Resultats de la cerca

A Vandellós i L'Hospitalet de L'Infant, al Baix Camp, es troba aquest búnquer del segle XX, una construcció militar amb quatre casamates comunicades per passadís, construït durant la Guerra Civil Espanyola. Situat davant una pedrera a 133 metres d'altitud, està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local i es conserva visible, encara que sense rastres d'ocupació històrica documentada.

A Pinell de Brai, municipi de la Terra Alta (Tarragona), es troba aquest celler cooperatiu modernista del segle XX, construït entre 1918 i 1922 per l'arquitecte Cèsar Martinell. L'edifici destaca per la seva façana monumental amb fris ceràmic de Xavier Nogués, l'estructura innovadora d'arcs parabòlics de maó i la funcionalitat tècnica per a l'elaboració de vi i oli.

A Concabella, municipi dels Plans de Sió a la Segarra, es conserva un refugi subterrani del segle XX, una fortificació tipus búnquer construïda sota una senglera de roca natural per defensar la carretera L-310 durant la guerra civil.

A les afores d'El Canós, municipi dels Plans de Sió a la Segarra, es conserven restes de fortificacions de la Línia L-2, construïdes durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) per defensar el territori català. Aquesta línia de defensa, que s'estenia de la Seu d'Urgell a Tarragona, inclou trinxeres, refugis blindats de formigó i galeries subterrànies.

A La Foradada, municipi de la Noguera, es conserven les restes d'una curiosa edificació medieval híbrida entre església i torre. L'església, de capçalera amb dos absis semicirculars, presenta aparell del segle XI, mentre que la torre prismàtica construïda posteriorment sobre l'absis sud respon a formes del segle XIII. Documentada des del 1017 com a castell termenat, està protegida com a BCIN i es troba en estat malmès amb accés lliure.

A Lleida, capital del Segrià, es conserven les fortificacions del turó de la Seu Vella, conjunt defensiu del segle XVIII protegit com a BCIN. Aquestes estructures, resultat de successives intervencions des de l'època moderna, inclouen baluards, muralles i camins de ronda que segueixen parcialment el sistema Vauban. L'estat de conservació és bo i es mantenen accessibles per a visita exterior.

A Gandesa, capital de la Terra Alta, es troba aquest edifici medieval dels segles XIII-XIV d'origen templer, posteriorment seu de la Castellania i presó municipal. Conserva una gran sala gòtica amb tres arcs apuntats i restes d'arcades medievals, malgrat les alteracions de les seves façanes pels canvis d'ús. Protegit com a BCIN i en bon estat, actualment funciona com a equipament cultural municipal amb accés restringit.

A Gandesa, capital de la Terra Alta (Tarragona), es troba el castell documentat des del segle XII, un edifici medieval de tipus termenat actualment pràcticament desaparegut. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, en resten només el topònim i alguns vells murs aprofitats per cases de la vila, localitzats al carrer del Castell. L'edificació, situada a 390 metres d'altitud, conserva escasses traces del seu passat medieval.

L'església arxiprestal de l'Assumpció es troba a Gandesa, capital de la Terra Alta. Edifici romànic del segle XIII amb una portada de gran riquesa decorativa pertanyent a l'escola de Lleida, destacant per les seves arquivoltes amb motius geomètrics i capitells historiats. Protegit com a BCIN, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Corbera d'Ebre, a la Terra Alta, es troba aquesta torre de telegrafia òptica del segle XIX, construïda el 1875 durant les guerres carlistes per ordre del General Salamanca. L'edifici de maçoneria amb planta rectangular presenta espitlleres simètriques i murs de 60 cm de gruix, conservant-se en estat malmès. Està protegida com a BCIN i és accessible lliurement, tot i que requereix vehicle 4x4 o accés a peu.

Castell de Tamarit, a Tamarit (Tarragona, Tarragonès), fortificació medieval documentada des del segle XI amb estil romànic, situada sobre un promontori a tocar de la Mediterrània. Envoltada per l'antic nucli medieval de vila closa, destaca per la seva muralla del segle XIV i l'església romànica de Santa Maria. Protegit com a BCIN, es troba en bon estat però és de propietat privada i no és visitable.

A Granyena de Segarra, municipi de la Segarra, es troben les ruïnes del castell del segle XI, primer establiment dels Templers a Catalunya, protegit com a BCIN. L'edifici, en estat molt malmès i d'accés restringit, conserva restes de muralles medievals amb l'Arc del Pou i estructures amb decoració motlluda. Comparteix l'emplaçament amb un cementiri del segle XIX, trinxeres de la guerra civil i el dipòsit d'aigua del poble.

L'església de Sant Salvador es troba a Concabella, entitat de població del municipi dels Plans de Sió a la Segarra (Lleida). Es tracta d'una petita església romànica del segle XIII, d'una sola nau amb capçalera absidal, que destaca per la seva portalada amb tres arquivoltes decorades sostingudes per columnes amb capitells ornamentals. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Concabella, municipi dels Plans de Sió (Segarra), s'alça aquest castell d'origen medieval del segle XI, transformat en palau residencial durant el segle XVI. De planta quadrada amb 30 metres de façana, destaca per ser el més gran de la comarca i per la seva torre octogonal, única en el territori. Protegit com a BCIN i en bon estat, actualment acull el Centre d'Interpretació dels Castells del Sió.

Al Canós, entitat de població dels Plans de Sió a la Segarra, es conserven les restes d'una torre medieval quadrada de tàpia, possiblement modificada en èpoques posteriors. L'edificació, protegida com a BCIN, es troba en estat malmès amb només les parets exteriors en peus, tot i que és lliurement accessible. La seva cronologia exacta és desconeguda, encara que s'intueix medieval per la presència d'una data de 1916 a la llinda de la porta.

A La Granja d'Escarp, al Segrià, es troben les restes pràcticament desaparegudes d'un castell medieval situat a la Punta del Calvari. De l'edifici només es perfila la base d'una construcció rodona, barrejada amb trinxeres de la Guerra Civil. L'accés és lliure i l'estat és molt deteriorat, amb protecció desconeguda.

Castell de València d'Àneu, situat al nucli de València d'Àneu, municipi d'Alt Àneu, comarca del Pallars Sobirà. Es tracta d'una fortalesa medieval del segle XIII sense estil definit, construïda sobre un promontori rocós que dominava estratègicament la vall. Destaca pel seu recinte castral de grans dimensions amb muralla perimetral de 2.500 metres i diverses estructures defensives.

El pont de Martorell, entre Castellbisbal (Vallès Occidental) i Martorell (Baix Llobregat), és una construcció romana del segle IV aC amb fonaments originals i reformes romànica i gòtica posterior. Destaca pels seus fonaments romans amb marques epigràfiques de legions, els arcs de volta apuntada gòtics i la reconstrucció posterior a la Guerra Civil. Té accés lliure i es troba en bon estat de conservació.