Església de Santa Helena de Rodes – Port de la Selva / Alt Empordà

No votes yet.
Please wait...

F O T O S 


I T I N E R A R I 


Hi ha una correlació ben evident entre el Poblat de Santa Creu de Rodes i l’Església de Santa Helena de Rodes.

Per tant, ens permetem la llicència de documentar en primer lloc el poblat i tot seguit l’església.


Poblat de Santa Creu de Rodes:

  • L'antic i avui deshabitat Poblat de Santa Creu de Rodes forma juntament amb l’Església de Santa Helena de Rodes un notable  conjunt arquitectònic.
  • De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya, ens complau extreure la següent informació:

Descripció

Situat al sud-oest de la població del Port de la Selva, a la vessant de llevant de la muntanya de la Verdera, dins la serra de Rodes, a un quilòmetre de distància del monestir de Sant Pere de Rodes i al costat de l'església de Santa Helena.

Poble medieval abandonat format per les restes dels habitatges, dues torres i l'església, únic edifici del nucli que es manté dempeus.

 El nucli presenta una planta allargada que s’estén a les bandes de ponent i tramuntana de l'església.

 Era travessat per un camí empedrat que enllaçava dues torres situades als accessos al poble, ubicats a tramuntana i migdia del nucli.

 Ambdues torres, de planta quadrangular, feien la funció de portal i tenien el mur oposat al d'entrada obert.

 El portal de tramuntana, més ben conservat que el de migdia, està format per dos arcs de mig punt bastits amb lloses de pedra treballades, amb l'espai per al rastell al mig. El passadís interior té una volta de canó damunt de la qual hi havia un pis.

La torre conserva tres espitlleres a la part superior del mur de tramuntana, damunt del portal, i sis més al mur de ponent, tres a la planta baixa i tres més al nivell superior. A la part inferior del mur de llevant n'hi ha una altra.

 Actualment, la torre presenta el coronament rehabilitat. El portal de migdia, força malmès tot i que consolidat, conserva la façana exterior i parts dels paraments de llevant i ponent. L'arc exterior és de mig punt mentre que l'interior només es conserva parcialment, i també s'ha perdut la volta. S'ha conservat una única espitllera al mur de ponent de l'estructura, vora el portal.

Els murs conservats corresponents als habitatges que integraven el nucli es localitzen al llarg del carrer central, per la banda de ponent, i a llevant del portal de migdia. La zona delimitada entre aquesta via i l'església de Santa Helena podria correspondre a una possible plaça. Les estructures conservades mantenen una alçada aproximada d'uns dos metres.

 Es tracta de grans edificis força compartimentats, amb estances quadrangulars i distribuïts en dos pisos que formen un conjunt edificat molt compacte. Tot indica que el poble estava tancat per un mur que apareix clarament per la banda de tramuntana i probablement també a ponent del nucli.

En general, la construcció del poble està bastida amb pedres de llicorella de mida petita sense treballar, disposades formant filades irregulars.

Fora d'aquest nucli trobem restes de construccions aïllades, situades al nord-est de l'església i a la banda de tramuntana del poblat.

Notícies històriques

L'església de Santa Creu de Rodes és confirmada com a domini de la propera abadia de St. Pere de Rodes en una epístola del papa Benet VI de l'any 974; hi torna ésser confirmada per un precepte reial de Lotari del 982 i per una epístola del papa Joan XV del 990.

 El juliol del 1097 l'abat Ramon Juicard signà un acord amb el comte d'Empúries que posava fi a les disputes sobre les jurisdiccions de l'església i lloc de Sta. Creu de Rodes; el comte reconeixia que pertanyia a l'abat i prometé no usurpar-la més.

L'any 1113 es consagrà l'església. El novembre del 1336 l'abat Ramon establí a Bartomeu Perich la notaria de la muntanya de Sant Pere de Rodes amb la obligació de residir "in loco Sancte Crucis", la qual cosa demostra que aleshores encara era el poblat més important de la contrada per a la comunitat.

Hom ha escrit que durant els segles XIV i XV assoleixen gran importància els seus mercats als quals s'apleguen els habitants de les poblacions de la rodalia.

Tanmateix la seva decadència potser tingué un inici, o almenys un precedent, en la gran pesta de l'any 1345, quan sabem que moriren 24 monjos del proper cenobi.

 S'ha dit també que la població ja havia minvat al segle XIII degut als atacs piràtics i, segons una vella tradició, molts dels seus habitants participaren en la conquesta de Mallorca i s'hi establiren; hom creu que el barri de Santa Creu de la Ciutat de Mallorca -on hi ha una església dedicada a Santa Helena- fou fundat per la gent de Santa Creu de Rodes.

 (Aquesta versió consta en el memorial que l'any 1780 els veïns del Port de la Selva dirigiren al rei demanant el títol de Vila Reial i també a l'obra del viatger F. De Zamora que visità aquesta rodalia el 1790).

 L'any 1455 l'església de Santa Creu era servida per tres capellans i s'hi havia aplegat una comunitat de donats, però en canvi el 1572 l'església de la Santa Creu va deixar de fer les funcions parroquials i esdevingué sufragània de la de Sant Esteve de Mata a la Selva de Mar.

 En aquest moment no hi devia viure ningú al poble.

Tot i això, l'abat Pere Joan Desgüell va impulsar la repoblació d'aquest nucli al segle XVIII, obligant els habitants de Port de la Selva i de la Vall de la Santa Creu a presenciar les misses i ser enterrats en aquesta vella església parroquial, però no va reeixir.

 L'any 1623 l'abat intentava refer la vida del poblat obligant als habitants de la rodalia d'acudir-hi per als afers religiosos. Quan el poble queda del tot deshabitat l'església es convertí en santuari de Santa Helena; s'hi celebrà el darrer aplec del 3 de maig l'any 1880.

Les darreres intervencions arqueològiques realitzades han fet possible la confirmació de l'existència d'un poblat medieval d'entre els segles XI i XVI, i d'una necròpolis datada entre el VIII i el IX.

En una de les habitacions de les cases s'hi descobrí una tomba medieval de lloses i una sitja excavada a la roca, encara visible. A les excavacions fetes l'any 2007 es va documentar, en una casa de la plaça, part de la necròpolis datada entre els segles VIII-IX i excavada a la roca. Es documentaren cinc tombes antropomòrfiques, en males condicions i amb poques restes òssies, suposadament per la construcció de les cases del poblat que les van malmetre. En el mateix habitatge es van trobar estris per a la vida quotidiana com una aixada, una sivella de cinturó i fragments de ceràmica. “


Per als lectors interessats en el tema els invitem a visitar la següent pàgina:

  • Poblat de Santa Creu de Rodes i Església de Santa Helena de Rodes / Jaciment arqueològic - Generalitat de Catalunya.

Església de Santa Helena de Rodes

Situació: En terrenys de Port de la Selva, població i municipi del mateix nom, a la comarca de l’Alt Empordà (Girona).

Època: Segle IX – Preromànic - Generalitat de Catalunya.*

Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*

Estat: Malmesa, però va fent. No és accessible lliurament. Suposem que és visitable, però desconeixem els horaris. En el nostre cas, el dia de la visita vàrem trobar que estava obert, atenent als visitants una joveneta, la Mireia, a la que des d'aquesta pàgina saludem molt cordialment . 

Altres noms:

  • Santa Creu de Rodes - Generalitat de Catalunya. *
  • Santa Elena de Rodes.

Accés – Visitada: 03/07/2018.

Carretera d’accés al Monestir de Sant Pere de Rodes – Hi ha disposada una Zona d’aparcament : 42 19 32.9 03 09 39.6

Localització: N 42 19 35.9 E 03 09 36.2 – Altitud: 540 m.

Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació (Juliol 2018):

“ Descripció

Situada dins del terme municipal del Port de la Selva, a l'est de les ruïnes del poblat medieval de Santa Creu de Rodes, aproximadament a un quilòmetre al nord de distància del monestir de Sant Pere de Rodes

Església de tres naus amb capçalera de planta lleugerament trapezoïdal orientada a llevant, i una torre troncopiramidal adossada a l'absis, actualment distribuïda en dues plantes.

Presenta obertures d'arc de ferradura i un campanar d'espadanya de dos ulls a la part superior, afegit en època moderna.

El temple és fruit de les diverses fases constructives que l'han anat modificant.

En origen, l'església tenia una sola nau rectangular capçada a llevant per la torre, coberta amb embigat de fusta.

 Al segle X se li va afegir l'absis trapezoïdal i dues absidioles o braços que li proporcionaren una planta de creu llatina.

 Entre els segles XVI i XVII s'afegiren les dues naus laterals i es reformà l'estructura de la nau principal. Tant aquesta com l'absis foren cobertes amb volta de canó, amb unes grans arcades de pedra de mig punt per comunicar els tres espais.

També és en aquest moment que s'afegeix el campanar d'espadanya a la torre i es reformen els pisos interiors, cobrint-los amb voltes de canó.

 Més endavant, però dins del mateix període, s'afegí un atri o galilea davant la façana de ponent, actualment enrunat.

Per últim, al segle XVIII, cal destacar la construcció d'una nova sagristia molt propera a l'antiga, la qual s'havia edificat al segle XV, damunt el cementiri en funcionament des del segle X.

 El temple presenta algunes obertures més a les façanes, destacant algunes espitlleres i altres finestres rectangulars, emmarcades amb carreus de pedra, d'obertura moderna.

Pel que fa a la portalada, actualment inexistent, cal dir que fou reformada en època moderna.

La construcció és bastida amb pedra desbastada de diverses mides, disposada formant filades més o menys rectangulars, amb fragments de material constructiu.

Notícies històriques

L'església de Santa Helena, inicialment coneguda com a Santa Creu, és documentada des del 974 com una possessió del monestir de Sant Pere de Rodes.

Durant el segle XI va esclatar un conflicte jurisdiccional entre el cenobi i el comtat d'Empúries-Perelada; finalment, el 1097 el comtat retornà aquesta església al monestir.

 D'entorn del 1113 es coneix l'acta de dotació de l'església, que tradicionalment s'havia considerat l'acta de consagració.

Els segles XIV i XV fou parròquia del poble de la Santa Creu, el qual aleshores inicià un declivi irreversible.

 A inici del segle XVI va canviar l'advocació de Santa Creu per la de Santa Helena.

 El 1527, Santa Helena va ser agregada a la parròquia de Sant Esteve de Mata, ara Sant Sebastià, de la Selva de Mar.

El 1725 el temple era en mal estat.

 El 1820 s'hi celebrà el darrer aplec.

 Respecte a les diferents fases constructives, es pot datar l'obra original en el segle IX, quan aquesta sols constava d'una sola nau de planta rectangular amb coberta d'embigat i capçada a l'est per una torre troncopiramidal de tres plantes.

Vers el segle X patí la primera transformació, que correspon a la construcció d'un absis trapezoidal cobert amb volta de canó i dues absidioles, també trapezoïdals, a les façanes nord i sud.

Posteriorment als segles XVI i XVII es van afegir dues naus laterals, cosa que comportà l'enderroc dels murs de la nau primitiva i la creació de voltes noves.

El 1930, és declarat Monument Nacional i vers el 1935, la Generalitat comença les obres de restauració.

Va restar abandonada des d'aleshores fins al decenni 1960-1970, en què el Centre d'Intervencions Arqueològiques de Girona va dur a terme, principalment a l'any 1973, obres puntuals de consolidació i neteja

Entre els anys 1989 i 1991 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (el Servei d'Arqueologia i el Servei del Patrimoni Arquitectònic), conjuntament amb la Diputació de Girona, va endegar un projecte d'excavació i restauració de l'església de Santa Helena de Rodes.

El projecte de restauració confeccionat pel restaurador J. A Adell i Gispert conjuntament amb l'arquitecte tècnic E. Aragonés, va ser concebut posteriorment a la intervenció arqueològica dirigida per l'arqueòloga Montse Mataró.

Tota la informació proporcionada per l'excavació arqueològica va facilitar la comprensió de l'evolució constructiva i va destacar la morfologia de les parts preromàniques.

 El procés de restauració s'ha centrat en solucions simples i d'impacte mínim sobre l'obra antiga, consolidant els paraments i cobertes, recuperant les obertures originals, pavimentant novament les naus i consolidant les pintures i estucs preromànics.

L'obra va ser duta a terme conjuntament amb l'empresa Construccions Guardiola S. L. “


* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

 Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: