Tines de la Casa de les Tines – Talamanca / Bages

No votes yet.
Please wait...

Què és una tina ?


De la pàgina web de Wikipedia, ens complau extreure la següent informació - (Gener 2018): 

"Una tina és qualsevol recipient o dipòsit, generalment de grans dimensions, utilitzat per a contenir líquids.

Molt sovint el terme tina es refereix només al dipòsit utilitzat ja sia durant el procés de vinificació o durant l'emmagatzematge de vi, que també es pot anomenar cup o trull.

Les formes de les tines antigues acostumaven a ser cilíndriques i els materials més habituals eren la fusta resistent a la humitat, la rajola ceràmica o la pedra de construcció impermeabilitzada amb materials terrosos. Tenien l'entrada del raïm per dalt i la sortida del líquid per sota. Podien estar obertes i si es tapaven no resultaven hermètiques.

Eren construccions permanents que no es podien traslladar excepte en els casos de tines de dimensions reduïdes (normalment fetes de fusta però més grans que un barril) que podien ser transportades amb carros i aleshores es feia el vi en el lloc on estava la vinya per tal d'evitar el desplaçament del gran volum que representava el raïm.

Encara que la imatge habitual fa pensar que en temps antics es feia el premsat del raïm trepitjant amb els peus, dalt la tina, en realitat s'utilitzaven premses mecàniques (a vegades molt senzilles a base de pedres) ja des dels temps dels egipcis, perquè el rendiment o grau d'extracció de líquid obtingut amb els peus és molt minso comparat amb el premsat.

En tines antigues el control de la fermentació és molt difícil per la dificultat de fer els trassegaments i remuntatges de la massa en fermentació i la qualitat del vi resultava a vegades molt deficient per aquesta causa.

Actualment per tal de mantenir durant la vinificació la fermentació amb una temperatura controlada les tines es fan d'acer inoxidable o de resina sintètica, fibra de vidre i altres materials artificials. Incorporen generalment un sistema per saber en tot moment el nivell del líquid i tot tipus de sensors de temperatura, pressió, etc. que permeten el control de les operacions de vinificació."


F O T O S


 "Pedra de la boixa"  i "base de premsa":  Informació corresponent a les fotografies 6 i 7 d'aquesta galeria, extreta dels plafons informatius.

I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys de Talamanca, vila i municipi de la comarca del Bages (Barcelona).

Època: Segles XVIII / XIX - Generalitat de Catalunya *.

Protecció: BCIL - Generalitat de Catalunya *.

Estat: Presenten un magnífic aspecte. No son visitables lliurament. La part davantera d'aquestes construccions dona a un pati interior que pertany a una edificació adossada a les tines.

El recorregut fins aquí, vorejant el riu Llobregat, presenta paisatges força bonics.


Altres noms: Tines dels Tres Salts - (Diputació de Barcelona).

Accés - Visitades el  14/03/2014:

El primer que ens ha sobtat ha estat l'adscripció d'aquesta edificació al municipi de Talamanca, donada la distància que la separa d'aquesta vila. De totes maneres tant a les pàgines web de la Generalitat de Catalunya * i també a Diputació de Barcelona, confirmen aquesta situació ...

Havent localitzat dades per Internet, des de casa, hem previst efectuar el següent itinerari:

Ens hem dirigit cap al Monestir de Sant Benet del Bages. Hem anat fins el final de l'aparcament, a la dreta (41 44 35.8 01 54 05.2) i hem continuat circulant entre unes edificacions a la dreta i el riu a mà esquerra,

fins sortir a una ampla zona sense arbres, on a la dreta es veu una bonica vista del Monestir.

Des d'aquest punt (41 44 32.2 01 54 02.8), enfilem la ruta d'avui, una ampla carretera de terra. Tot i que els mapes que facilitem segurament aclariran tots els dubtes, tenint com tenim dades a la mà, facilitem quatre referències, per si de cas.

  • A 41 43 50 01 52 35 sobrepassem, deixant-lo a la nostra esquerra, el mirador de la Resclosa, indicat.

  • A 41 43 51.4 01 52 24 travessen per un pont un canal d'aigua. Circularem una estona en paral·lel a aquest canal.

  • A 41 43 42 01 52 14 prenem una desviació a l'esquerra, i travessen el llit del riu trepitjant un pas inundable. A la sortida, continuem per la dreta.

  • A 41 43 36.5 01 52 27.9 hi ha una desviació i continuem per l'esquerra, per una petita pujada. De seguida veiem les construccions. Hi arribem al cap d'uns dos-cents metres.
  • Ens havien dit que hi ha dues senyores que fan treballs d'artesania, però a dia d'avui, no les hem trobat.
  • Hem aparcat en una esplanada del davant de la casa. L’entorn d’aquest paratge és força formós i acurat. A la pàgina de la Diputació de Barcelona, es diu Hi ha un manteniment de l'entorn de les tines, fet per el que l'estat del conjunt és molt bo.”
  • La distància recorreguda trepitjant camins de terra, ha estat d'uns 4,4 km. aproximadament, transitables amb un vehicle de turisme, salvant un parell de bonys, al terra del camí,  que cal superar amb precaució.
  • Durant tot el camí sols hem vist un cartell indicatiu, quasi, quasi, al final del recorregut.

Localització: N 41 43 41.7 E 01 52 31.1 – Altitud: 228 m.

Altres:

  • De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació (Març 2014):

“ Descripció

Aquest grup de tines es troben a prop dels Tres Salts, en un camí forestal. Són set, arrenglerades una al costat de l'altra.

 Tenen forma semicircular, amb la coberta de falsa volta. Fetes a partir de rebla, algunes conserven l'interior amb plaques de ceràmica. Per la part superior hi ha una porta per la qual s'accedia al capdamunt de la tina per poder premsar el raïm i per la part inferior hi havia una boca per treure el vi.

La construcció està formada per set tines alineades i una barraca. Actualment hi ha una casa de nova construcció al costat que s'usa com a taller de ceràmica.

 La planta de les tines és de forma circular. La part inferior dels murs és feta amb pedra i morter de calç. Els dipòsits són recoberts de rajoles de ceràmica envernissada lleugerament corbades i la seva obertura superior, està tapada per peces ceràmiques amorterades i al centre hi ha una obertura. La part superior dels murs és feta amb pedra sense material d'unió, i s'hi localitzen les entrades de les tines i, en alguns casos, finestres.

 Les entrades a les tines consisteixen en muntants verticals coronats generalment amb una llinda. Sobre els murs s'estén el voladís, fet amb pedres més planeres. La coberta és feta amb el mètode d'aproximació de filades i al damunt s'hi estén una capa de sorra i pedruscall.

Es descriuen les tines d'esquerra a dreta col·locant-nos davant de les entrades.

  • La tina número 1, a diferència de les altres, té la coberta totalment reformada amb totxanes amorterades. No és construïda amb el mètode d'aproximació per filades. L'entrada té una llinda simple. Hi ha una finestra i una inscripció a l'esglaó d'entrada amb les inicials "JMV".
  •  La tina número 2 presenta una coberta de falsa cúpula. L'entrada té una llinda simple i una finestreta. Les llindes de totes les tines són força treballades i prenen la forma arrodonida que dibuixa el dipòsit.
  •  La tina número 3 té dues llindes i no té finestres.
  •  La tina número 4 té una llinda simple i una finestra.
  •  La tina número 5 té una única llinda i una obertura a la part superior del dipòsit. A l'interior hi ha una amagatall.
  •  La tina número 6 presenta dues llindes, una d'exterior i una d'interior. No té finestra.
  •  Finalment, la tina número 7 presenta una sola llinda i una finestra. Actualment s'usa com a dipòsit d'aigua.

Els brocs de les tines s'ubiquen al sud i queden a l'exterior amb l'excepció del de la tina número 2 que queda a l'interior de la barraca.

La barraca és de pedra seca i coberta amb falsa cúpula.

 El terra, fet de pedra presa amb morter, és de construcció posterior. Algunes zones es presenten amorterades ja que s'hi ha fet algun treball de reconstrucció. La planta és rectangular, així com la porta d'entrada, que és allindada.

Notícies històriques

Les terres en les que es situen les set tines pertanyien al mas Generes i altres al Monestir de Sant Benet de Bages.

 En el moment de la màxima utilització del terreny, però, un cop construïdes les tines (S. XVIII-XIX) sabem que pertanyien al mas de les Generes. Aquest moment coincideix amb la gran expansió de la vinya.

La seva situació aïllada s'explica per la dificultat que representava transportar el raïm fins a la masia, sent molt més fàcil de transportar-lo un cop ja havia fermentat i lliure del pes dels residus.

Amb la fil·loxera les tines entraren en desús.

Actualment hi ha una casa de nova construcció just al davant que actua com a forn de ceràmica.”


*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.


  • Pels estudiosos del tema i/o per complementar la informació anterior, els remetem a la pàgina web de la Diputació de Barcelona, on trobaran complida informació sobre aquest tema.

Edificacions properes: Relativament a la vora hi ha un bon grapat d'interessants construccions. Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:



Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació de les Tines de la Casa de les Tines:


Bages : Veure en un mapa més gran.