Un petit tomb pel Solsonès – Navès / Solsonès

Valoració: Encara no hi ha vots.
espereu…

La serra de Busa i el Capolatell - Vall d’Ora - Navès / Solsonès


La intenció d’aquesta pàgina sols ha estat la de posar a l'abast dels nostres lectors una  visió global i alhora bàsica, d’una bonica contrada de Catalunya.

Un petit tomb pel Solsonès


Situació: En terrenys de Navès, Caseria, església i hotel (810 m alt.) del municipi de Navès (Solsonès), al N del terme, sota els cingles de Busa, a l'esquerra de l'aigua d’Ora, al centre d’una ampla vall que domina, al SE, l’església parroquial de la Móra i, al SW, la de la Selva.


F O T O S: Van apareixent conforme avancem.

Època:

Estat

Altres:

Visitat : Any 2011.

Localització: N 42 05 08.7 E 01 40 33.0 , que correspon aproximadament a la zona on hi ha l'ecomuseu, --> l’Església de Sant Lleïr, etc. – Altitud: 754 m.


 Edificacions properes:

A més:

  • Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

 LA VALL D’ORA - Navès


Al peu dels impressionants cingles de Busa, dins del terme municipal de Navès i al nord-est de la comarca del Solsonès, el riu Aiguadora forma una àmplia vall amb uns paratges de gran bellesa.

Aquest esplèndid indret, que ha estat des de sempre lloc de pas i de refugi, va créixer al llarg dels segles al voltant del magnífic i aleshores important monestir romànic (s. X) de Sant Pere de Graudescales.

Segons explica la història el comte Guifré el Pelós va ser ferit de mort en aquesta vall, i en record d'aquest fet, l'Ajuntament de Navès li va dedicar un petit monument que trobarem al peu del camí.

Els seus habitants dispersos en masies, i en  altre temps mal comunicats, han mantingut intacta la imatge natural de la vall i l'esperit d'autosuficiència.


ECOMUSEU DE LA VALL D’ORA-Serradora


A la Vall d’Ora es pot conèixer tota una forma de viure diferent visitant la serradora i els molins de Ca l'Ambròs i de Cal Guirre, els quals són activats per la força de l'aigua.

A pocs metres podreu admirar el petit, però magnífic, pont romànic i també entrar a l'antiga escola, que acull una mostra dels estris i eines que havien sigut utilitzats per dur a terme aquestes activitats.

Són oficis que haurien quedat en l’oblit, si no hagués estat per la iniciativa dels mateixos veïns que, amb el suport de les administracions locals, van voler restaurar aquestes instal·lacions pervingudes dels nostres avantpassats.

  • Per a més informació: ecomuseuvalldora.cat - La visita és guiada i té una durada d’unes 2 hores.

L’AIGUA D’ORA


Accés - Per accedir-hi la millor via és per la carretera de Solsona a Berga on, a uns 16 km, trobarem a l'esquerra l'indicador de la Vall d’Ora.

Aquest riu neix aproximadament al km 12 de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys i al municipi del Capolat, baixa paral·lel a la carretera i –just a la cruïlla que va a Llinars– entra al municipi de Guixers, seguint cap a Navès on dona nom a la Vall d’Ora.

En el curs del riu trobem el monestir de Sant Pere de Graudescales, diversos molins i serradores i el monument al comte Guifré: som sota la serra de Busa.

SERRA DE BUSA I EL CAPOLATELL


La serra de Busa i el Capolatell, que  formen part de lEspai d’Interès Natural Protegit de les serres de Busa, els Bastets i Lord (PEIN), es troben al costat de la serra dels Bastets, formada per parets de formes montserratines, i el cim més elevat és el Cogul amb 1.526 m.

La serra de Busa forma un ampli altiplà, anomenat el pla de Busa, tallat per tots costat per altes cingleres, i s'estén des de la Vall d’Ora a llevant fins a la del Cardener a ponent.

Aquest pla és una illa natural sobre els penyals de la serra de Busa i ofereix una magnífica vista panoràmica.

A l'extrem nord-occidental del pla destaca el Capolatell, més conegut com “la presó de Busa” amb motiu del seu ús per a aquest fi durant la Guerra del Francès.

En aquest moment s'hi pot accedir a peu per una palanca de ferro.



Les informacions anteriors  han estat extretes de la pàgina web de lAjuntament de Navès.


Altres pàgines:





I T I N E R A R I 


- Diferents itineraris segons procedència del viatger. 


 

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: