Fòrum de la Colònia – Tarragona / Tarragonès

Rating: 1.0/1. From 1 vote.
Please wait...

És una construcció d'època romana 

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Tarragona, ciutat i municipi del mateix  nom i capital de la comarca del Tarragonès (Tarragona).

Època: Romana - Segle I aC. - (Ajuntament de Tarragona).

Protecció: No hem trobat informació al respecte.

Estat: Restes - Visitable.

Altres noms:

Accés - Visitat el 10/04/2015:

Ocupa bona part de dues illes de la ciutat, delimitades pels carrers Lleida, Cardenal Cervantes, Fortuny i Gasòmetre.

Pel bell mig d'aquesta zona discorre el carrer Soler. Un pont salva aquesta via, comunicant els dos sectors.

L'entrada s'efectua pel carrer Lleida (41 06 52.8 01 14 53.2), on hi ha la taquilla.

Localització: N 41 06 52.6 E 01 14 54.9 – Altitud: 35 m.

Altres:

  • En primer lloc, ens permetem fer uns petits aclariments que considerem necessaris i que ens han fet anar una mica de corcoll fins que hem pogut determinar el significat concret  d'alguns conceptes:

-         El Fòrum PROVINCIAL era el “centre polític i administratiu de la província Tarraconense”on s'articulaven les distintes dependències i els serveis relacionats amb el govern i l'administració PROVINCIALS.

“La plaça del Fòrum Provincial, era una gran plaça envoltada d'un porticat, avui dia ocupada per desenes de cases i carrers. Actualment es poden observar restes dels pòrtics als edificis de l'Antiga Audiència, a la plaça del Pallol, a la plaça del Fòrum i al Pretori.”


-         El “Fòrum de la COLÒNIA (estava) destinat als assumptes LOCALS”.


“ El fòrum (de la Colònia) era el centre religiós i social de la ciutat romana.

 Constava d’una plaça envoltada d’edificis públics, com temples, la basílica, la cúria i els locals comercials, i també d'escultures dedicades als personatges més importants de la ciutat i de la història de Roma.

En el cas de Tarragona, el fòrum fou construït aproximadament l'any 30 aC, del qual només s’ha conservat una part de la basílica, edifici de tres naus que acollia el tribunal de justícia i ocasionalment també s’hi podia reunir el consell de la ciutat.

Passant una passarel·la, podem veure un petit fragment de la trama urbana de Tarragona, amb alguns carrers i cases.”


  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Abril 2015):

“ Descripció

El Fòrum romà també s'anomena Fòrum Comercial, Fòrum Baix o Fòrum Municipal per tal de diferenciar-lo del Fòrum Provincial, que es trobava en la part alta de la ciutat, construït per la categoria de capital de província romana que tenia Tàrraco.

 El Fòrum comercial es devia construir en els inicis del segle o mitjans del segle I, i el seu abandó es produiria entorn el segle IV (en el nivell d'abandó es localitzaren monedes de Constanci II).

 Sovint s'ha dit que el Fòrum fou destruït per un incendi, però no està confirmat. El Fòrum de la Colònia es troba en la part baixa de la ciutat, i és format per la basílica jurídica de la ciutat, restes d'un temple i un sector amb cases romanes i tres carrers.

 Tan sols en resta la basílica, edifici que Serra Vilaró havia interpretat com el conjunt de la plaça foral, acceptat acceptada per altres investigadors, tot i que Puig i Cadafalch l'havia considerat un "macellum" per les seves reduïdes dimensions.

 La basílica era un edifici de tres naus amb porticat perimetral per augmentar l'altura de la nau central.

 Durant les excavacions realitzades es descobriren els cubs de fonamentació de la major part de les columnes i un nombre considerable de fusts i capitells.

Al costat nord hi ha uns 12 petits locals situats a ambdós costats d'una gran sala en posició axial de 13,03m per 1,20m (que correspondria a l'aedes Augusti).

 L'Aedes Augusti va anar modificant la seva estructura amb un segon paviment de mosaic i un tercer de lloses de marbre de colors, coetàniament a aquest tercer paviment s'afegiren tres columnes interiors que delimiten el vestíbul.

 Les restes visibles corresponen a la columnata del porticat: dues fileres d'onze columnes corínties que ocupaven els costats longitudinals.

 Les parets de l'edifici de la basílica eren fets d'opus caementicium i folrats amb opus vitatum com encofrat perdut.

 Poc després de la construcció de la basílica es reforçà l'estructura afegint semicolumnes en les cantonades.

