Pedrera del Mèdol – Tarragona / Tarragonès

Rating: 1.0/1. From 1 vote.
Please wait...

Pedrera de l’època romana

F O T O S


Pedrera del Mèdol – TarragonaPedrera del Mèdol – TarragonaPedrera del Mèdol – TarragonaPedrera del Mèdol – Tarragona

Pedrera del Mèdol – Tarragona

    Pedrera del Mèdol – Tarragona - Aquí hi veiem l'agulla de pedra de 16 metres d'alçada que marca la cota original de la roca abans d'iniciar-se l'explotació.

Pedrera del Mèdol – Tarragona

I T I N E R A R I 


Situació: A uns 8 quilòmetres de Tarragona, ciutat radicada en el municipi del mateix nom i capital de la comarca del Tarragonès (Tarragona).

Època: Romana - Segles IV ac / IV dc.

Protecció: Ho desconeixem.

Estat: Ben conservada. Visitable:  Entrada lliure i gratuïta. Més informació: Horaris.

Altres noms:

Accés - Visitada el 14/03/2015:

Circulant per l'autopista AP-7 en sentit sud (Tarragona), a l'alçada d'Altafulla, hem pres la sortida del PK 236,5 (41 08 34.9 01 20 53.8) per entrar a l'Àrea de servei El Mèdol. Si hi arribem per la direcció oposada, una rotonda permet l'accés a aquest costat de l'autopista.

Hi ha indicacions per anar a la Pedrera del Mèdol, un camí al fons de l'àrea, on hi ha la sortida natural d'aquesta instal·lació.

Aquí, a dia d’avui, nosaltres no hi hem vist cap senyal de tràfic prohibint o limitant la continuació, el pas, a vehicles a motor. I hi hem continuat en cotxe, fins un lloc (veure mapa Google) on hem aparcat tranquil·lament, en una ampla zona, que sembla estar disposada a l'efecte.

Però advertim a futurs visitants, que aquest camí, flanquejat per xiprerets, és bastant estret, sols permet el pas d’un vehicle. Tot i que sembla ser que no hi ha pas bufetades per transitar-hi, la possibilitat de trobar-se amb un vehicle de cara, ens brindarà l'oportunitat de veure qui dels dos cedeix, i dona una lliçó d'anar marxa enrere uns quatre o cinc-cents metres, com a màxim ...

És a dir, quasi quasi, val la pena recórrer aquesta petita distància caminant, i a més a més, farem salut.

Després, a peu, hem deambulat per la zona permesa de l'antiga pedrera, limitada per tanques, i amb plafons informatius.

El dia de la nostra visita, un dissabte pel matí, no hi hem trobat ni una ànima.

Localització: N 41 08 18.6 E 01 20 19.2 – Altitud: 20 m.

Altres:

“ Durant l'antiguitat la pedra va ser un dels principals materials utilitzats a la construcció. Cada ciutat va disposar de les seves pròpies pedreres locals, encara que va ser comuna l’importació, generalment marítima, de materials aliens a la zona. Entre els materials de construcció de major exportació es troba el marbre.

Les principals pedreres tarraconenses estaven destinades bàsicament a l'explotació de pedra calcària, molt freqüent al voltant de la ciutat. Actualment es coneixen una desena de pedreres, encara que la més espectacular per les seves dimensions i l'estat de conservació és la del Mèdol.

El Mèdol és una gran foia de més de 200 metres de llargada i una amplada d’entre 10 i 40 metres, produïda per la constant extracció de pedra en època romana. Al centre de la pedrera s'alça una agulla de pedra de 16 metres d’alçada que marca la cota original de la roca abans d’iniciar-se l'explotació.

Es calcula que d'aquesta pedrera es van extreure aproximadament un total de 50.000 m3 de pedra.

La pedra del Mèdol és una lumaquel·la micènica de color groguenc daurat, molt fàcil de treballar, amb què es van construir un gran nombre dels edificis romans més importants de Tàrraco. Possiblement, aquesta pedrera també va ser utilitzada en època medieval.

 El trasllat dels carreus a la ciutat es va realitzar a través de la Via Hercúlia, coneguda després com Via Augusta, que es trobava a escassa distància de la pedrera.

En l’actualitat, les condicions ambientals de la foia han creat un microclima que l’ha convertit en un espai d’elevat interès ecològic.”


