Santuari de la Mare de Déu de les Alegries – Lloret de Mar / Selva

Rating: 1.0/1. From 1 vote.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Lloret de Mar, població i municipi del mateix nom, a la comarca de la Selva (Girona).

Època: Segle XI – Romànic -  (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat. No és accessible lliurament.

”L’església actual conserva ben pocs elements romànics ja que fou reformada als segles XVII i XVIII i reconstruïda el 1914”.

“ L'element arquitectònic antic més important que conserva és el campanar. -     (Patrimoni.Gencat).

Altres noms: Església Vella, la Mare de Déu Antiga, Santa Maria de Lloret, Nostra Senyora l'Alou - (Patrimoni.Gencat).

Accés – Visitada el 05/02/2016:

Vinguem d'on vinguem, el quid de la qüestió és arribar a un lloc (41 43 02.4 02 49 47.2), a les afores de Lloret de Mar, situat al PK nº 1 de la carretera C-63 (Lloret de Mar / Vidreres), on hem aparcat el cotxe al voral de la carretera, de manera força precària, i on hi ha ...  una capelleta a peu de carretera amb una imatge d'alabastre a l'interior.”

Aquí comença un petit camí per on continuarem, a peu, durant uns metres, fins arribar al davant de l’església que busquem.

Més sobre l'aparcament: Suposem que una altra alternativa, seria entrar a la gasolinera del davant i aparcar discretament.

Localització: N 41 43 03.0 E 02 49 46.3 – Altitud: 39 m.

Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Febrer 2016):

“ Descripció

Edifici aïllat de planta rectangular coberta amb una teulada de doble vessant a laterals i amb un campanar adossat a la part nord.

 Està situat a la part dreta de la carretera de Lloret a Vidreres, havent sortit de Lloret. Abans d'arribar a l'ermita es troba una capella de la Mare de Déu, un petit edifici cupulat i porticat amb una imatge de la Verge d'alabastre.

La façana principal té una porta d'entrada amb els brancals de pedra i un òcul a la part superior. És arrebossada i pintada de color blanc, i està decorada a la part superior amb dues espirals d'arrel barroca fetes amb rajola vidriada de color grana. Entre aquests espirals hi ha una fornícula amb la verge i una gran creu de ferro forjat. El sostre és una part de rajola plana i l'altra de teules àrabs. Els ràfecs són de tres fileres, dues de rajola plana i una de teula.

A la part sud es reconeixen varis contraforts pel desnivell del terreny.

El campanar és de planta quadrada, amb una porta a la planta baixa, petita i d'arc de mig punt. Té coberta de teula de quatre vessants.

 Sobre la porta, i centrada a la façana, hi ha una finestra. A sobre hi ha dues finestres més amb arc de mig punt a cada façana. L'aparell constructiu és de carreus irregulars disposats en filades horitzontals de diferents alçades.

Notícies històriques

Antiga església parroquial, consagrada el 1079 i traslladada el 1522 a la nova església de Sant Romà de Lloret (Veure la fitxa corresponent a l'església de Sant Romà, Lloret de Mar). La seva advocació original era a Sant Romà, encara que, després del trasllat del segle XVI, passà a Santa Maria.

Sembla que fou feta construir per la baronessa Sicardis (senyora del castell i terme de Lloret) i consagrada el 1079 pel bisbe de Girona Guillem Guifred de Cerdanya.

L'església actual conserva ben pocs elements romànics ja que fou reformada als segles XVII i XVIII i reconstruïda el 1914.

Sembla ser que l'entrada original seria a migdia, on actualment hi ha l'obertura per pujar al cor.

L'element arquitectònic antic més important que conserva és el campanar, encara que parcialment. L'any 1913-14 es van afegir a l'antiga torre un segon nivell de dobles finestres i després de la Guerra Civil les arcuacions i el teulat que el coronen actualment. El 1913 també es van fer unes pintures a l'interior, a càrrec d'un pintor anomenat “Calàndria”, sobre els misteris del Goig i l'ascensió de Jesús.

Des de 1522, en passar el culte a la nova església parroquial del nucli urbà d ela costa, se la conegué amb el nom d”'església vella” o “Mare de Déu Antiga”. El 1731, segons la documentació, és anomenada “església vella de Sant Romà, amb altar de la Mare de Déu de les Alegries”.

L'acta de consagració ha estat publicada a la Catalunya Romànica i, anteriorment, a la Revista de Girona (núm. 16, 1891, p. 138-139).

La referència més antiga sobre el nom de Lloret es troba en un document que data del 966. Es tracta d'una donació dels marmessors de Miró I, comte de Barcelona, Osona i Girona, de la Vall de Tossa al Monestir de Ripoll, on es recull un dels límits: “in termino loredo, sive in rivo de Canellas”. Lloret procedeix del terme llatí “lauretum”, que significa lloredar o indret plantat de llorers.

Des de 1628 el 7 de gener s'hi celebrava una missa tradicional per les ànimes dels morts del cementiri i, des de 1979, se celebra el dia 22 d'abril. L'origen d'aquesta missa, dita “missa del Traginer”, és una llegenda sobre una hipotètica demanda de les ànimes d'aquell indret d'un record dels vilatans.

La festa més important que s'hi celebra és el 8 de setembre, quan s'hi fa un aplec que sol coincidir amb el diumenge més proper al 8 de setembre. A l'antiga sagristia hi ha un petit museu amb ofrenes a la Verge. El 1991 es va inaugurar una nova imatge a la fornícula de la façana principal.

Al peu del turonet que puja l'ermita hi ha una capelleta a peu de carretera amb una imatge d'alabastre a l'interior.

Els Goigs de la Mare de Déu de les Alegries tenen la tonada següent:

“Puix que es joia vostre amor

I és senyora de bons dies

Alegreu-nos el nostre cor

Reina de les Alegries”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: