Museu i Necròpolis Paleocristians – Tarragona / Tarragonès

No votes yet.
Please wait...

F O T O S



Museu


Necròpolis


I T I N E R A R I 


Situació: A Tarragona, ciutat i municipi del mateix nom, a la comarca del Tarragonès (Tarragona).

Època: Època romana - (Wikipedia) / Segle III dC. – (Diputació de Tarragona).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bo. Visitable.

Altres noms:

Accés - Visitat el 11/04/2015:

Passeig de la Independència, cantonada amb Ramon i Cajal. La compra d'entrades i l'entrada al recinte, s'efectua per aquest lloc (41 06 57.9 01 14 17.5).

Com a referència, direm que al davant, a l'altre costat del carrer, i amb lletres ben grosses, s'identifiquen els cinemes Yelmo.

Localització: N 41 06 57.3 E 01 14 19.2 – Altitud: 8 m.

Altres:

  • Amb la compra de l'entrada corresponent, ens han proveït d'un fulletó de mà, amb una completa informació sobre aquestes instal·lacions, i que tot seguit ens complau transcriure (Abril 2015):

“ Descripció

 La construcció de la Fabrica de Tabacs vora el riu Francolí va posar al desco­bert importants restes d’època romana i tardoromana.

Inicialment (1923-1925), les excavacions van anar a càrrec de l’Institut d'Estudis Catalans i deIs mateixos enginyers de la Fabrica.

 A partir de 1926, i fins 1933, la direcció va recaure en mossèn Joan Serra i Vilaró, figura clau per a la preservació i difu­sió del conjunt arqueòlogic.

 EIs tre­balls van permetre, entre d' altres coses, l' excavació de més de 2.000 enterra­ments corresponents a una extensa necròpolis d’època tardana.

A més de les excavacions, es va construir un museu monogràfic i es va conservar in situ una part de les restes documentades.

 La Necròpolis Paleocristiana forma part de la relació de béns arqueològics declarats patrimoni mundial I'any 2000.

L'anomenada Necròpolis Paleocristia­na forma part de l' evolució històrica del suburbi més extens i dinàmic de Tàrraco, el que s' estenia entre el tancament meridional de les muralles, el port, el tram final del riu Francolí (Tulcis) i el pont que enllaçava amb les vies que es dirigien cap al sud (via Augusta) i l'oest (via De Italia in Hispanias).

Al llarg del temps, va anar canviant la fun­cionalitat i els usos d'aquest espai (via­ris, funeraris, residencials, artesanals, productius ... ).

En els s. ll-I aC la principal activitat és la funerària, amb mausoleus i sepulcres flanquejant les vies. A partir d’època d'August, amb la reforma viaria i la remodelació de la façana portuària, el suburbi s'estén cap a la desembo­cadura del riu.

En època altimperial (s. I-lll) s'erigeixen bateries de ma­gatzems portuaris, domus suburbanes i instal·lacions productives i artesanals que conformen un dens suburbi por­tuari que desplaça l' activitat funerària cap a sectors més perifèrics, vora el riu i el pont.

En aquest període, la incipient comunitat cristiana de Tàrraco devia enterrar-se en els espais destinats a tal fi, seguint -si més no formalment- els usos i rituals pagans.

Sembla que, a finals del s. III i durant tota la centúria següent, Tàrraco expe­rimenta una recessió que afecta amb especial intensitat aquest suburbi, el qual pateix una forta contracció, amb l'abandonament d'extensos sectors que, en alguns casos, esdevenen pe­tites àrees d' enterrament.

 L' any 259 de, a l'extrem septentrional, a tocar del riu i del pont, es degueren diposi­tar les despulles del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi, martiritzats a I'arena de l’amfiteatre.

Esdevindria així un pol d'atracció per a la cada cop més extensa i activa comunitat cristiana. L'oficialització del cristianisme al llarg del s. IV va propiciar la conversió del lloc en un centre de culte martirial, accentuant-se l'activitat funerària pel desig dels fidels de reposar a la vora deIs sants (ad Sanctos).

A partir d'inicis del s. V el panorama canvia substancialment. Amb l'entrada dels bàrbars a Hispania l'any 409, Tàrraco esdevé la capital de l'únic territori hispà sota control del govern legítim de l'Imperi d'Occident i base d'operacions de l’exèrcit romà.

 La re­cuperació del valor geoestratègic de la ciutat i, especialment, del seu port es tradueix en la reactivació del suburbi portuari que s'estén seguint les vies i camins que conduïen des del port al pont que travessava el riu.

Magatzems i domus tornen a ocu­par la franja més propera a la línea de costa mentre que a la vora del riu, on s'emplaça la Necròpolis Paleocristia­na, es desplega un important nucli eclesiàstic i funerari.

A inicis del S. V s'hi erigeixen, molt properes i amb façana al mateix camí, dues basíliques.

Una, cementirial, en el lloc on sembla que reposaven les despulles dels sants, en els terrenys de la Fàbrica de Tabacs. La segona, més al nord, localitzada a finals del segle passat en terrenys de l' actual centre comercial "Parc Central".

Són, amb la resta d’evidències arqueològiques disponibles "el testimoni de la re­llevància d'aquesta àrea suburbial fins a la fi de l’Antiguitat Tardana.”


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Tarragona, el següent text (Abril  2015):

“Descripció:
La necròpolis paleocristiana de Tarragona és un conjunt funerari d'època tardoromana de mitjans del segle III dC ubicat fora del nucli urbà, prop del riu Francolí, que perdura fins al segle V.

És el cementiri paleocristià més important de la Mediterrània Occidental.

Descripció:

La necròpolis té un origen altimperial, però serà a partir del segle III dC quan s'intensifiqui l'activitat funerària, que culmina en els segles IV i V amb la formació d'una extensa necròpolis cristiana, que es veurà completada a inicis del segle V dC amb la construcció de la basílica martirial de Sant Fructuós.

La tipologia dels sepulcres és molt variada i va des d'enterraments simples amb àmfora o teula (tegulae) fins als mausoleus, passant per una gran diversitat de sarcòfags, alguns de procedència nord-africana, o en taüts de fusta.

Una peça que cal significar és la nina d'ivori, datada del segle IV dC, que va aparèixer dins d'un sarcòfag amb les despulles d'una nena d'uns sis anys.

Notes històriques:

La necròpolis es va descobrir durant els treballs de construcció de la Fàbrica de Tabacs, l'any 1923, i la major part de les excavacions arqueològiques foren dirigides per Mossèn Serra Vilaró (1926-1933).

 A causa de la seva importància, bona part de les troballes es van conservar in situ i es va construir el museu monogràfic, des del 1941 adscrit al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

 Museus

Turisme


El conjunt arqueològic de Tàrraco, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000, que va considerar que les ruïnes que es conserven de l’antiga ciutat romana de Tàrraco mereixien incloure's a la Llista del Patrimoni mundial.

Comprèn un total de catorze monuments romans de la ciutat de Tarragona i la comarca del Tarragonès:

MAPA del conjunt arqueològic de Tàrraco 


  • A la ciutat de Tarragona, ciutat Patrimoni de la Humanitat, entre molts altres al·licients culturals  hi ha una interessant manifestació festiva: Els armats de Tarragona.

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

Imatges de Tarragona:




MAPA de situació: