Església de Sant Andreu de Ramió – Fogars de la Selva / Selva

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


AMPLIACIÓ - 1     AMPLIACIÓ - 2     AMPLIACIÓ - 3     AMPLIACIÓ - 4

I T I N E R A R I


Situació:  En terrenys de Fogars de la Selva, població i municipi del mateix nom, a la comarca de la Selva (Barcelona).

Aquest municipi té una particularitat administrativa: pertànyer a una província diferent de la de la majoria dels municipis de la seva comarca. Així, malgrat que Fogars forma part de la Selva, pertany a la província de Barcelona – (Wikipedia)

Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat. No és accessible lliurament. Hem aparcat una mica abans d'arribar a les edificacions, hem preferir acostar-nos-hi a peu, salvant la poca distància que ens hi separava.

No hi hem trobat cap persona, tot i que ha de ser un lloc habitat: hi ha animals de corral.

Al costat de l’església hi ha uns edificis que són una casa de colònies o una aula de natura.

Altres noms:

Accés - Visitada el 19/02/2016:

(1) Des de la zona industrial d'Hostalric, en un punt situat a 41 44 33 02 39 05 a tocar de la carretera BV-5122, mitjançant un túnel situat a un nivell inferior, traspassem l'autopista AP-7. A l'altra banda del túnel (41 44 30.8 02 39 04.4), continuem trepitjant camí asfaltat, i seguim per la dreta.

(2) A les coordenades 41 44 19 02 38 32.8, traspassem de nou l'autopista per un pont.

(3) Més endavant, trepitjant ja un camí de terra, prenem una referència qualsevol de comprovació de ruta  - 41 43 46.3 02 37 33.6

(4) A 41 43 45.8 02 37 13.8 tornem a traspassar l'autopista per un altre pont. A la sortida del pont, girem a la dreta. Hi ha una indicació. Continuem per camí de terra. Entrem al Parc de Montnegre i el Corredor.

(5) A 41 43 26.7 02 36 42.9 trobem una cruïlla de camins. Continuem recte. Hi ha una indicació.

(6) A 41 43 17.8 02 36 47.6, trobem una desviació. Continuem per l'esquerra.

Finalment, després de traspassar un pontet amb baranes de ferro, pintades de color verd, arribem a destí.

Localització: N 41 42 44.0 E 02 36 35.2 – Altitud: 80 m.

Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Febrer 2016):

“ Descripció

L'Església parroquial de Sant Andreu de Ramió s'aixeca a l'aiguabarreig de les rieres de Ramió i de Can Massó, en un solar molt nítid i regular.

L'Església està constituïda per un cúmul d'elements que la converteixen en un conjunt patrimonial molt important i atractiu.

Entre aquests elements cal destacar especialment tres:

- En primer lloc, tenim l'edifici de l'església pròpiament. Aquest es caracteritza per ser un edifici petit i recollit d'una sola nau, de planta rectangular, amb capelles laterals i amb absis llis i en part ocult per una construcció posterior.

En la façana principal trobem concentrada i aplegada la poca riquesa compositiva que s'ha desplegat en la resolució dels espais exteriors.

Així trobem un gran portal d'arc de mig punt rebaixat, equipat amb unes dovelles de gran tamany ben escairades i treballades, que tenen com a matèria prima el granit.

Ubicat simètricament sobre el portal trobem un petit òcul de planta el·líptica, cobert amb un enreixat de ferro forjat.

Tanca la façana en la part superior un ràfec format per quatre fileres: la primera de rajola plana, la segona de rajola en punta de diamant, la tercera de rajola plana i la quarta de teula. És important remarcar que aquest ràfec no queda estancat tant sols en la façana, sinó tot el contrari, ja que és un ràfec corregut que es prolonga per tot el perímetre de la construcció.

Remata finalment la façana principal un campanar adossat al costat esquerra. Es tracta d'un campanar de planta quadrada, cobert amb una teulada piramidal complementada amb merlets i estructurat en tres trams, l'últim dels quals presenta una petita obertura d'arc de mig punt en cada un dels respectius costats.

Remarcar la presència de dos elements interessants ubicats davant del portal: per una banda dues làpides que pertanyen a les tombes de dos rectors que va tenir l'Església en el segle XIX. Mentre que per l'altra, un petit pedestal antigament ocupat per una escultura avui desapareguda, en el qual es pot llegir la següent inscripció incissa:

"C O N L A P A Z T O D O F L O R E C E 1 9 D E A B R I L D E 1 8 7 3 A N T O N I O R Y"

L'Església parroquial de Sant Andreu de Ramió és d'origen romànic, però ha estat molt modificada posteriorment.

I és que amb el pas successiu del temps en l'església s'han practicat múltiples intervencions, les quals han afectat decisivament i paral·lelament han influït en la fesomia que l'església presenta avui en dia.

 Aquesta teoria és perfectament coherent si tenim en compte una sèrie d'arguments com ara: des de la morfologia de la nau la qual és bastant irregular i híbrida, ja que no presenta un cos homogeni sinó tot el contrari, està de cantó; passant per l'absis el qual és llis i no semicircular com és costum en la majoria d'esglésies i fins arribar a la capçalera la qual dóna la sensació d'estar mutilada i esgarrada.

Pel que fa a la resolució dels espais exteriors cal dir que s'ha optat per una solució uniforme, ja que els murs de les respectives façanes estan totalment arrebossats i pintats de blanc.

En quant a l'estat de conservació de l'Església, cal dir que no és dolent però tampoc és extremadament bo. I és que una petita intervenció en matèria de manteniment i millora d'algunes parts puntuals aniria molt be, per tal de preservar la seva integritat física. Una d'aquestes parts seria la teulada, la qual es troba en bastant mal estat.

Comparant fotografies antigues, com ara la de la fitxa del Servei de Patrimoni núm. 26.732, amb actuals ens adonem que tot hi haver passat 23 anys l'edifici segueix absolutament igual sense haver experimentat canvis dràstics ni significatius.

- El segon element important el trobem en la part posterior de l'Església com és la Rectoria (Veure la fitxa de la Rectoria de Sant Andreu de Ramió).

Completa el conjunt un petit cementiri ubicat en la part frontal de l'Església a uns escassos 75 metres. Es tracta d'un cementiri de planta rectangular, tancat amb un mur perimetral que el delimita el qual conté un nombre reduït de tombes.

Destaca especialment la petita capella coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a laterals, la qual no aglutina cap tret ornamental interessant. Els espais interiors d'aquesta capella estan molt arrasats, com així ho demostra la petita fornícula que hi ha en el fons, la qual està molt erosionada i degradada i paral·lelament mancada de l'estatueta del Sant que la presidia.

Notícies històriques

El nom de Falgars apareix citat en un document de l'any 922 relacionat amb l'església parroquial de Sant Cypriani et Santa Justa in villa Falgars.

L'any 974 el municipi es troba sota la tutela del papa Benet VI a través de Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes. Posteriorment un precepte dictat per Lotari reafirma el 982 aquest lligam.

Més endavant el terme passà a dependre dels vescomtes de Girona, després vescomtes de Cabrera.

Amb la divisió provincial del 1833 el municipi entrà dins la província de Barcelona, sent l'únic de La Selva que pertany a aquesta demarcació.

Fogars compta amb un agregat anomenat Ramió, situat a uns 6 km del nucli de la vila. En documents antics és anomenat Rimau, Rimayono i Rimanyó.

La primera notícia de l'església és una butlla papal de Lluci III del 1185 on consta que el monestir de Breda tenia importants alous a la parròquia de Ramió.

També apareix anomenada en la butlla del 1246 atorgada pel papa Inocenci IV a favor del mateix monestir i en el Llibre Verd del capítol de Girona el 1362 on se l'anomena "Ecclesia Parrochialis Sancti Andree de Rimanyono".

Formà part dels dominis del castell de Montsoriu i el segle XIII fou integrada a la batllia de n'Orri del vescomtat de Cabrera.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Altres llocs interessants per visitar:


Durant el recorregut d’aproximació i descoberta de les esglésies de Sant Andreu de Ramió i del Santuari de la Mare de Déu de la Serra, ambdues al municipi de Fogars de la Selva, a la comarca del mateix nom, voltant amunt i avall, per casualitat, hem topat amb un paratge desconegut per nosaltres, on hi ha una zona humida: Les Llobateres, un aiguamoll a la conca mitjana del riu Tordera.

La zona humida de les Llobateres és el resultat de l'activitat d'explotació i restauració d'una gravera situada dins el terme municipal de Sant Celoni.

S'hi pot accedir des de diverses procedències. Donem dades d'un punt qualsevol  del circuit que envolta aquestes aigües: 41 43 36.3 02 35 41.1 on hi ha un aguait – un observatori d'ocells.

És un circuit on trobarem poca gent, passejant tranquil·lament i també algun que altre esforçat ciclista,  gaudint d'aquest seré paisatge aquàtic.


Fem constar que no estan precisament a la vora les unes de les altres aquestes destinacions ...


Una mica d'informació:

Ajuntament de Sant Celoni – Turisme

Ajuntament de Sant Celoni – Les Llobateres – Més informació

Ajuntament de Sant Celoni – Les Llobateres - Ruta