Resultats de la cerca

A Navès, al Solsonès, es troba el monestir romànic de Sant Pere de Graudescales (s. X), situat a la Vall d'Ora sota els cingles de Busa, a 754 m d'altitud. Aquest magnífic edifici medieval va ser centre important al voltant del qual va créixer la vall al llarg dels segles.

A Cambrils, al Baix Camp, es troba el Parc Samà, un conjunt eclèctic de finals del segle XIX que combina un palau de mil metres quadrats amb jardins romàntics, estanys i bosc autòcton. Obra de Josep Fontseré i Mestre (1881-1887), destaca per la seva arquitectura de detalls barrocs tardans i la valuosa col·lecció de pintura i biblioteca de 4000 volums. Protegit com a BCIN, es conserva en bon estat i és visitable.

L'estany de Puigcerdà, a la vila de Puigcerdà, capital de la Cerdanya (Girona), és un llac documentat des de l'any 1260 que ha estat històricament el principal subministrador d'aigua de la vila per a usos domèstics, regadiu i extinció d'incendis. De gran valor patrimonial i recreatiu, ha estat escenari de diverses activitats com l'extracció de glaç, la pesca i, des del segle XX, el turisme estival.

L'estany de Malniu es troba a Meranges, municipi de la Cerdanya (Lleida), a 2.253 metres d'altitud. Es tracta d'un llac natural de circumferència aproximada de 1.250 metres i profunditat de 5 metres, accessible mitjançant un sender ben senyalitzat des del refugi de Malniu. L'estat de conservació és bo i es pot visitar durant tot l'any, tot que requereix el pagament d'un peatge per accedir al refugi.

Refugi dels Estanys de la Pera a Lles de Cerdanya, comarca de la Cerdanya. Es tracta d'un refugi de muntanya situat a 2.359 metres d'altitud en un circ glacial del Pirineu Oriental, entre dos estanys que configuren un dels sectors lacustres més interessants i visitats de la regió.

L'Estany de Banyoles, situat a Banyoles, municipi del Pla de l'Estany, és el llac natural més gran de Catalunya amb una superfície de 111,7 hectàrees i profunditat màxima de 62 metres. Aquest conjunt càrstic, d'excepcional valor geològic, ecològic i paisatgístic, està protegit pel PEIN, la Xarxa Natura 2000 i la Convenció Ramsar com a Zona Humida d'Importància Internacional.

Al municipi de Sant Just Desvern, al Baix Llobregat, es troba aquest jardí històric dels segles XIX-XX amb arrels medievals, que conserva elements romàntics com coves artificials, un templet eclèctic i una torre mirador. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, es manté en bon estat després de la rehabilitació de 1983 que va recuperar la seva esplendidesa original.

A Romanyà de la Selva, entitat de Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà), es conserva un dolmen prehistòric de gran valor arqueològic, construït vers el 2700-2200 a.C. Es tracta d'una galeria coberta amb lloses de granit de forma U, amb restes del túmul i cròmlech, que destaca per ser un dels més complets de la regió.

A Gurb, municipi d'Osona, es troba aquest pont medieval de tres arcs desiguals construït a finals del segle XIV sobre la riera de Sorreig. Edificació de pedra amb baranes, també conegut com a Pont del Diable per la llegenda que l'envolta, es conserva en bon estat i és perfectament transitable. Malgrat la manca de protecció oficial, aquesta construcció representa un magnífic exemple de l'enginyeria medieval en un paratge poc alterat.

L'Ermita de la Trinitat es troba a Sitges, al Garraf, en una situació admirable amb vistes que s'estenen des de la punta del Llobregat fins al cap de Salou. Documentada des de 1375, l'actual capella és moderna, ja que a finals del segle XVIII es va reconstruir i engrandir. L'edifici, de tipologia popular i ben cuidat, es troba en bon estat, però l'accés és restringit.

Entre Bescanó i Sant Gregori, al Gironès, es troba aquest pont del segle XX que travessa el riu Ter i comunica ambdós pobles. Actualment és un pas privat d'una empresa d'àrids, però és freqüentat per ciclistes. No té protecció oficial i destaca per la serena bellesa del seu entorn.

A Blanes, a la comarca de la Selva, es troba el Jardí Botànic Tropical Pinya de Rosa, un jardí botànic del segle XX dissenyat per Joan Mirambell i projectat per l'arquitecte R. Duran Reynals. Creat per l'industrial Ferran Rivière de Caralt a partir de 1945, alberga més de 7.000 espècies classificades sistemàticament, destacant la col·lecció internacional de cactus, aloes i àgaves.

A Sobrànigues, entitat de Sant Jordi Desvalls (Gironès), es troba la Passera de Sobrànigues, una construcció contemporània sense protecció oficial. Aquesta passera, perfectament transitable, travessa el riu i disposa de barreres als extrems per impedir el pas de vehicles en cas d'avinguda. L'estructura ofereix un aspecte bucòlic en condicions normals, tot i que podria presentar un aspecte espectacular durant crescudes importants.

Santuari de la Mare de Déu de la Serra a Fogars de la Selva, comarca de la Selva. Edifici romànic del segle XIII amb planta rectangular, nau i absis, destacat pel seu porxo de tres arcades sustentades per contraforts i columnes de granit. L'església, en bon estat però d'accés restringit, conserva elements originals i reformes posteriors dels segles XIV i XVII, i fou santuari depenent de Sant Andreu de Ramió.

L'Església parroquial de Sant Andreu de Ramió es troba a Fogars de la Selva, a la comarca de la Selva. Es tracta d'un edifici romànic del segle XII, petit i recollit d'una sola nau amb capelles laterals, que destaca pel seu portal d'arc de mig punt amb dovelles de granit i un campanar adossat de planta quadrada. L'edifici es conserva en bon estat, tot que presenta accés restringit i ha sofert múltiples modificacions al llarg dels segles.

A Blanes, a la Selva, es troba aquesta ermita del segle XVII dedicada a Sant Francesc Xavier, erigida el 1681 pels propietaris de l'almadrava de Cala Bona. Edifici de planta rectangular amb nau única, absis quadrat i campanar d'espadanya, presenta bon estat general malgrat problemes d'humitat. Protegida com a BCIL, té accés restringit i actualment acull l'aplec popular de l'amor cada 28 de juliol.

Els Jardins de Mar i Murtra es troben a Blanes, a la comarca de la Selva, i són un conjunt arquitectònic del segle XX protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Destaquen pels seus edificis d'entrada amb esgrafiats clàssics i balcons cantoners, així com pels miradors de tipologia clàssica, especialment el dedicat a Linneu amb columnes gairebé dòriques.

Els Jardins de Santa Clotilde es troben a Lloret de Mar, a la comarca de la Selva. Es tracta d'un jardí noucentista de gran bellesa situat a la vora del mar, projectat a principis del segle XX per Nicolau Rubió i Tudurí amb inspiració en models renaixentistes italians. Protegit com a BCIN i en perfecte estat de conservació, és visitable públicament des de 1998 quan l'Ajuntament de Lloret de Mar en va adquirir la propietat.