Vila romana de Centcelles – Constantí / Tarragonès

No votes yet.
Please wait...

És un monument d’època romana

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Constantí, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Tarragonès (Tarragona)

Època: Època romana - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: A la vista està. Situada dins d'un tancat, no és accessible lliurament. Es visitableTarragona Turisme.  En aquesta darrera pàgina hi ha l'accés a una audioguia d'uns 8 minuts de durada, força entenedora.

És una casa molt interessant i que ha viscut diferents vicissituds durant la seva història: vil·la romana, masia, església, mausoleu, etc.

Habitada ininterrompudament des de la seva fundació, fins avui dia.

Ens ha sorprès molt gratament l'interior d'aquesta casa. Des de fora, es difícil imaginar la seva majestuositat.

Altres noms: Mausoleu de Centcelles - (Patrimoni.Gencat) / Vil·la de Centcelles – (Pat.mapa).

Accés - Visitada el 14/03/2015 i el 11/04/2015:

Situada força a la vora de Constantí, varem confiar al nostre TomTom la planificació de la ruta. Havent introduït les coordenades de situació en aquest estri, ens hi va portar sense incidències.

Còmode aparcament al davant mateix de l'edificació, en un lloc indicat.

Localització: N 41 09 21.0 E 01 13 34.1 – Altitud: 44 m.

Altres:

“ A les zones rurals de l’Imperi Romà hi havia diverses vil·les dedicades a l’explotació de les riqueses agrícoles i ramaderes. La vil·la romana de Centcelles, situada al terme municipal de Constantí, fou probablement construïda al segle IV. Destaca sobretot la cúpula, decorada amb un mosaic amb escenes de caça, bíbliques i figures de dubtosa interpretació. Pel que fa a la identitat del personatge enterrat, es creu que podia ser l’emperador Constant, un bisbe o algun personatge cristià de l’aristocràcia local.”


  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Març 2015), força extensa:

“ Descripció

S'accedeix al jaciment pel NE de Constantí, pel Camí dels Pallaresos. Aquest camí passa pel costat de la Síquia del Molí i dels molins de Constantí i Paperer. A uns 500 metres dels últims edificis de Constantí el camí es desvia a la dreta i 500 metres mes avall es creua amb el camí de Tarragona a Montblanc, on cal girar a l'esquerra, localitzant el monument romà a uns 150 metres a la dreta.

 La vegetació que envolta el jaciment és de camps de conreu d'avellaners majoritàriament. Les antigues vinyes han desaparegut del paisatge de Constantí. El terreny presenta una suau pendent d'oest a est, en direcció al riu que es troba a uns 500 metres de la vil·la.

 Tot i les continuades troballes d''època romana realitzades pels voltants de Centcelles i les velles mencions de Pons d'Icart, la identificació del monument com un excepcional testimoni arqueològic no va començar fins a final del segle XIX, arran del casual descobriment (any 1877) de l'existència de restes de pintures murals i de mosaics en l'edifici de la cúpula.

Hernández Sanahuja fa una primera publicació d'aquests fets (1888).

El primer moment documentat data del segles II a.C. Aquesta fase va ser documentada a partir de l'excavació d'una sèrie de rases que van permetre documentar materials, entre ells monedes, que permeteren oferir una cronologia d'època republicana per al primer moment d'ocupació de l'espai del jaciment.

Aquesta fase es localitza a pocs metres de l'actual edifici central. De l'època imperial es van trobar extenses construccions destinades a dependències agrícoles, que pertanyen inqüestionablement a una vil·la rústica.

Entre les restes conegudes destaca un pati de considerables dimensions on es guardaven dolia, recipients utilitzats a Centcelles per emmagatzemar oli i vi, forns de ferro i conduccions d'aigua.

Hi ha altres murs que s'interpretaren com a pertanyents a l'habitatge, i que són, en tot cas, restes d'uns ciments de fabricació primitiva: pedres sense treballar i còdols.

 La vil·la original patí transformacions al segle III, com testimonia un grup de murs de maçoneria, paviments d'opus signinum i canals. Aquestes restes poden interpretar-se com unes termes o com un edifici vinculable a les tasques agrícoles. Crida l'atenció que les dues estructures datades entre els segles I-III tinguin la mateixa orientació.

Els murs són fets de pedra irregular lligada amb molta argamassa i reforçats en els angles per maons. Els murs de les finestres i dels arcs són de maó i de petits carreus amb grosses juntes de morter, mentre que la volta de l'àbsis de l'estança VI en concret està construïda amb pedres poroses amb un trama de totxos.

 La cúpula (estança VII), el futur mausoleu, està construïda en la seva part superior amb maons col·locats radialment.

Al segle IV el jaciment fou concebut amb idees arquitectòniques totalment diferents respecte a les seves predecessores.

Respon a un projecte d'una vil·la de planta rectangular allargada d'enormes dimensions, (aproximadament 90 metres de llarg) amb un ampli sector per a habitatge configurat tant per la sala quadrilobulada com per l'estança rodona, que es comuniquen entre si mitjançant un estreta porta.

Segons l'equip alemany que va treballar al jaciment, la vil·la estava proveïda de banys i d'una sala absidial voltada (Hauschild, Arbeiter, 1993).

Destaca al nou plantejament l'absència total de dependències per a l'explotació agrícola, fet que indica que l'edifici havia estat pensat primer com a residència temporal i mes tard, eventualment, com a lloc representatiu.

Durant la construcció es varen afegir unes petites sales termals noves a l'angle sud, tot i que les antigues termes a l'extrem occidental havien conservat els hipocausts i la calefacció mural.

Desprès va tenir lloc un canvi total d'ús del jaciment, en adaptar-se l'estança central de cúpula com a Mausoleu. Aquestes restes son les que actualment es poden visitar.

El gran edifici central es compon d'una sala de planta interior circular, amb un diàmetre de 10'70 metres i una alçada de 13,60 metres, coberta amb cúpula i voltada amb quatre nínxols semicirculars.

 La llum entra per dues finestres, una oberta damunt l'entrada i l'altra situada al costat nord. En el costat oriental del paviment actual de la sala hi ha l'entrada a una cambra subterrània o cripta a la qual es baixa per una petita escala (sota aquesta cripta hi ha una segona cambra que devia servir per a preservar la superior de la humitat).

 L'aspecte exterior de la cúpula, octogonal, respon a una intervenció moderna. Al costat d'aquesta sala hi ha el que resta d'una gran estança de planta quadriolobulada, que presenta coberta moderna.

 La cúpula a la que anteriorment fèiem referència es troba decorada amb pintura mural i mosaic. Seguint la descripció habitual, en ordre ascendent, parlarem de les zones A, B, C i D.

La zona A és una llarga escena cinegètica, tema profà amb la representació d'una cacera. Damunt la porta d'entrada hi ha la representació d'una vil·la. Al costat un grup de caçadors es dirigeixen cap a la casa. Hi ha una sèrie de genets que persegueixen uns cérvols i servents que sostenen pals i xarxes. Just al davant de la porta d'entrada un grup de caçadors envolten a un personatge central.

 La zona B es compon de tretze escenes separades mitjançant columnes salomòniques, de temàtica bíblica. Cal destacar la representació del Bon Pastor, les imatges de l'Arca de Noé o el mite de Jonàs.

 La zona C es troba separada de l'anterior per una faixa de cercles imbricats. Es poden veure un seguit d'escenes figurades, vuit en total: quatre més àmplies, amb personatges entronitzats separades entre si per altres quatre més estretes que representen les quatre estacions de l'any.

 La zona D es troba emmarcada per una banda d'espirals en forma d'esses concèntriques i per un filet, presentant també el fons daurat. Només es conserven els caps i alguns trossos de la túnica verda de dues figures no identificades.

