Circ Romà – Tarragona / Tarragonès

Valoració: 6 vots.
espereu…

És un monument d'època romana

F O T O S


Circ romà


Torre del Pretori o Castell del Rei


Vistes des de la Torre del Pretori o Castell del Rei


I T I N E R A R I 


Situació: A Tarragona, ciutat i municipi del mateix nom, i capital de la comarca del Tarragonès (Tarragona).

Època: Romana – Finals del segle I dC. Visitable.

Protecció: BCIN - (Diputació de Tarragona).

Estat: El que s'aprecia a les fotografies.

“Està considerat entre els circs més ben conservats d'Occident, tot i que part de la seva estructura continua oculta sota vells edificis del segle XIX.”

  • Hi ha diferents zones de la ciutat que hostatgen les pedres supervivents:

“Moltes restes del circ són visibles en alguns negocis de la plaça de la Font i del carrer Trinquet Vell, així com a l'interior de la pizzeria Pulvinar, a la plaça Sedassos, a la plaça de la Font, al carrer Trinquet Vell i al sector anomenat de la capçalera.”

Altres noms:

Accés – Visitat el 14/03/2015:

La visita s'inicia en un sector de les --> Muralles de Tarragona conegut com “La Muralleta”. Al costat de la Torre de les Monges (41 06 57.01 15 24.8) hi ha la porta d'entrada on faciliten el tiquet de la visita al conjunt monumental i una mica d'informació de mà.

El que se'ns mostra és, en primer lloc les restes d'una part del circ, a continuació podem endinsar-nos per les Voltes del Circ i finalment es pot pujar a la --> Torre del Pretori o Castell del Rei, des d'on es pot gaudir d'una de les vistes més privilegiades de Tarragona.

  • Per accedir a aquesta construcció, hem deixat aparcat el cotxe al pàrquing públic, de pagament, situat a l'entrada de la Plaça de la Font (41 07 00.4 01 15 21.3), on al cantó oposat hi ha l'Ajuntament de Tarragona.
  • Després hem recorregut a peu la petita distància que ens separava del nostre objectiu.
  • Les visites als monuments de Tarragona, a més de gaudir de descomptes “tradicionals” en el cost de les entrades per a determinats col·lectius (jubilats, menors, etc. ), també permeten l'adquisició d'entrades vàlides per a varies edificacions alhora, amb un preu bonificat.

Localització: N 41 06 58.5 E 01 15 25.4 – Altitud: 48 m. Com es pot veure, l'extensió d'aquesta construcció és considerable. Les dades que hem determinat per aquesta localització han estat les de la primera part del recorregut, és a dir, a la zona de la “Muralleta”.

Altres:

“El circ va ser, sense cap mena dubte, l'espectacle de masses de més popularitat al món romà. En aquest recinte es disputaven les curses de carros, tirats generalment per dos o quatre cavalls (bigues o quadrigues).

L'edifici es va construir a finals del segle I dC, durant el regnat de Domicià, i formava part del gran complex monumental provincial, del qual ocupava la terrassa inferior. El seu estat de conservació és excepcional.

El circ romà de Tàrraco tenia unes dimensions aproximades de 325 metres de llargada i una amplada d’entre 100 i 115 metres. Es va construir damunt de potents voltes de ciment que complien una doble funció: per una banda, eren la fonamentació sobre la qual s'assentaven les grades, les escales i la plataforma superior; de l'altra, servien de corredors interns que possibilitaven la distribució dels espectadors per tot l'edifici.

Sobre aquesta xarxa de voltes descansaven la plataforma superior de l'edifici i les grades, disposades al llarg de tres dels costats, mentre que al quart se situaven les carceres o punt de sortida dels carros.

La graderia estava separada de l'arena (l'espai on es desenvolupava l'espectacle) per un mur de més de 2 metres d'alçada, el podi, que tenia la funció de protegir els espectadors en el cas que es produís algun tipus d'accident (naufragium) durant l'espectacle.

Aproximadament al centre d'un dels costats llargs del circ, el septentrional, i unit als edificis que conformaven el Fòrum Provincial, hi havia el pulvinar.

Un dels costats curts de l'edifici estava ocupat per les carceres, en què s'obrien generalment dotze cambres de sortida, sis a cada costat d'una porta principal.

Recents excavacions arqueològiques han localitzat aquestes estructures al subsòl de l'actual edifici de l'Ajuntament de Tarragona.

 Les carceres estaven flanquejades per una torre. Tot el sector es coneixia amb el nom d'oppidum. L'organitzador dels jocs (editor spectaculorum), que tenia l'honor de donar la sortida, gaudia d'un lloc reservat a la terrassa sobre les carceres, mentre que els magistrats que controlaven la cursa, el comportament correcte dels aurigues i l'ordre d'arribada, se'ls reservava una tribuna (tribunal iudicum).

Les dades actuals insinuen que durant el segle V l'edifici va perdre, almenys parcialment, la funció original. Algunes de les voltes que el formaven van passar a ocupar-se com a espais d'habitació.”


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Tarragona, el següent text (Març  2015):

“ Descripció:
El circ era un gran edifici amb capacitat per a 20.000 persones, on es duien a terme les curses de carruatges. Va ser edificat durant el govern de l'emperador Domicià (81-96 dC) i va estar en funcionament fins al segle V dC.

Situat en la Part Alta de Tarragona, el Circ es trobava en la inferior de les tres terrasses monumentals que dominaven l'acròpolis de Tàrraco, i es formava pel Recinte de Culte, la plaça de representació del Fòrum provincial i el Circ romà.

