Santuari de la Mare de Déu de la Serra – Fogars de la Selva / Selva

Rating: 1.0/1. From 1 vote.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys de Fogars de la Selva, població i municipi del mateix nom, a la comarca de la Selva.

Aquest municipi té una particularitat administrativa: pertànyer a una província diferent de la de la majoria dels municipis de la seva comarca. Així, malgrat que Fogars forma part de la Selva, pertany a la província de Barcelona – (Wikipedia)

Època: Segle XIII - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bo. No és accessible lliurament. Amb un vehicle 4x4, hem aparcat al davant.

Altres noms:

Accés - Visitada el 19/02/2016:

(1) Des de la zona industrial d'Hostalric, en un punt situat a 41 44 33 02 39 05 a tocar de la carretera BV-5122, mitjançant un estret túnel situat a un nivell inferior, traspassem l'autopista AP-7. A l'altra banda del túnel (41 44 30.8 02 39 04.4), continuem trepitjant camí asfaltat, i seguim per la dreta.

(2) A les coordenades 41 44 19 02 38 32.8, en lloc de travessar el pont que hi trobem, que ens portaria a l’església de Sant Andreu de Ramió, continuem per l'esquerra, trepitjant un camí de terra.

(3) Una mica més endavant, trobem una desviació (41 44 14.6 02 38 29.9), continuem per la dreta, en baixada.

(4) A 41 43 47.4 02 37 57.3 Desviació, continuem per la dreta, en baixada.

(5) A 41 43 30.2 02 37 49.9 Desviació, continuem per la dreta. El camí empitjora, però el tram que en resta és curt.

Localització: N 41 43 28.8 E 02 37 41.5 – Altitud: 131 m.

Distància total recorreguda: 2,7 km. aproximadament, trepitjant un sòl a estones asfaltat, i a estones no.

Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Febrer 2016):

“ Descripció

Edifici de planta rectangular, amb una nau i absis, i coberta de doble vessant a laterals situat al vessant septentrional del Montgròs, just a tocar de la masia de Can Serra (veure fitxa).

L'església té l'entrada orientada a l'oest i un gran porxo de tres arcades per banda.

Aquesta porxada està sustentada per un seguit de contraforts i està coberta per un sostre de teules de doble vessant sostingut per 25 grans bigues de fusta. La seva amplitud fa necessària una gran columna central. Hi ha, a més, altres columnes de granit de menor tamany que sostenen les arcades que són monolítiques i de blocs (Tambors).

La façana principal consta de dues finestres enreixades i la porta d'accés principal, un portal amb arc de mig punt i grans dovelles. La façana està arrebossada i pintada de blanc a excepció els marcs de les obertures.

Al costat de l'església hi ha un edifici adossat a la part nord. Als extrems nord-est i sud-est hi ha contraforts que sostenen l'edifici contra el desnivell del turonet on està situat.

Els ràfecs de les teulades laterals estan formats per una filera de rajola plana i pintada amb motius triangulars. A la façana lateral de migdia hi ha un rellotge de sol pintat de color daurat i blanc, de formes ondulades.

Notícies històriques

Santuari depenent de la parròquia de Sant Andreu de Ramió.

 L'edifici és d'origen romànic encara que ha estat reformat posteriorment, sobretot al segle XIV i també al XVII de quan data el porxo.

Les Rationes Decimarum de 1280 fan referència al santuari i el relacionen amb el monestir de Santa Maria de Roca-Grossa a Tordera. També és conegut un testament de Ramon de Molera en què hi ha un llegat de sis diners a favor d'aquesta capella el 1331.

Hi ha nombroses inscripcions, lletres i xifres com la data de 1381que apareix a la llinda d'una finestra. Es creu, però que podria haver estat feta el segle XVII i faria referència al passat del santuari.

S'hi conservava una imatge de la Verge amb el nen del segle XIII.

Durant la Guerra Civil el santuari fou utilitzat com a escola.

Cada any, el primer diumenge de setembre, s'hi celebra un aplec.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Altres llocs interessants per visitar:


Durant el recorregut d'aproximació i descoberta de les esglésies de Sant Andreu de Ramió i del Santuari de la Mare de Déu de la Serra, ambdues al municipi de Fogars de la Selva, a la comarca del mateix nom, voltant amunt i avall, per casualitat, hem topat amb un paratge desconegut per nosaltres, on hi ha una zona humida: Les Llobateres, un aiguamoll a la conca mitjana del riu Tordera.

La zona humida de les Llobateres és el resultat de l'activitat d'explotació i restauració d'una gravera situada dins el terme municipal de Sant Celoni.

S'hi pot accedir des de diverses procedències. Donem dades d'un punt qualsevol  del circuit que envolta aquestes aigües: 41 43 36.3 02 35 41.1 on hi ha un aguait – un observatori d'ocells.

És un circuit on trobarem poca gent, passejant tranquil·lament i també algun que altre esforçat ciclista,  gaudint d'aquest seré paisatge aquàtic.


Fem constar que no estan precisament a la vora les unes de les altres aquestes destinacions ...


Una mica d'informació:

Ajuntament de Sant Celoni – Turisme

Ajuntament de Sant Celoni – Les Llobateres – Més informació

Ajuntament de Sant Celoni – Les Llobateres - Ruta