F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Montblanc, població i municipi del mateix nom, i capital de la comarca de la Conca de Barberà (Tarragona).
Època: Segle XIV – Gòtic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIL - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bon estat. Restaurada l'any 1974. No és visitable.
Altres noms:
Accés - Visitada el 20/06/2015:
La trobarem a la Plaça Major.
Localització: N 41 22 35.0 E 01 09 41.9 - Altitud: 343 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Juny 2015):
“ Descripció
Casa de tres estructures o pisos superposats. El de la base constitueix un carrer porxat. El primer pis aporta un balcó amb dues portes que flanquegen un escut. El pis superior conforma una galeria d'arcs deprimits i engrelats.
Notícies històriques
Era l'antiga residència dels veguers. En el segle XVI fou ocupada per la família Desclergue, que amplià el cos porxat de la plaça, amb l'escut nobiliari a la façana.
Es va restaurar l'any 1974.”
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, el següent text (Juny 2015):
“ Descripció:
La Casa Desclergue inicialment estava alineada amb la resta de façanes de la plaça però després es va posar de més el cos ressortit porticat, realitzat amb carreus de pedra treballada, on destaca un sumptuós i elegant escut nobiliari de la nissaga Desclergue, enmig de dos balcons.
Més tard es feu una ampliació de la planta superior amb l'addició d'una galeria amb esvelts arcs rebaixats que abasten tot el perímetre i, com a punt final, es van obrir els dos balcons de la primera planta.
Ressenya històrica:
La Casa Desclergue va ser bastida al voltant de l'any 1575. Sembla ser que durant cert temps va ser l'estatge del veguer ja que l'any 1581 era el veguer Lluís Desclergue.
L'edifici canvià de propietaris el 1730, any en què els Desclergue el van vendre al Doctor en Drets Anton Tomàs i, centúries després, a la segona meitat del segle XIX va ser reconvertit en un popular cafè (anomenat primer "de l'Isidre" i després "del Marcelino".
En veure el perill de que caigués a terra aquest edifici, el 1927 es va fer una lleugera rehabilitació però no és fins el 1974 quan serà restaurat adequadament en la seva totalitat per ser la seu de les oficines de Caixa Tarragona.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Altres - curiositats
Donem fe de que mai havíem vist una quantitat tant gran de nius d'oreneta, junts ...