Al fons, un basament adossat al mur de tancament per ubicar-hi una estàtua de l'emperador.

El costat sud estaria situat sota les cases modernes. A l'est de la basílica hi ha una plaça annexa presidida pels fonaments d'un edifici que podria ser un temple.

Entre els materials arqueològics localitzats aparegueren restes d'un arc del triomf amb relleus de presoners bàrbars, així com inscripcions dedicades a membres de la família imperial, escultures togades, estàtues de Livia, estàtues imperials, una còpia de la Venus de Cnido, entre d'altres.

Context

Situat entre els actuals carrers de Soler, Lleida, Cervantes i el Gasòmetre.”


  • Finalment, i per tancar el tema, oferim el text que apareix en el fulletó de mà, que ens van lliurar juntament amb l’entrada a aquest recinte (Abril 2015):

“Els vestigis arqueològics del fòrum de la Colònia varen ser documentats a partir de la segona meitat del segle XIX, en ser enderrocades les antigues muralles renaixentistes que tancaven la ciutat a I’alçada de I'actual Rambla Nova.

Les evidencies que les restes eren de gran importància varen acabar comportant, vers el 1920, I'excavació arqueològica de la part que encara no havia estat urbanitzada i que avui es correspon amb el recinte conegut com fòrum de la Colònia o fòrum local.

El conjunt esta format per dues zones separades pel carrer de Soler i unides per un pont metàl·lic sobre el carreró. A la zona entre els carrers de Lleida, de Cervantes i de Soler, s'hi troba la basílica jurídica, una tribuna i restes de cases anteriors; mentre que a la segona meitat, delimitada pels carrers de Soler, de Cervantes i de Fortuny, s'hi troba part del Capitoli, restes d'una plaça i d'una illa de cases parcialment vorejada per carrers, un dels quals és empedrat.

La basílica, lloc de reunió social, administrativa i política, i també judicial, era un edifici cobert de tres naus, amb la nau central el doble d'ample que les laterals. El porticat interior que separava les naus estava format per columnes corínties (catorze per quatre).

Es conserven in situ set bases de les columnes a la cantonada sud-est. Una peculiaritat de la basílica de Tàrraco és que disposava d'un seguit de petites estances, situades a un dels seu s costats, amb una amplada igual als intercolumnis, que cal relacionar probablement amb I'administració pública. Una sala central, al centre de les petites estances, presidia I'interior de la basílica, i era el lloc de reunió del senat local, la cúria.

A I'exterior de la basílica, al seu costat curt, just vora el carrer de Soler, per damunt d'antigues clavegueres, es poden veure restes d'una tribuna relacionada amb la plaça, conservada al segon sector del recinte.

 Darrere de la basílica s'hi troba la cisterna d'una casa particular que es va haver d'enderrocar per construir-la, així corn un dipòsit d'aigua i les seves canalitzacions.

Un cop s'ha travessat el pont sobre el carrer de Soler, s'arriba a un espai que probablement era una plaça, on varen ser trobades nombroses restes d'estatuària imperial.

Un edifici amb uns dipòsits revestits de gruixudes plaques de pedra calcaria i un petit pati amb petites columnes probablement formaven part d'un conjunt més gran relacionat amb I'administració de la ciutat.

El Capitoli era el temple principal de Tàrraco, dedicat a Júpiter, Juno i Minerva. La part conservada del temple es limita als fonaments de formigó romà (opus caementicium), alternats amb carreus de la part posterior del temple, que quedava tancada per un mur cec.

Per tant, des del carrer empedrat tan sols es veia un mur cec, ja que la façana del temple estava encarada en direcció SO, on ara es troba el carrer del Gasòmetre.

El carrer empedrat, parcialment reconstruït, limita a I'altre costat amb una illa de cases, on es conserva una façana en tota la seva longitud. Algunes d'aquestes cases presenten grans sitges a I'interior, que corres­pondrien a una cronologia anterior.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.


Altres pàgines:

 Museus

Turisme


El conjunt arqueològic de Tàrraco, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000, que va considerar que les ruïnes que es conserven de l’antiga ciutat romana de Tàrraco mereixien incloure's a la Llista del Patrimoni mundial.

Comprèn un total de catorze monuments romans de la ciutat de Tarragona i la comarca del Tarragonès:

MAPA del conjunt arqueològic de Tàrraco 


  • A la ciutat de Tarragona, ciutat Patrimoni de la Humanitat, entre molts altres al·licients culturals  hi ha una interessant manifestació festiva: Els armats de Tarragona.

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

Imatges de Tarragona:




MAPA de situació: