Església de Sant Romà – Lloret de Mar / Selva

No votes yet.
Please wait...

L’edificació actual és una obra del segle XVI

F O T O S


 

I T I N E R A R I 


Situació: a Lloret de Mar, població i municipi del mateix nom, a la comarca de la Selva (Girona).

Època: Segle XVI – Gòtic - (Patrimoni.Gencat).

Anteriorment, l’església parroquial de Lloret era el Santuari de la Mare de Déu de les Alegries (Antiga església de Sant Romà). A l'estar molt separada de Lloret es va procedir a la construcció de l'actual, substituint-la com a parròquia, durant el desplaçament del nucli urbà de Lloret de l'interior a la costa.

El campanar, havia estat utilitzat com a torre de defensa.

Ha estat restaurada, reformada i  ampliada en diverses ocasions al llarg dels anys.

A primers del segle XX es va portar a terme una gran reforma, que va suposar l'afegitó de construccions modernistes tot i que es van conservar les estructures gòtiques, amb el portal ogival i el campanar.

Sobre la base gòtica es va aplicar el nou corrent decoratiu modernista que va aconseguir un conjunt espectacular amb reminiscències bizantines, musulmanes i renaixentistes.

Val a dir que sorprèn força la “nova” imatge d'aquesta església.

L'any 1920 es van inaugurar les escoles parroquials i la rectoria, que estan situades a tocar del temple, un altre exemple de l'arquitectura modernista de Lloret.

L'any 1936, el temple va ser incendiat.

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat. No és accessible lliurament.

Altres noms: Església de Sant Romà de Lloret / Capella del Santíssim - (Patrimoni.Gencat).

Accés - Visitada el 05/02/2016:

La trobarem a la plaça de l'Església, cantonada amb el carrer de la Vila, al davant dels nºs. 8/10.

Per poder visitar amb comoditat aquesta i altres edificacions properes, hem buscat un pàrquing públic. A la confluència dels carrers que al mapa de Google s'identifiquen amb els noms de l'Avinguda Just Marlès Vilarodona i carrer Torrentó, amb entrada per aquest darrer carrer, hi ha un pàrquing (41 41 58.1  02 50 38.2) on en superfície es troba la plaça de Pere Torrent, i on hi ha la Biblioteca Municipal.

Localització: N 41 41 58.8 E 02 50 51.2 – Altitud: 5 m.

Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Febrer 2016):

“ Descripció

Edifici cantoner d'una sola planta situat al centre de Lloret, a la Plaça de l'Església.

 És un temple de planta rectangular amb afegits i reformes com ara la capella del Santíssim, que dóna al carrer de la Vila.

Correspon a l'estil gòtic català, de transició al renaixement, ja que fou construït a principis del segle XVI. Està format per tres àmbits d'interès, l'església en sí, la Capella del Santíssim i la torre campanar.

L'església té una sola nau, vàries capelles laterals i dues grans capelles a la zona de la capçalera. La façana està formada per dos portals rectangulars amb decoració vegetal a les impostes i un portal central amb timpà apuntat del qual destaquen els relleus de les impostes de les arquivoltes.

Hi ha personatges amb barques i, entre d'altres, escenes del Gènesi, amb Adam i Eva. A la llinda de sobre la façana hi ha una inscripció referent al cost de les obres de l'església i a la data de construcció. A l'exterior de l'església es poden resseguir varis contraforts.

El perímetre de l'església està decorat amb franges de pedra sense arrebossar alternant amb franges de trossos de rajola envernissades de diversos colors (verd, blau, negre, morat, verd...), si bé dominant el negre i remarcades per maons vermellosos posats de cantell.

Aquesta decoració és de principis del segle XX i d'inspiració en la decoració i l'arquitectura islàmica.

A la part alta de les façanes nord i sud hi ha 12 mosaics de gran tamany amb les figures dels apòstols, fetes pels tallers Bru de Barcelona també cap a 1916.

Pel que fa a les capelles modernistes, són dues capelles laterals, poligonals i cupulades, situades a banda i banda del presbiteri. Tenen cinc pinacles octogonals decorats molt ricament amb ceràmica, mosaics i trencadís.

La torre campanar de l'església és de planta quadrada i està culminat per una terrassa emmerletada (tres merlets esglaonats per façana) i una teulada apuntada de quatre vessants. A la part superior presenta dues finestres de mig punt per façana i alguna petita espitllera. Una cornisa volta el campanar per sobre d'aquestes finestres.

L'aparença del campanar, junt amb la porta llevadissa de l'entrada occidental i els contraforts laterals, dotava el conjunt d'una aparença de fortalesa.

L'interior de l'església està arrebossat i pintat de blanc, a excepció dels arcs de les voltes.

Existeix un cor als peus de la nau al nivell d'un primer pis. Els interiors de les capelles cupulades és arrebossat i pintat de color blau i rosat, respectivament.

 A l'interior, a la capella cupulada del costat nord, es conserva parcialment la part pictòrica del retaule de Sant Romà, dels artistes Pere Serafí "Lo Grec" i Jaume Fontanet (1559). En resten 9 taules de tota l'estructura original.

Notícies històriques

Església consagrada el 1522 que va substituir com a parròquia, durant el desplaçament del nucli urbà de Lloret de l'interior a la costa, a l'antiga església de Sant Romà, l'Ermita de les Alegries (veure la fitxa corresponent al Santuari de la Mare de Déu de les Alegries).

Aquest canvi s'explica per l' interès d'accedir al centre vital de la comunitat pescadora de Lloret, de la qual l'antic edifici parroquial quedava lluny i petita.

 La festa de Sant Romà, Patró de Lloret, és el dia 8 de novembre. Segons l'historiador Hug Palou Miquel el Sant Romà de Lloret podria ser el diaca de l'església de Cesarea i màrtir d'Antioquia.

El 19 d'agost de 1455 el Bisbe de Girona va concedir les indulgències a tots els que contribuïssin a l'obra de la nova església. també es va donar llicència d'anar a pescar en dies festius, amb beneficis per la nova obra.

 El 1509, sota la benedicció del bisbe Guillem de Boïl, es van iniciar les obres de construcció al lloc anomenat “Sa Carbonera”, que van costar 3000 lliures catalanes (el triple del que s'havia previst inicialment el 1509), com consta a la llinda de l'entrada principal. Aquesta llinda recita:

Aquesta església fonc edificada alaor de deu e de la verge maria e de

Mossenyuor sanct roma lo dia Santa Magdalena lany mil D e X (1510 o 1509 depenent si llegim Mil D i X o MDIX)

E fonc afacaba lany M e X II (1522, però falta la D) e aquostat tres mil lliuras de fe

La finalització de les obres, dutes a terme pels mestres de cases i picapedrers de Girona Bartomeu Rufí i Pere Capvern, va coincidir amb la consagració i el trasllat del Santíssim sagrament, les fonts baptismals i les campanes de l'església vella, l'any 1522.

 L'església original, segurament d'una sola nau, estava dotada de varis elements de defensa i fortificació, com una porta llevadissa. Les capelles laterals i les ampliacions d'aquesta nau única original es van fer durant els segles XVI i XVII (1634).

El retaule de l'altar major fou encarregat pels jurats de la Universitat de Lloret, el 1541, als reconeguts pintors Pere Serafí “lo Grec” i Jaume Fontanet, que l'acabaren el 1559 i costà 1.300 lliures.

 En el context d'aquestes obres de remodelació també cal esmentar l'encàrrec d'un retaule, el 1595, a Baptista Toscano, un escultor milanés establert a Girona. Darrera aquest encàrrec hi ha el rector Jaume Felip Gibert, que fou rector de Lloret entre 1591 i 1608 i reorganitzà amplament la vida parroquial. Aquest retaule fou desmuntat i transformat entre 1913 i 1914, i , com la major part de la decoració de l'església fou malmès durant els inicis de la Guerra Civil.

 Del retaule original es van salvar 9 taules del tema de la vida de Sant Romà monjo. També es van salvar, tot i que l'església es convertí en un mercat, l'orgue, els mosaics dels apòstols i vuit quadres del segle XVIII amb escenes de la Passió.

Durant el segle XVIII (1730) es va edificar la sagristia al voltant de la capçalera. A principis del segle XIX es va pensar d'edificar una nova església, però la proposta no va tirar endavant.

Segons un reculls d'escrits recollit per Joan Domènec (Anomenat Recull d'escrits sobre l'església de Sant Romà de Lloret de Mar, referència 24.9 de la Biblioteca auxiliar del Servei de l'Arxiu Municipal de Lloret de Mar), el 1876 es va construir un canell, atri, pavelló o vestíbul exterior a l'entrada després de destruir l'anterior, de l'últim terç del segle XVIII. Fou construït pel mestre d'obres Joan Lluhí Rissech i pel paleta Joan Lluhí Taulina, pare i fill.

A principis del segle XX, amb el potencial econòmic concentrat a Lloret de Mar, sobretot amb el repatriament de capital dels “americanos”, s'hi feu una gran reforma.

 La capella del Santíssim, amb cúpula i mosaics modernistes, fou construïda per l'arquitecte de família lloretenca Bonaventura Conill fou titulat com a arquitecte el 1893 i fou seguidor de l'obra d'Antoni Gaudí.

 Aquesta capella i les seves immediacions al voltant de l'església parroquial de Sant Romà, formen un conjunt modernista important que va ser destruït en bona part l'any 1936 (sobretot les façanes, l'entrada i les decoracions interiors) i restaurat posteriorment.

La construcció de la capella nova del Santíssim Sagrament fou possible gràcies al donatiu de l'”indiano” Narcís Gelats i Durall (1845-1929), un banquer i negociant que s'estigué a La Habana. Aquesta capella fou construïda en record a la seva esposa.

Darrera d'aquestes obres de reforma, a més dels enriquits “indianos”, cal esmentar la iniciativa del sacerdot Agustí Vilà i Domènech.

Sobre la base gòtica de Bonaventura Conill va aplicar el nou corrent decoratiu modernista o va aconseguir un conjunt espectacular amb reminiscències bizantines, musulmanes i renaixentistes.

Es canviaren els revestiments, la façana i la sagristia. Les obres de restauració, bàsicament decoració interior i la capella del Santíssim Sagrament, foren inaugurades el 1914.

Durant les reformes de 1909-1916 l'atri de l'entrada, actualment desaparegut, també fou transformat. Era un cos avançat amb un petit atri sobresortint rematat per cúpules d'estil bizantí. Les façanes laterals externes del temple foren revestides amb altars adossats a la paret i altres elements ornamentals, a base de mosaics, trencadís i peces de ceràmica, maó i pedra. Bonaventura Conill potencià el treball artesanal de picapedrers, vitrallers, ceramistes i mosaïcistes.

D'entre les decoracions anteriors del 1916, cal destacar també les imatges i obres d'Enrich (Sant Sebastià, Sant Isidre i Verge de la Mercè), J. Llimona (Puríssima Concepció, Sant Antoni, Sant Josep i Grup del Santíssim Sagrament), Clarassó (Verge del Roser) i J. Llaverias (Retaule de la Mare de Déu del Carme)

Al 1920 es van inaugurar les escoles parroquials i la rectoria, que estan situades a tocar del temple, un altre exemple de l'arquitectura modernista de Lloret.

El 1993 foren restaurats els mosaics exteriors dels apòstols.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Altres llocs:


A tocar de l’església parroquial de Sant Romà, hi ha la Rectoria i les Escoles parroquials. Formen un conjunt harmònic amb aquesta església.


  • De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Febrer 2016):

“ Descripció:

Edifici de quatre plantes i un gran pati que, junt amb amb alguns habitatges i l'Església parroquial, ocupa tota una illa de cases del centre de Lloret.

 Té les façanes arrebossades i pintades, a excepció d'algunes franges i obertures emmarcades i decorades a base de rajola o pedra pissarrenca.

