Resultats de la cerca

En terrenys de l'Escala, població i municipi del mateix nom, a la comarca de l'Alt Empordà (Girona). Romà. Bo.

Altres noms: Banys o termes romanes.

A Caldes de Montbui, municipi del Vallès Oriental, es conserven les restes de les termes romanes, un conjunt balneari de l'antiguitat amb piscina i galeries d'arcades construïdes amb opus signinum. L'estació termal, fundada sobre les deus d'aigua calenta, tingué importància considerable a l'alt Imperi, com demostren les inscripcions votives recuperades.

Altres noms: Aqüeducte romà de Pineda / Aqüeducte romà de Sant Pere de Riu i Can Cua

L'aqüeducte romà de Pineda de Mar, al Maresme, és una obra hidràulica del segle III dC que conserva quatre arcades de pedra sobre pilars rectangulars. Construït per proveir d'aigua una vil·la romana a Can Roig, originalment tenia 3,5 km de recorregut amb tres aqüeductes diferents. Actualment sense protecció oficial, es troba en estat estable però necessita consolidació urgent per evitar la seva ruïna definitiva.

A Bolvir, municipi de la Cerdanya, es troba aquest pont medieval sobre el riu Segre, d'origen romà amb obra popular que conserva pilars romans amb carreus escairats i arcs parcialment refets. Edificat en època romana i citat ja al segle XI com un dels set ponts de pedra de la Cerdanya, va ser reconstruït el 1982. Protegit com a BCIL, es manté en bon estat i és transitable per a vehicles i vianants.

A la Vall de Bianya, municipi de la Garrotxa, es conserva una via romana de l'època romana que travessa la comarca amb més de sis quilòmetres d'empedrat intacte, acompanyat de murs de contenció, voreres i trencaaigües. La via, que connectava el Rosselló amb Besalú passant per Camprodon, es manté en òptim estat de conservació gràcies a que el traçat actual s'allunya del primitiu recorregut romà.

Les Termes Romanes de Sant Boi de Llobregat, al Baix Llobregat, són els banys d'una propietat privada més ben conservats de Catalunya, construïts a finals del segle II dC. L'edifici termal, format per cambres fredes i calentes, va funcionar fins al segle V i es va protegir amb una casa construïda al damunt al segle XVII. Protegides com a BCIN i restaurades, són visitables en bon estat.

A Montcortès de Segarra, municipi dels Plans de Sió a la Segarra, es localitza un columbari romà amb vuit fornícules excavades en la roca mare, datades entre els segles I i II dC. El jaciment destaca per conservar també una necròpolis altmedieval amb cinc enterraments tipus banyera dels segles VIII a XII, testimoniatge d'una ocupació humana prolongada.

Altres noms: Famades o Femades - Restes de l'aqüeducte romà a Tarragona

Al Pont d'Armentera, municipi de l'Alt Camp, es conserven fragments de l'antic aqüeducte romà que abastava d'aigua Tarragona, amb un traçat de 40 km que arrencava a 350 metres d'altitud. L'obra popular romana, parcialment conservada i protegida com a BCIL, inclou el pont de les Famades amb quatre arcades que travessa el torrent de Rupit, construït amb murs de pedra lligada amb morter de calç i volta de canó.

El pont romà de Fontanilles, al Baix Empordà, és una construcció medieval d'un sol arc situada entre Fontanilles i Serra de Daró, prop del poble de Llabià. Edificat amb volta de pedra a sardinell sobre un torrent sec, formava part de l'antic camí romà cap a Ullastret. Malgrat la seva antiguitat, presenta un estat acceptable i és d'accés lliure, tot i que no disposa de protecció oficial.

El Pont de l'Aigua creua el riu Ter entre Sarrià de Ter i el barri del Pont Major a Girona, al Gironès. Pont de vuit ulls d'arcs de punt rodó d'origen romà, amb construcció documentada dels segles XIV-XV per Pere Ça Coma, reconstruït al segle XIX després de la Guerra Civil. Destaca per la seva estructura monumental amb pilones i barana de pilonets rodons, conservant vestigis antics visibles al terra.

Altres noms: Església de Sant Romà de Lloret / Capella del Santíssim

L'església de Sant Romà de Lloret de Mar, a la Selva, és un temple gòtic del segle XVI construït el 1522 que substituí l'antiga parròquia durant el desplaçament urbà cap a la costa. Destaca per la seva reforma modernista de principis del segle XX, que afegí capelles cupulades, mosaics dels apòstols i decoració ceràmica d'inspiració islàmica conservant les estructures gòtiques originals.

Altres noms: Fortí de la Morera, El Cabalot, Casalot de Tir

A Ivorra, municipi de la Segarra, es troben les ruïnes del fortí de la Morera, una edificació del segle XIX construïda l'any 1822 aprofitant materials de construccions medievals anteriors. Declarat bé cultural d'interès local, actualment es troba en estat de ruïna i s'utilitza com a camp de tir, amb accés lliure pels afores de Torà a 466 metres d'altitud.

Altres noms: Ermita de Sant Eudaló.

A Sorba, entitat de Montmajor (Berguedà), es troba aquesta església de nau única amb capelles laterals, originàriament romànica però profundament modificada durant els segles XVII i XVIII, amb un campanar afegit al XIX. L'edifici presenta bon estat de conservació, encara que l'accés és restringit, i destaca per la seva inscripció de 1685 a la porta i les voltes de creueria a l'interior.

El jaciment arqueològic de Bovalar, situat a Serós (Segrià), és un conjunt visigòtic format per una basílica amb baptisteri, dependències litúrgiques i una necròpolis, descobert el 1943 i excavat des del 1968. L'edifici destaca pel seu baptisteri amb baldaquí i capitells de tipus corinti, així com pels materials trobats que daten de després del 713-714. Protegit com a BCIN, es troba en bon estat i és lliurement accessible.

El Pont Vell de Montblanc, capital de la Conca de Barberà, és un pont medieval de quatre ulls del segle XII d'estil romànic amb possibles orígens romans. Destaca pels seus bells esperons centrals decorats amb fragments esculturats i es troba en bon estat, mantenint-se funcional per al trànsit peatonal sobre el riu Francolí. Malgrat no tenir protecció oficial, ha resistit riuades, guerres i múltiples reconstruccions al llarg dels segles.

A Tarragona, al Tarragonès, es troba aquesta important necròpolis paleocristiana d'època tardoromana del segle III dC, descoberta durant la construcció de la Fàbrica de Tabacs. Amb més de 2.000 enterraments i una tipologia variada de sepulcres, constitueix el cementiri paleocristià més rellevant de la Mediterrània Occidental, declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 2000.

A Tarragona, capital del Tarragonès, la Casa Canals és una edificació senyorial del segle XVIII que conserva restes d'una casa medieval del XIV als seus jardins. L'edifici destaca per reposar literalment sobre una muralla romana de dos mil anys d'antiguitat i per haver allotjat el rei Carles IV el 1802. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en bon estat de conservació i és accessible al públic.

A Altafulla, municipi del Tarragonès, es conserven les restes d'una vil·la romana del segle I situada sobre un turó prop del mar. L'edifici, que probablement va estar ocupat fins als segles VI o VII, destaca per la riquesa dels materials trobats: estàtues, paviments, pintures murals, mosaics i columnes de marbre que evidencien la importància del seu propietari.