Resultats de la cerca

A Vilagrasseta, entitat de població de Montoliu de Segarra a la Segarra, es troba l'església parroquial de Sant Andreu, construcció del segle XVIII d'estil popular neoclàssic que conserva murs del temple primitiu dels segles XI-XII. L'edifici de planta rectangular amb volta de canó, torre campanar i façana principal amb portal adintellat destaca pel seu relleu amb data de 1866. Es troba en bon estat, amb accés restringit.

L'església de Sant Feliu es troba a Lladó, municipi de l'Alt Empordà. Es tracta d'una obra popular documentada des del segle XI, amb l'edificació actual del segle XVIII, que presenta una sola nau amb capelles laterals, transsepte i campanar de planta quadrada. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés no és lliure.

A Santa Maria de Besora, municipi d'Osona, s'alça aquesta església barroca construïda el 1759 amb planta rectangular, nau central i capelles laterals. L'exterior austere contrasta amb l'interior decorat amb motius barrocs i presidit per un imponent retaule. Cobert amb volta interior i teula àrab, conserva un campanar amb escala interior coberta i es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'església de Sant Pere de Torelló, al municipi d'Osona, és un edifici barroc del segle XVIII documentat des del XI, construït entre 1727 i 1764 per substituir una església medieval que es havia quedat petita. Destaca per la seva porta principal decorada amb motllures i escut, el campanar de planta quadrada amb contraforts, i l'interior d'una sola nau amb volta esquifada, capelles laterals i una capella del Santíssim afegida entre 1803 i 1809.

A Sant Bartomeu del Grau, municipi d'Osona, es troba aquesta església parroquial esmentada al 961 i reedificada al segle XI, que va ser traslladada el 1780 al seu emplaçament actual. Destaca la façana amb una gran portalada d'arc rebaixat flanquejada per columnes, barreja d'estil barroc i neoclàssic, coronada per una capella amb estàtua esculturada i un campanar neoclàssic.

A Tordera, municipi del Maresme, es troba aquesta capella de camí del segle XVIII d'estil popular, de petites dimensions amb un senzill oratori dedicat a la Mare de Déu de l'Erola. Presenta bon estat de conservació, tot i que l'accés és restringit i no és lliurement accessible. Està situada a 500 metres de l'església de Sant Llop d'Hortsavinyà, a 504 metres d'altitud.

A Tortosa, al Baix Ebre, es troba l'antic convent de les Germanes del Sagrat Cor, edifici del segle XVIII de façana barroca amb espadanya. Actualment en ruïnes, conserva tres portes al carrer Montcada, la central amb un relleu del Sagrat Cor, i presenta un remat superior mixtilini. L'accés és lliure i l'edifici no té protecció oficial.

L'església de Sant Joan de Palamós es troba al nucli abandonat de Palamós, a Sant Guim de Freixenet, a la Segarra. Es tracta d'una capella d'una sola nau amb capçalera plana i campanar d'espadanya, originàriament construïda a mitjans del segle XI, tot i que l'edificació actual és del segle XVIII. L'edifici es troba en estat de ruïna total, sense protecció oficial, amb accés lliure però perillós.

A la Rabassa, entitat de Sant Guim de Freixenet a la Segarra, es troba aquesta església de nau única amb capelles laterals, originàriament construïda al segle X, tot i que l'actual estructura és del segle XVIII. Destaca pel seu campanar d'espadanya, la porta d'accés amb decoració renaixentista i elements medievals com el sepulcre esculpit i les piques beneitera i baptismal.

L'ermita de Puig-l'Agulla es troba al cim del Puig Montagut a Sant Julià de Vilatorta, a la comarca d'Osona. Es tracta d'una capella de nau única construïda el 1775 en estil barroc tardà, que substitueix un edifici anterior devastat per les tropes franceses el 1654.

Torre de vigilància del segle XVIII situada a Santa Pau, municipi de la Garrotxa, prop del collet del Mont. Construcció de planta circular amb pedra volcànica i carreus tallats, originàriament amb dos pisos i volta a la planta baixa. Es troba en bon estat, és accessible lliurament i probablement servia per vigilar les valls de Sant Pau i Sant Miquel de la Cot.

Sant Andreu del Torn es troba al Torn, petit veïnat de Sant Ferriol, a la Garrotxa. Aquesta església, documentada des del segle X, va ser bastida al segle XVIII sobre estructures romàniques i preromàniques, conservant elements antics com una pica romànica ornamentada. Destaca pel seu ferrellat romànic amb cap de drac i la reixa del cementiri de 1885, mantenint bon estat general, tot i que l'accés és restringit.

A Riudaura, municipi de la Garrotxa, es troba l'església parroquial de Santa Maria, documentada des del segle IX com a monestir benedictí, amb l'actual temple construït al segle XVIII. L'edifici conserva una torre medieval de secció circular i destaca pels seus púlpits decorats amb estuc blanc i detalls daurats, així com pels retaules dels altars. Protegit com a BCIL, es troba en bon estat però amb accés restringit.

A Olot, capital de la Garrotxa, es troba l'església parroquial de Sant Esteve, un edifici neoclàssic del segle XVIII amb planta de creu llatina i façana construïda l'any 1800. Destaca per la seva Porta dels Morts amb rajols vidriats de colors, les claus de volta decorades i un notable conjunt de béns mobles com retaules, escultures i pintures dels segles XVII al XX. Protegida com a BCIN, es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Sallent, municipi del Bages, es troba aquest pont de pedra tallada construït a meitat del segle XVIII amb cinc arcs i lleugera curvatura, que substituïa una estructura medieval destruïda per una riuada el 1747. L'edifici, ampliat amb voreres de ferro el 1886 i reparada una arcada després de la Guerra Civil, es manté en bon estat i esdevingué icona de la vila.

A l'Albi, municipi de les Garrigues, s'alça aquesta església barroca del segle XVIII amb façana neoclàssica, portada de pedra amb columnes jòniques i campanar de base quadrada amb pisos octogonals. L'interior presenta tres naus amb volta cilíndrica, pilastres decorades i elements soportadors d'ordre compost, tot i que ha sofert modificacions modernes. Es troba en bon estat, però l'accés no és lliure.

Església barroca del segle XVIII situada a Figuerola del Camp, a l'Alt Camp, construïda entre 1781 i 1789 sobre una anterior romànica del segle XII. Destaca per la seva planta de creu grega, la cúpula semiesfèrica central i la façana de reminiscències clàssiques amb frontó triangular. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat malgrat els danys de la Guerra Civil i les posteriors restauracions.

El Santuari de Santa Anna de Claret es troba a Claret, entitat de Santpedor, al Bages. Es tracta d'una església barroca del segle XVIII construïda entre 1762 i 1769, amb una sola nau, capelles laterals i porxo obert. Està protegida com a Bé Cultural d'Interès Local i es conserva en bon estat, tot que l'accés és restringit.