No esta clar qui es va enterrar en aquest mausoleu. Diverses són les hipòtesis vinculades al personatge que va encarregar la construcció de l'edifici i va ser enterrat.

Una identifica el mausoleu amb la tomba de l'emperador Constant, fill de Constantí el Grant i mort l'any 350 a Elna quan fugia de les Gàl·lies cap a Hispània.

Altres relacionen aquest edifici sepulcral amb una important dignitat eclesiàstica de la Tarragona del segle IV (Arce,1994).

Altres hi veuen el mausoleu d'un personatge important de l'aristocràcia local de Tarraco vinculat al poder imperial (Aquilué et al. 1999).

 Als darrers anys s'han realitzat diverses intervencions arqueològiques destinades a l'adequació de l'entorn i conservació del monument. D'aquesta manera, entre els anys 1996 i 1997 es realitza un seguiment arqueològic dels treballs de perforació del subsòl per la fonamentació de les estructures verticals de la tanca perimetral, així com de tots els moviments de terres que comportessin un rebaix del sòl actual.

Prèviament als forats de fonamentació es varen realitzar una sèrie de sondeigs de delimitació. Aquests es van distribuir en punts significatius del perímetre de la tanca per tal d'obtenir una visió aproximada del comportament arqueològic del subsòl.

L'any 1999 amb motiu de l'enderrocament d'unes construccions contemporànies d'escassa qualitat i poca consistència que estaven abandonades des de fa uns anys i es trobaven en procés de ruïna, l'Ajuntament de Constantí va contractar a l'empresa de A. Zamora López per a portar a terme els treballs d'enderrocament i la retira de la runa resultant.

Aquesta tasca es realitza entre els dies 17 i 20 de maig de 1999. Durant aquestes tasques es documentaren dues petites cisternes per a aigua, amb un senzill arrebossat interior, sota els paviment constructius coetanis. No es documentaren nivells arqueològics antics.

L'any 2000 es realitza un seguiment arqueològic amb motiu de la connexió d'una nova cisterna per tal d'instal·lar una caseta prefabricada de WC. La intervenció va consistir en primer lloc en la retirada de les pedres que rodejaven superficialment la coberta plana del pou negre. A continuació es va arrencar aquesta coberta plana, feta amb una capa de ciment sostingut de formigó. Va quedar al descobert un clot irregular, de parets tallades en el terreny i parcialment caigudes cap a l'interior del forat. També van aparèixer dues canonades que desguassaven més o menys en el centre del clot.

 L'estratigrafia del clot estava formada per una capa de sediment vegetal i diferents capes geològiques formades per argiles i graves aparentment corresponents a diverses i pretèrites avingudes del riu. No es documentà cap estructura ni material arqueològic d'època antiga.

Cronològicament podem sintetitzar la història del monument de la següents manera:

 - 1858. Es realitzen les primeres troballes amb la localització d'una làpida dedicada a Fulvio Museo; es considera, però, l'edifici mancat d'interès.

- 1877. Es desprèn, accidentalment el guix que fins a aquell moment havia recobert la cúpula, i es posen al descobert els mosaics.

- 1883-1892. Es realitzen les primeres excavacions i s'interpreta com a un edifici d'origen romà, a sobre del qual es basteix una basílica i un baptisteri.

 - 1893-1898. Es realitzen noves excavacions i es segueix considerant l'edifici com a una basílica d'època cristiana.

 - 1898. Una vegada acabades les excavacions es considera un edifici de desprès de la reconquesta.

- 1901. Es realitzen un seguit de dibuixos de les escenes representades, fets pels deixebles d'Antoni Gallisà, professor de l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona.

- 1906. es realitza una composició de conjunt, feta per Joan Molas per encàrrec del Baró de les IV Torres.