Del circ es conserven nombrosos trams de la grada, separada de l'areana o pista on es desenvolupaven les curses per un podi revestit de carreus.

Les dimensions originals aproximades eren de 325 m de llargada i una amplada variable entre els 100 m i els 115 m. L'arena presentaria una llargada aproximada de 290 m i una amplada de 67 m. en el costat oriental, mentre que en l'occidental seria una mica més ampla, 77 m., per tal de facilitar la sortida dels carros. L'euripus o espina central que dividia la pista tindria una llargada d'uns 190 m.

L'estat de conservació de l'edifici és excepcional, i moltes restes del circ són visibles en alguns negocis de la plaça de la Font i del carrer Trinquet Vell, així com a l'interior de la pizzeria Pulvinar, a la plaça Sedassos, a la plaça de la Font, al carrer Trinquet Vell i al sector anomenat de la capçalera.

Notes històriques:

Les dades actuals indiquen que a partir del segle V l'edifici va perdre, almenys parcialment, la funció original, i va començar a utilitzar-se, com s'ha comprovat en algunes de les voltes de l'edifici, com a espais d'ocupació.”


  • Més informacions: Ens complau extreure de la pàgina web de l’Ajuntament de Tarragona, el següent text (Març  2015):

“El Circ era l’edifici destinat a les curses de cavalls i carros i estava situat entre la Via Augusta i el fòrum de la província.

Tenia una forma allargada amb uns 325 metres de longitud i fins a 115 d’ample, i es calcula que tenia una capacitat de 30.000 espectadors.

 El circ de Tarragona es va construir el segle I i té la particularitat d’estar situat dins la ciutat, per la qual cosa té algunes característiques arquitectòniques especials. 

Està considerat entre els circs més ben conservats d'Occident, tot i que part de la seva estructura continua oculta sota vells edificis del segle XIX.

El Pretori és una torre d’època romana que allotjava les escales que permetien el pas de la ciutat baixa fins al fòrum provincial a través del circ, amb el qual estàcomunicat per passadissos subterranis. És un dels angles del gran rectangle de la plaça del Fòrum Provincial. Al segle XVI es va convertir en el palau dels reis de la corona catalanoaragonesa i posteriorment en presó.”


Les voltes del circ

  • De la pàgina web de Pat.mapa, i referides en concret a aquest sector del circ,  ens complau extreure la següent informació (Març 2015):

“ Descripció

Les restes avui observables de l'antic circ romà de Tarragona constitueixen tan sols una petita part de la construcció original, que ocupava la zona del nucli antic de la ciutat delimitada pels actuals carrers de Sant Hermenegild, la Rambla Vella, de les Salines i Darrera Sant Domènec i els dels Ferrers i de l'Enrajolat.

 La part actualment visible es troba situada prop de la muralla i del Pretori, i es limita a un sector de la capçalera del circ i a algunes voltes de canó de grans dimensions, damunt de les quals recolzaven les graderies destinades als espectadors.

 Resta també en peus una gran porta monumental d'accés al recinte.

Les investigacions arqueològiques realitzades per Hernàndez Sanahuja al segle XIX permeteren d'establir les dimensions del recinte, que amida 340 x 75 m a l'interior, mentre que exteriorment tindria 360 x 110 m.

 L'aparell, construït en opus quadratum, es caracteritza per l'espessor dels murs, la decoració de falses pilastres a l'exterior, i les dimensions considerables de les obertures.

 Tot i que la part recuperada del circ és mínima en comparació amb la seva importància, de fet es tracta d'un dels exemples més notables i ben conservats de circ romà en l'àmbit occidental de l'Imperi.

Notícies històriques

El circ fou construït probablement a la primera meitat o a mitjan segle I dC, coincidint amb un període de remodelació urbanística de Tàrraco motivat per la importància assolida per la ciutat en època d'August.

El circ va restar embegut per un seguit de construccions arquitectòniques al segle XIX, en què l'arena del circ fou urbanitzada com a plaça de la Font.

Les cases que donen a la plaça, entre les quals hi ha el palau de l'Ajuntament i la Diputació (1862), descansen sobre els basaments i les graderies del circ.

Actualment, les actuacions planificades sobre les restes s'orienten cap a la restauració d'aquelles parts del monument susceptibles d'ésser recuperades adequadament.

Els primers treballs sistemàtics en aquesta direcció van iniciar-se el 1973 a la zona de la capçalera, situada sobre l'actual carrer de Sant Hermenegild, i han tingut continuïtat en campanyes posteriors realitzades els anys 1977, 1979 i 1980.

Aquesta iniciativa, empresa per la Dirección General de Bellas Artes del Ministerio de Cultura, ha estat assumida i continuada per la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb l'Ajuntament de Tarragona.”


  • Finalment, i pels lectors més interessats en el tema, els invitem a visitar la pàgina web de Pat.mapa – arqueologia, on trobaran un extens text sobre aquesta construcció.

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.


Altres pàgines:

 Museus

Turisme


El conjunt arqueològic de Tàrraco, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000, que va considerar que les ruïnes que es conserven de l’antiga ciutat romana de Tàrraco mereixien incloure's a la Llista del Patrimoni mundial.

Comprèn un total de catorze monuments romans de la ciutat de Tarragona i la comarca del Tarragonès:

MAPA del conjunt arqueològic de Tàrraco 


  • A la ciutat de Tarragona, ciutat Patrimoni de la Humanitat, entre molts altres al·licients culturals  hi ha una interessant manifestació festiva: Els armats de Tarragona.

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

Imatges de Tarragona:




MAPA de situació: