F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A les afores de El Canós, entitat de població del municipi dels Plans de Sió (La Segarra) – Lleida.
Època: Segle XX – Guerra civil espanyola (1936-1939).
Protecció: No ens consta.
Estat: Bon estat. Lliurament accessible. Aparcament al voral del camí d’accés.
Altres noms:
Accés - Visitat el 04/02/2013:
Sortint del Canós i circulant per una carretera en sentit Sud / sud-oest (veure la següent captura de pantalla de Google Maps, complementada amb anotacions manuals), ja es veu al lluny aquesta construcció.
Avançarem per un camí de terra, perfectament transitable a dia d’avui i després de deixar enrere les darreres edificacions del poble, girarem pel primer trencall que trobem a la dreta, on ja destaca per la seva coloració una columna d’informació situada al davant de l’edificació.
Localització: N 41 41 09.3 E 01 11 52.3 – Altitud: 418 m.
Altres: Del plafó informatiu situat davant per davant d’aquesta construcció, ens complau extreure el text que hi figura:
“ Espais de la rereguarda – Memorial democràtic
Viure en guerra
Quan el front s’atansa
L’L-2: l’obsessió per fortificar
El maig de 1938 van començar els treballs de fortificació de l’L-2, que a la Segarra protegia els principals eixos de penetració de l’enemic, per carretera, i nuclis importants com Guissona, i sobretot Cervera, centre important d’instal·lacions militars i important nus de comunicacions.
A més a més del Canós, d’aquesta línia de defensa en queden també restes ben visibles a la Pleta de Concabella, a la serra de Queralt, a Muller, a Fonolleres, i a l’Ametlla de Segarra.
La idea de construir una sèrie de grans línies de fortificació que defensessin el territori català va activar-se amb l’enfonsament del front d’Aragó.
L’objectiu de fortificar es va tornar obsessiu, com ho prova el projecte de construcció de 6 línies de defensa numerades de l’L-1 a L-6.
L’L-2 anava de la Seu d’Urgell a Tarragona, passant per Montblanc, Ciutadilla, Tàrrega, Cervera, Ponts, Bassella i Coll de Nargó.
En les obres de fortificació del tram segarrenc de l’L-2 hi van participar, a més a més d’unitats de sapadors i d’obres i fortificacions de l’exèrcit, els presos del camp de treball de Concabella. A la Segarra ,els treballs van allargar-se fins a la tardor de 1938 i van consistir en la construcció de trinxeres, pous de tirador, nius de metralladores blindats de formigó, refugis, galeries subterrànies d’enllaç entre trinxeres, espais d’emplaçament de bateries d’artilleria, i dipòsits de munició, sovint excavats a la roca, a més a més de pistes per comunicar els llocs fortificats.
Durant el mes de gener de 1939 es va avançar també en la fortificació d’una línia secundària entre l’L-2 i l’L-3 que unia Ponts amb Calaf, i aquesta població amb Guimerà, solcant en bona part les terres de la Segarra.
Al començar l’ofensiva sobre Catalunya, el 23 de desembre de 1938, l’L-2, igual que l’L-1, es trobaven pràcticament acabades.
Els projectes tenien una gran envergadura i presentaven un aspecte que hom va qualificar d’imponent.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Història
- Memorial democràtic: Línia L-2 - Generalitat de Catalunya.
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Segarra : Veure en un mapa més gran.
