Resultats de la cerca

A Olot, capital de la Garrotxa, es troba l'església parroquial de Sant Esteve, un edifici neoclàssic del segle XVIII amb planta de creu llatina i façana construïda l'any 1800. Destaca per la seva Porta dels Morts amb rajols vidriats de colors, les claus de volta decorades i un notable conjunt de béns mobles com retaules, escultures i pintures dels segles XVII al XX. Protegida com a BCIN, es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Besalú, al carrer Tallaferro de la Garrotxa, es troben dos edificis medievals del segle XIII amb porxos de pedra tallada destacats per vuit arcades rebaixades sobre columnes octogonals i finestres gòtiques. Probablement destinats al mercat medieval de la vila, presenten una cornisa en forma d'escòcia i mènsules que sostenen el ràfec. Protegits com a béns cultural d'interès local, es conserven en bon estat malgrat les restauracions.

L'església parroquial d'Arbeca, al municipi del mateix nom a les Garrigues, és una edificació barroca del segle XVII construïda a partir de 1612, que destaca per la seva planta singular amb una sola nau ampla, transsepte i capelles laterals, així com per la façana amb frontó triple i portal austere.

A l'Albi, municipi de les Garrigues, s'alça aquesta església barroca del segle XVIII amb façana neoclàssica, portada de pedra amb columnes jòniques i campanar de base quadrada amb pisos octogonals. L'interior presenta tres naus amb volta cilíndrica, pilastres decorades i elements soportadors d'ordre compost, tot i que ha sofert modificacions modernes. Es troba en bon estat, però l'accés no és lliure.

A Agramunt, municipi de l'Urgell, es troba aquesta basílica romànica del segle XII amb tres naus i absis semicirculars, destacant per la seva portada occidental de l'escola de Lleida amb vuit arquivoltes decorades i un grup esculpit de la Mare de Déu amb l'Infant del 1283.

A Girona, al Gironès, es troba aquest conjunt de porxos gòtics del segle XIV construïts amb carreus de pedra ben tallats, situats al carrer Cort Reial. Les arcades sostenen els sostres del primer pis dels edificis que envolten una petita placeta, destacant-se per la seva porta dovellada conservada a la façana interior. L'edifici es manté en bon estat i acull actualment taules de bars i locals comercials que dinamitzen l'espai.

La Fontana d'Or és un palau medieval situat a Girona, capital del Gironès, al carrer Ciutadans. Edifici d'origen romànic del segle XII, construït sobre murs anteriors i ampliat entre els segles XIV-XV amb característiques gòtiques, destaca pels seus capitells esculpits de gran valor decoratiu a les finestres coronelles. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en bon estat i funciona actualment com a centre cultural de CaixaForum.

A la Plaça del Vi de Girona, capital del Gironès, es troba aquesta plaça pública gòtica del segle XIV situada a la confluència dels antics camins de Barcelona i Sant Feliu de Guíxols. Destaca pels seus porxos amb arcs de mig punt construïts amb carreus i les façanes amb balcons de baranes de ferro forjat, envoltada d'edificis senyorials com l'Ajuntament i l'antic Palau de la Generalitat. L'edifici es conserva en bon estat.

L'església de Sant Nicolau es troba a Bellpuig, a l'Urgell, i és una construcció gòtica del segle XVI amb nau única i capelles laterals. Destaca pel bellíssim sepulcre renaixentista de Ramon Folch de Cardona, una obra mestra de l'escultura italiana considerada una de les millors del Renaixement a Catalunya. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit i cal contactar l'oficina de turisme local.

L'església parroquial de Vilanova de Bellpuig, al Pla d'Urgell, és un edifici gòtic del segle XIV construït amb carreus de pedra, que destaca per les seves tres naus amb volta de canó i un retaule gòtic de la Mare de Déu del Lliri del segle XV. L'edifici ha sofert diverses reformes, especialment al segle XVII i el 1949, que han modificat la seva estructura original. L'accés és restringit als horaris de culte i no disposa de protecció oficial.

A Montblanc, capital de la Conca de Barberà, es troba aquesta casa gòtica del segle XIV que fou residència dels veguers. Destaca pel seu cos porticat amb un elegant escut nobiliari de la família Desclergue i una galeria superior d'arcs rebaixats. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat després de la restauració de 1974.

Al carrer Merceria de Tarragona, capital del Tarragonès, es troben aquests porxos medievals gòtics del segle XIII, construïts amb pedra local i possiblement amb carreus romans reaprofitats. Estructurats en set trams amb arcs apuntats i embigats de fusta, sostenen les cases superiors i formaven la base d'un mercat medieval de verdures. Protegits com a Béns Culturals d'Interès Local, es conserven en bon estat.

A Arnes, municipi de la Terra Alta (Tarragona), es troba aquesta casa forta renaixentista del segle XVI, construïda el 1584 per Joan Vilabona de Queretes. L'edifici de planta rectangular, fet de carreus, destaca per la seva llotja coberta amb arcades de mig punt a la planta baixa i les finestres jòniques del primer pis rematades amb frontó triangular.

A Horta de Sant Joan, municipi de la Terra Alta, es troba aquest edifici renaixentista del segle XVI, actualment seu de l'Ajuntament. Destaca pel seu conjunt de dos edificis contigus units per un porxo amb arcs de mig punt, finestres motllurades i una cornisa amb gàrgoles. Protegit com a BCIL i en bon estat després de la restauració de 1995, alberga el Museu Local als pisos superiors i l'antiga presó als baixos.

A Gandesa, capital de la Terra Alta, es troba aquest edifici medieval dels segles XIII-XIV d'origen templer, posteriorment seu de la Castellania i presó municipal. Conserva una gran sala gòtica amb tres arcs apuntats i restes d'arcades medievals, malgrat les alteracions de les seves façanes pels canvis d'ús. Protegit com a BCIN i en bon estat, actualment funciona com a equipament cultural municipal amb accés restringit.

A Torà, vila del Solsonès (Lleida), es conserven restes de la medieval ciutat emmurallada del segle XV, protegida com a BCIN. Del primitiu castell només queden traços, però subsisteixen alguns dels dotze portals originals i un llenç de muralla de carreus irregulars que supera els sis metres d'alçada, actualment desaparegut com a estructura defensiva.

A Batea, municipi de la Terra Alta (Tarragona), es troben les restes pràcticament desaparegudes d'un castell documentat el 1153, del segle XII. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, només subsisteixen alguns carreus mig amagats entre edificacions modernes al nucli antic de la vila, dalt del poble. Aquestes restes, identificades per la Generalitat de Catalunya, testimonien l'antiga fortificació medieval que dominava la població.

El castell d'Alforja, situat a la localitat d'Alforja al Baix Camp (Tarragona), és una fortificació medieval de la qual es conserven escasses restes, principalment un llenç de muralla i vestigis de torre, lliurement accessibles a la plaça del castell. L'edifici està vinculat a la Carta de Donació del lloc de Santa Maria d'Alforja pel Comte de Barcelona, commemorada amb una placa del 2008 que marca els 850 anys de l'esdeveniment.