Consta de dos cossos perpendiculars, un septentrional i un meridional, i d'una torre octogonal adossada a la façana principal que dóna al pati de l'Església. Té una estructura complexa i les cobertes són de doble vessant a façana.

La decoració modernista de les façanes és molt rica en detalls i multitud de varietats decoratives, des del trencadís fins als arcs esglaonats passant per la decoració ceràmica i les columnes salomòniques de maons. Els referents decoratius són bizantins, musulmans i renaixentistes.

La planta baixa consta, a la part nord, d'un seguit de cinc grups de tres finestres emmarcades de rajola. Fins a les llindes de les finestres del primer pis hi ha un sòcol de pedra poc desbastada pissarrenca. Aquest sòcol està decorat amb dues franges horitzontals plenes de trencadís i emmarcades de rajola amb quatre finestres geminades, emmarcades de rajola i amb llindes d'arcs esglaonats.

 El segon pis i el tercer tenen tres finestres disposades una a sobre de l'altra i entroncades amb la decoració de rajoles amb arc esglaonats i baranes de rajola.

Al llarg de les façanes hi ha altres franges i frisos horitzontals de trencadís.

 A la teulada d'aquest sector septentrional hi ha, a la part frontal, tres decoracions als angles de la teulada en forma de merlets esglaonats plens de trencadís de tons blancs.

A la façana principal, destaca l'escala d'accés al primer pis amb decoració de pedra pissarrenca, dues esferes i trencadís, una columna salomònica de maons i la teulada de doble vessant de ceràmica pintada i vidriada suportada per dita columna. El motiu decoratiu més característic són les finestres geminades i emmarcades de rajola que es repeteixen a la façana principal i a la torre octogonal.

La torre, situada a la façana, és de planta octogonal irregular i té un seguit de pinacles esglaonats en forma de merlets romboïdals a la part superior. Aquests merlets estan culminats per unes esferes punxegudes. Bona part de la cobertura de la torre és arrebossada, a excepció dels emmarcaments de rajola i els merlets de trencadís de colors blanc, roig i blau.

 A prop de la torre, al sud hi ha una altra petita torreta de planta quadrangular i teulada de quatre vessants còncaus.

Els ràfecs estan formats, al cos septentrional, per set fileres de rajola i teula, disposades planes i en forma de dent de diamant. A sobre emergeix un voladís suportat per mènsules de fusta que deixen entreveure una rica decoració de rajoles quadrades i pintades. Al cos meridional, a la façana principal els ràfecs encara tenen més fileres de rajola i teula, encara que el voladís no és tant emergent.

La construcció de la Rectoria està adossada a la part posterior i septentrional de l'església.

La funció d'aquest edifici era de rectoria i també d'escoles. Actualment encara hi ha agrupacions i centres socials que hi tenen la seu.

Notícies històriques

Aquest edifici té l'origen al segle XVI, quan al parròquia de Lloret es trasllada a l'actual església des de l'actual ermita de les Alegries.

Hi ha constància que el rector Jeroni Carbonell va contractar la construcció de l'obra de la rectoria el 9 de gener de 1545 per 45 lliure. Se'n feu càrrec el mestre de cases Antoni Freixe, habitant de la vila de Tossa.

Amb el temps es va anar reformant, però la reforma més important és la del segle XX. La rectoria del Canonge Vilà (1874-1924) i la seva iniciativa i promoció.

El projecte de remodelació de la Rectoria amb tints modernistes es deu al també arquitecte de la reforma de l'església i de part del Nou Cementiri, Bonaventura Conill i Montobbio (1876-1946). Bonaventura Conill fou titulat com a arquitecte el 1893 i fou seguidor de l'obra d'Antoni Gaudí.

A principis del segle XX funcionaven quatre escoles religioses a Lloret, a banda de l'escola pública situada a l'Ajuntament. Les noies podien anar al col·legi “El cor de Maria” (les monges catalanes) o al de la Immaculada Concepció (les monges franceses). Els nens anaven als germans maristes i, a partir de 1920, a les escoles parroquials de la Rectoria.

Actualment està essent restaurada la part oest de la façana del sector septentrional.”