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de Pat.mapa – arqueologia, el següent text (Març  2015):

“ Descripció

Per arribar a la pedrera (*)   cal agafar la CN-340, tram Tarragona-Barcelona, i en el P.K. 1170'50 (a 10 Km. de Tarragona) desviar-se a l'esquerra pel camí d'accés al Mas del Mèdol, a uns 90 m. cal trencar a la dreta i a després de 120 m. s'arriba a un pont que creua l'autopista A-7, abans del pont cal deixar el vehicle i seguir a peu.

 Una vegada passat el pont s'agafa un camí a mà dreta que voreja l'autopista i a uns 40 m., a l'esquerra, trobem l'entrada a la pedrera.

 El jaciment és inaccessible per la meitat del seu perímetre, amb una paret tallada a pic, i la resta està tancat per un mur de tàpia. Per entrar-hi cal fer-ho per l’accés habilitat a l'efecte: una entrada al recinte construïda fa pocs anys.

 La vegetació que envolta el jaciment és de bosc mediterrani de pi blanc i matoll.

A finals del segle XIX la part interior de la pedrera es va enjardinar, però actualment tan sols en resten alguns xipresos.

El jaciment està obert en la vessant sud del turó de Sant Simplici, el front d'explotació és NW-SE i l'extracció es realitzà en direcció NE. La superfície explotada és de més d'una hectàrea, i amida uns 250 m. en l'eix màxim per uns 80 m. d'amplada màxima.

S'identifiquen dues grans "sales" comunicades per un "passadís" de 10 metres d'amplada.

En el centre de la primera gran "sala" s'aixeca un monòlit o agulla de pedra d’entre 16 metres d'alçada que constitueix el testimoni del nivell del turó a l'inici de l'explotació de la pedrera.

A les parets queden nombroses restes d'extracció i marques de talla de carreus, els quals presenten dimensions molt diverses.

El material extret d'aquesta pedrera i per correlació, tot el material miocènic de les mateixes característiques procedent d'altres pedreres; ha rebut la denominació de "pedra del Mèdol".

Es tracta d'una pedra lumaquèl.lica miocènica de color groc daurat i que es caracteritza perquè és molt tova, de fàcil extracció i talla.

 És la pedrera coneguda des de més antic a Tarragona i la primera que va ser objecte d'un pla de protecció, ja que a finals del segle XIX fou enjardinada.

 Posteriorment en els anys 30 fou utilitzada com a espai per concerts a l'aire lliure i finalment restà abandonada.

 En passar la propietat, amb motiu de la construcció de l'autopista A-7, a mans de Autopistas Concesionaria Española S.A. es varen realitzar un seguit de propostes que no es van dur a terme per adequar el jaciment a la visita, entre les quals cal destacar la de l'any 1988 en que es pretenia crear-hi un Museu a l'aire lliure d'escultura moderna de gran format i pes.

L'any 1990 la Reial Societat Arqueològica Tarraconense va endegar una campanya per a la preservació del monument i finalment l'empresa Abertis es va fer càrrec de la neteja i l'adequació del jaciment, ampliant l'àrea de Servei d'El Mèdol en direcció a la pedrera i permetent-ne l'accés a peu dels usuaris de l'autopista, tot i mantenint obert, per altra banda, l'actual accés extern i, en combinació amb el Museu d'Història de Tarragona, col·locant-hi un vigilant.

Context

En una zona de turons no massa elevats situats a un Km. i escaig de la platja de la Móra cap a l'interior. La pedrera ha estat feta "excavant" un gran clot actualment cobert d'una vegetació exuberant de pi blanc i matollar”


(*)  Remarca: Aquí es descriu un altre camí, una altra manera d'arribar-hi - (Nota dels autors de Catalunya medieval).


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

 Museus

Turisme


El conjunt arqueològic de Tàrraco, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000, que va considerar que les ruïnes que es conserven de l’antiga ciutat romana de Tàrraco mereixien incloure's a la Llista del Patrimoni mundial.

Comprèn un total de catorze monuments romans de la ciutat de Tarragona i la comarca del Tarragonès:

MAPA del conjunt arqueològic de Tàrraco 


  • A la ciutat de Tarragona, ciutat Patrimoni de la Humanitat, entre molts altres al·licients culturals  hi ha una interessant manifestació festiva: Els armats de Tarragona.

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

Imatges de Tarragona:




MAPA de situació: