Muralles de Tarragona / Tarragonès

Rating: 1.0/1. From 1 vote.
Please wait...

És una construcció d'època romana

F O T O S




I T I N E R A R I 


Situació: A Tarragona, ciutat i municipi de la comarca del Tarragonès i capital de la província de Tarragona.

Època: Romana - segle III ac - Ampliada el segle II ac - Modificada als segles XIV i XVIII - (Pat.mapa).

Protecció: BCIN – Patrimoni de la Humanitat – (Diputació de Tarragona)

Estat: Ben conservades. Tarragona forma part del grup de ciutats espanyoles declarades Patrimoni de la Humanitat . Visitables : Horaris – Preus.

Altres noms:

Accés – Visitades: Les fotografies d'aquest treball han estat realitzades durant els anys 2005 / 2008 i 2009.

Diferents accessos per terra,mar i aire.

Localització: N 41 07 07 E 01 15 18 – Altitud: 60 m. – Avinguda Catalunya cantonada Via de l'Imperi Romà, on hi ha la taquilla que despatxa les entrades que permeten l'accés a l'inici de l'itinerari del Passeig Arqueològic.

Detall de les coordenades de situació d'algunes edificacions:

Torre de l'Arquebisbe: N 41 07 11 E 01 15 24

Portal de Sant Antoni : N 41 07 06 E 01 15 37

Torre de les Monges:   N 41 06 56 E 01 15 24

Torre d'en Tintorer:      N 41 07 04 E 01 15 13

Portal del Roser:          N 41 07 06 E 01 15 18

Altres:

  • Algunes informacions d’aquesta pàgina han estat extretes del fulletó “TARRAGONA – Ruta medieval (any 2009) – editat pel Patronat municipal de turisme de Tarragona, que ens han facilitat en una oficina d’informació al públic.
  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Gener 2013):

“ Descripció

A la part alta del nucli urbà de Tarragona hi ha el sector conservat de la muralla que cenyia antigament tot el perímetre de l'antiga Tàrraco. Bastida en aquest lloc per les seves condicions estratègiques, la muralla fou construïda en dues fases.

 La primera muralla, de finals del segle III aC, fa 4 m d'ample i 6 d'alt, i es trobava reforçada per torres de planta rectangular, de les quals es coneixen tres: la del Cabiscol o del Seminari, la de Minerva o de Sant Magí -l'única que ha conservat l'estructura original romana- i la de l'Arquebisbe, reconstruïda al segle XIV.

 La modificació efectuada en els primers anys del segle II aC n'augmentà l'amplària a 6 m i l'alçària a 12 m.

 La tècnica constructiva dels murs i les torres consisteix en una base ciclòpia construïda amb grans blocs poligonals de pedra, en la qual s'obren diverses poternes que només permeten el pas d'una persona a peu amb finalitat militar. Damunt d'aquest sòcol megalític recolza el doble parament de carreus tallats, en molts casos encoixinats, fins a completar l'alçada total del recinte. L'espai entre tots dos paraments s'omple amb toves i pedres petites.

 L'única porta original d'accés que es coneix, llevat de les poternes, es troba prop de la torre de Minerva -anomenada així pel relleu amb la deessa que s'hi troba incorporat-. Es tracta d'una porta adovellada, d'arc de mig punt, de grans dimensions però molt desfigurada per intervencions arquitectòniques posteriors. A la edat mitjana i l'època de la guerra de Successió s'hi afegiren nous sectors.

Notícies històriques

Les investigacions arqueològiques realitzades han permès situar la construcció inicial de la muralla a finals del segle III aC, al moment de l'arribada dels exèrcits romans a la Península dins del context de la II Guerra Púnica.

Tàrraco fou en principi una base militar dins del marc d'aquestes operacions. La muralla fou construïda en dues fases. En un primer moment, dins la primera fase de la conquesta i en temps dels Escipions, es van edificar una sèrie de fortaleses ("castella"), que pocs anys després, a principis del segle II aC, i un cop acabada la guerra amb els cartaginesos, foren englobades per una nova construcció, que correspon a l'actual muralla.

 Aquesta segona muralla responia al moment en què, acabada la guerra púnica, els romans s'enfrontaven amb les tribus indígenes en el posterior procés d'expansió per la península.

 Fins ara s'havia suposat que les marques de picapedrer visibles en alguns carreus, i escrites aparentment en l'alfabet ibèric, eren un testimoni de la participació de mà d'obra indígena en la construcció de la muralla. Tanmateix, estudis recents demostren que en realitat són obra de picapedrers itàlics.

 Les muralles han experimentat nombroses modificacions i restauracions, especialment durant l'edat mitjana i arran de la guerra de Successió (s. XVIII).

 L'element medieval més important que es conserva és la torre de l'Arquebisbe o del Paborde, construïda al segle XIV damunt dels fonaments, clarament visibles, d'una torre romana.

Pel que fa a les intervencions set-centistes, cal fer especial esment de la contramuralla de 550 m de llarg que els enginyers britànics van construir durant la Guerra de Successió. D'aquest mateix període són el portal del Roser, el baluard de Santa Bàrbara (dit també Fortí Negre), el de Sant Antoni i el portal de Sant Antoni, l'aspecte actual del qual correspon a la construcció del 1757.

 El sector de muralla comprès entre aquest portal i l'actual edifici del Museu Arqueològic va ser aprofitat per fer-hi habitatges.

Ja dins del segle XX es va fer el Passeig Arqueològic, zona enjardinada que ocupa l'espai entre la muralla romana i la contramuralla del segle XVIII. L'obra, inaugurada el 22 d'octubre de 1932, fou projectada per l'arquitecte Jeroni Martorell.”

Edificacions properes:  Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Dins del terme municipal de Tarragona, més o menys allunyades les unes de les altres,  hi podem trobar les següents edificacions:

Altres pàgines:

 Museus

Turisme


El conjunt arqueològic de Tàrraco, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000, que va considerar que les ruïnes que es conserven de l’antiga ciutat romana de Tàrraco mereixien incloure's a la Llista del Patrimoni mundial.

Comprèn un total de catorze monuments romans de la ciutat de Tarragona i la comarca del Tarragonès:

MAPA del conjunt arqueològic de Tàrraco 


      • A la ciutat de Tarragona, ciutat Patrimoni de la Humanitat, entre molts altres al·licients culturals  hi ha una interessant manifestació festiva: Els armats de Tarragona.

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

Imatges de Tarragona:




MAPA de situació: