Resultats de la cerca

L'ermita de Sant Jordi es troba a Sant Llorenç de la Muga, a l'Alt Empordà, en un turonet a 550 metres d'altitud. Es tracta d'una ermita romànica del segle XIII d'una nau amb absis semicircular, porta d'arc de punt rodó i campanar de cadireta. L'edifici està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local i es conserva en bon estat.

Altres noms: En un altre lloc, es classifica com “església”- Vikipèdia.

L'església de Sant Bartomeu de Covildases es troba a Vidrà, municipi d'Osona, a 1.150 metres d'altitud. Es tracta d'una petita església romànica del segle XIII, aïllada enmig d'un prat vora el Puigsacalm, amb una nau, absis semicircular i campanar d'espadanya. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que ha sofert reparacions després dels terratrèmols medievals, però l'accés és restringit.

L'Ermita de la Verneda de Sant Ponç es troba a Sant Sadurní d'Osormort, a Osona, a 609 metres d'altitud. Es tracta d'una capella romànica del segle XI, de nau única amb façana orientada a llevant, portal adovellat i campanar d'espadanya, reformada als segles XVII i XVIII. Protegida com a BCIL i en bon estat, té accés restringit i conserva la tradició de l'aplec de Sant Ponç celebrat anualment el 11 de maig.

Altres noms: Ermita de Sant Sixt i Sant Tou (Plafó informatiu situat al davant de l’església - Foto nº 17 de la nostra galeria)

L'ermita de Sant Sixt i Sant Tou es troba a Tordera, al Maresme, i és un edifici barroc del segle XVI amb porxo senzill de quatre columnes i cor afegit el 1719. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat malgrat les restauracions que ha sofert i la destrucció durant la Guerra Civil. L'accés és restringit i es localitza a 65 metres d'altitud, prop de Can Telleda.

L'església de Sant Miquel de Monteia es troba a Sales de Llierca, a la Garrotxa, a 798 metres d'altitud. Es tracta d'un temple romànic del segle XII amb una sola nau, volta apuntada i absis semicircular, que destaca per la cornisa interior i els seients de pedra adossats als laterals. Protegida com a BCIL i en bon estat, l'edifici té accés restringit i conserva restes d'una construcció anterior del segle XI.

Sant Miquel del Corb és una antiga església romànica situada a Les Preses, a la Garrotxa, documentada des de l'any 957. L'edifici té origen possiblement preromànic però la fàbrica actual és romànica amb remodelacions del segle XVIII, destacant la nau coberta amb volta de canó i el campanar de torre. Es troba en bon estat i ha estat recentment restaurada, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Esglesiona de Sant Martí del corb – Viquipèdia.

Sant Martí del Corb és una petita església situada a Les Preses, a la Garrotxa, que presenta una nau única amb absis semicircular i cloquier d'espadanya. Construïda amb pedra local i de presumible estil romànic, destaca per la seva porxada sostinguda per pilastres i les obertures amb reixes de ferro forjat als costats de la porta. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit i l'edifici està envoltat de vegetació.

Sant Salvador de Puig-alder és una ermita romànica del segle XII situada a Les Planes d'Hostoles, a la Garrotxa, documentada des de 1184. Edificada dalt d'un turó amb nau única, absis semicircular i campanar d'espadanya, conserva voltes d'aresta enguixades i el cor, tot i que es troba malmesa. Restaurada el 1984, té accés lliure però la capella es manté tancada.

A Argelaguer, municipi de la Garrotxa, es troba aquesta església romànica del segle XII ubicada a la carena del Puig del Aguilar. L'edifici, de nau única amb volta apuntada i absis semicircular, conserva elements primitius malgrat les reformes posteriors, especialment visible després de la restauració de 1976. Protegida com a BCIL i en bon estat, l'accés és restringit excepte la zona del porxo frontal.

Església romànica del segle XII situada a Sant Martí del Clot, a la Vall de Bianya, a la Garrotxa. Edifici d'una sola nau amb absis semicircular i campanar de torre quadrada, que presenta modificacions posteriors que desfiguren l'estructura primitiva. Es troba en bon estat, però l'accés és restringit i no és lliurement accessible.

Església parroquial de Castellar de la Muntanya, situada a la Vall de Bianya, municipi de Vall de Bianya, comarca de la Garrotxa. Temple romànic del segle XII d'una sola nau amb volta de canó i absis semicircular, que destaca com a mostra del romànic garrotxí. L'edifici es troba en bon estat de conservació, tot i que l'accés no és lliure i requereix autorització prèvia.

Altres noms: Torre a Brió

A Briolf, entitat deshabitada de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany), es troba aquesta torre medieval del segle XII, construcció de planta quadrada adossada a l'església de Sant Esteve. Es tracta d'un "mas torre" amb planta baixa i primer pis, característic de la baixa noblesa, que conserva arcs de mig punt i finestres ben distribuïdes als murs de carreus escairats.

A Briolf, entitat deshabitada de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany, Girona), es troba l'Església de Sant Esteve, construcció romànica documentada des del segle X que forma un sol cos amb la Torre de Briolf del segle XII. L'edifici, malmès i pràcticament en ruïnes, destaca per la seva importància històrica, ja que fou llegat a l'església de Sant Pere de Besalú durant aquest segle.

Refugi dels Estanys de la Pera a Lles de Cerdanya, comarca de la Cerdanya. Es tracta d'un refugi de muntanya situat a 2.359 metres d'altitud en un circ glacial del Pirineu Oriental, entre dos estanys que configuren un dels sectors lacustres més interessants i visitats de la regió.

Les Pallargues, Els Plans de Sió, Segarra. Conjunt de pletes (cabanes de camp) del segle XIX, ben conservades i declarades Bé Cultural d'Interès Local. Aquestes edificacions rurals, amagades sota el voral del camí, constitueixen un exemple notable d'arquitectura vernacla de la comarca.

A Mont-roig, entitat de població dels Plans de Sió (la Segarra), es troben les Pletes de les Pallargues, antigues cabanes de pedra seca dels segles XIX-XX d'obra popular destinades a resguardar bestiar. Aquestes construccions amb voltes de canó i arc de mig punt, protegides com a BCIL, es caracteritzen per tenir espais coberts i descoberts adaptats a les necessitats ramaderes. Actualment es troben malmeses però són accessibles lliurement.

Altres noms: Tines dels Tres Salts - (Diputació de Barcelona).

A Talamanca, municipi del Bages, es troben set tines de forma semicircular dels segles XVIII-XIX, construccions de rebla i pedra amb cobertes de falsa volta destinades a l'emmagatzematge de vi. Aquestes estructures, alineades una al costat de l'altra i recobertes de rajoles de ceràmica, conserven les seves característiques originals amb entrades superiors per al raïm i obertures inferiors per extreure el vi.

Altres noms: Tines del Mas cal Candela - (Generalitat de Catalunya). *

A Callús, municipi del Bages, es troben les Tines del Mas cal Candela, un conjunt de set estructures circulars enrajolades dels segles XVIII-XIX que testimoniaven la importància del conreu vitícola a la regió. Construïdes amb pedra irregular i calç, amb alçades entre tres i quatre metres, es distribueixen agrupades al voltant del mas abandonat.