Alt Empordà), és un temple romànic primitiu del segle XI amb nau única i absis semicircular, que conserva elements originals com la finestra de l'absis i arcs torals. L'edifici, malmès i amb accés restringit, va sofrir remodelacions al segle XVIII i restes d'una segona nau dels segles XII-XIII. Actualment no té protecció declarada i es troba en estat de conservació deficient.

Al nucli de l'Estela, municipi de Cabanelles, Alt Empordà, es troba aquesta església romànica del segle XII formada per una nau rectangular amb absis, coberta amb volta apuntada i decorada amb finestres de mig punt adovellades. L'edifici destaca pel seu accés occidental amb tres arcs de mig punt en degradació i per l'espadanya de torre adossada al mur meridional.

A Sora, municipi d'Osona, es troba aquesta capella romànica del segle XII, edifici de nau única amb absis semicircular construït amb carreus irregulars i morter ric de calç. La volta de pedra està ensorrada des que en van treure les teules per restaurar l'església de Sant Pere de Sora, i presenta una llinda amb inscripció de 1722 que marca una remodelació posterior.

L'ermita de Sant Andreu es troba a Pineda de Mar, al Maresme, i és una construcció romànica del segle XI de nau única amb campanaret. L'edifici, malmès i sense sostre, presenta restes de pilars de pedra davant la porta i mostra signes de treballs de restauració en curs. Actualment no disposa de protecció oficial registrada a la Generalitat de Catalunya.

A Sansor, entitat de població de Prats i Sansor a la Cerdanya, es troba aquesta petita església romànica totalment abandonada i malmesa, amb la teulada ensorrada i l'absis semicircular. De nau única amb dues capelles laterals, conserva una portalada de mig punt i un petit campanar en espadanya, tot i que el conjunt es troba en estat deplorable. Sense protecció oficial, és lliurament accessible però sense valor interior.

A Ger, municipi de la Cerdanya, es troben les ruïnes de Sant Pere de Ger, una antiga capella comtal documentada des del segle X que fou cel·la monàstica del monestir benedictí de Tavèrnoles. L'edifici de planta rectangular conserva parets amb porta d'arc peraltat amb dovelles de marbre rosat, pica d'aigua beneita i restes de capella interior, tot i que es troba malmès i abandonat.

Sant Guim de la Rabassa, entitat de Sant Guim de Freixenet a la Segarra, és un edifici del segle XVI situat al nucli primitiu del poble. Presenta planta rectangular amb parament de carreus de pedra fins al primer pis i paredat al segon, destacant una finestra renaixentista motllurada a la façana de tramuntana. L'edifici, sense protecció oficial, es troba malmès amb poques restes visibles.

Altres noms: Església de Sant Baldiri de Tavellera - Vikipèdia.

Església preromànica del segle X situada al Port de la Selva, a l'Alt Empordà, que forma part d'un conjunt amb torre de defensa i habitatges del capellà. L'edifici de nau única amb capçalera poligonal presenta paraments en opus spicatum i està envoltada de construccions enrunades. Declarada Bé Cultural d'Interès Local, es troba malmesa amb accés restringit.

L'Església de Santa Helena de Rodes, situada al Port de la Selva a l'Alt Empordà a 540 metres d'altitud, és un edifici preromànic del segle IX protegit com a BCIN. Forma part d'un notable conjunt arquitectònic juntament amb les ruïnes del poblat medieval de Santa Creu de Rodes, ubicat a un quilòmetre del monestir de Sant Pere de Rodes.

A Port de la Selva, municipi de l'Alt Empordà, es troba aquest edifici preromànic del segle X, situat prop del Monestir de Sant Pere de Rodes. Es tracta d'una construcció aïllada de planta rectangular que funcionava com a refugi per als pelegrins, amb una porta d'accés d'arc de ferradura i murs parcialment conservats en opus spicatum. L'edifici està malmès, sense protecció oficial, i l'accés és restringit.

Sant Salvador de Puig-alder és una ermita romànica del segle XII situada a Les Planes d'Hostoles, a la Garrotxa, documentada des de 1184. Edificada dalt d'un turó amb nau única, absis semicircular i campanar d'espadanya, conserva voltes d'aresta enguixades i el cor, tot i que es troba malmesa. Restaurada el 1984, té accés lliure però la capella es manté tancada.

Altres noms: Pont trencat de Valls

A Valls, capital de l'Alt Camp, es conserven les restes del Pont Trencat, una construcció medieval de pedra amb arcs sobre el riu Francolí que es va enfonsar durant la riuada de Santa Tecla de 1874. De l'estructura original de cinc arcs en resten tres sencers, mentre que els dos principals han desaparegut. L'edifici es troba malmès i derruït, sense protecció declarada.

Pletes de Concabella, situada a Concabella, municipi dels Plans de Sió a la Segarra (Lleida). Es tracta de dues cabanes de volta rebaixada construïdes amb carreus de pedra col·locats en sec dels segles XIX-XX, destinades a resguardar bestiar. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en estat malmès però amb accés lliure.

A Mont-roig, entitat de població dels Plans de Sió (la Segarra), es troben les Pletes de les Pallargues, antigues cabanes de pedra seca dels segles XIX-XX d'obra popular destinades a resguardar bestiar. Aquestes construccions amb voltes de canó i arc de mig punt, protegides com a BCIL, es caracteritzen per tenir espais coberts i descoberts adaptats a les necessitats ramaderes. Actualment es troben malmeses però són accessibles lliurement.

Altres noms: Tines del Mas cal Candela - (Generalitat de Catalunya). *

A Callús, municipi del Bages, es troben les Tines del Mas cal Candela, un conjunt de set estructures circulars enrajolades dels segles XVIII-XIX que testimoniaven la importància del conreu vitícola a la regió. Construïdes amb pedra irregular i calç, amb alçades entre tres i quatre metres, es distribueixen agrupades al voltant del mas abandonat.

Edifici religiós de planta rectangular situat a Centenys, entitat de població d'Esponellà, al Pla de l'Estany. Es tracta d'una construcció popular amb una sola nau coberta amb volta de canó corregut i absis pla, amb campanar d'espadanya. Protegit com a BCIL, es troba malmès i abandonat, tot i que manté les parets i la teulada, parcialment cobert per vegetació invasiva, amb accés lliure a l'interior.