 - 1909. Els alumnes de l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona dibuixen una sèrie d'aquarel·les dels mosaics, sota la direcció del professor Lluís Domènech i Montaner.

- 1924. Es descobreixen prop de Constantí restes romanes que evidencien l'ocupació en època romana de la zona.

 - 1925. Es publiquen els resultats de les investigacions de Josep Gudiol que aventura, en base als estudis dels mosaics, la hipòtesis de que es pot tractar d'un Mausoleu.

 - 1931. Es declarat Monument Arquitectònic-Artístic.

- 1931-1937. Amb el descobriment, per Serra Vilaró, primer d'un baptisteri, i desprès de la Basílica dedicada als màrtirs de Tarragona (Fructuós, Auguri i Eulogi), en les excavacions de la necròpolis de Tarragona, queda demostrada la no vinculació de Centcelles amb Tarragona i queda desfasada la hipòtesis de que es les restes eren d'una basílica i d'un baptisteri.

- 1947. El propietari de la finca, Guillem Solar i Bas, va recobrir amb formigó i maons la teulada de la cúpula per tal de protegir els mosaics.

- 1953-1954. Pere de Palol, en base a una teoria de Sánchez Real, parla de la possibilitat de que el Mausoleu fos obra constantiniana.

- 1956- 1958. Helmut Schlunk, Thèodor Hauschild de l'Institut Arqueològic Alemany de Madrid, realitzen, amb l'autoritat del propietari de la finca, un calc complert del mosaic i un seguit d'aquarel·les de tamany natural.

- 1958. El testament de Guillem Soler Bas facilita la compra del monument per part del govern alemany, amb la finalitat de que l'Institut Arqueològic Alemany de Madrid en realitzés l'estudi.

 - 1959-1978. S'inicia una campanya intensiva d'excavació, restauració i estudi de la vil·la de Centcelles per part de membres de l'Institut Arqueològic Alemany. Fins a 1965 es varen realitzar un total de vuit campanyes d'excavació, que es varen perllongar durant la dècada dels 70. Paral·lelament es feia la neteja, restauració i estudi dels mosaics. Fins a l'any 1978 es va recopilar tot el material de les excavacions.

- 1978. El 17 de setembre el govern alemany va lliurar el monument, una vegada finalitzat el seu estudi, al govern espanyol. I el 31 d'octubre es va lliurar al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona el material procedent de les excavacions.

- 1978. A finals d'any l'ajuntament de Constantí va endegar una campanya d'excavació que va dirigir Lluïsa Vilaseca i Borràs, entre el 18 de juliol i el 31 de desembre.

- 1982. Ramón Aloguin, arquitecte del Servei de Patrimoni de la Generalitat, va fer un estudi previ de restauració de Centcelles.

 - 1983. Es va redactar el "projecte bàsic de les obres de restauració de Mausoleu de Centcelles", fet per l'arquitecte Pau Pérez Jové, per ordre del Servei de Patrimoni Arquitectònic. Secció Restauració.

- 1988. Es signa un conveni entre Repsol, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Constantí per a la reparació del Mausoleu i de la vil·la romana de Centcelles, i que es basava en el fet de compartir les tasques de recuperació, promoció i potenciació de les restes.

- 1990. S'inauguren les obres de restauració portades a terme dins del marc del conveni - 1990-2000.

Es modifiquen els accessos al monument, s'amplia el camí i s'han adquirit els terrenys que es troben al davant del monument per tal de fer-hi un accés adequat i d'habilitar la zona per a aparcaments.

Actualment el jaciment es troba en perfecte estat de conservació i completament adequat per a visites externes amb una àrea de pàrking i altre de respòs que complementen l'equipament del monument.

Tot el recinte arqueològic es troba envoltat per una tanca metàl·lica.

Context

A la partida de Centcelles, al NW del nucli urbà de Constantí. En uns terrenys planers amb camps sense cultivar i altres amb cultius diversos. Hi han edificacions d’escassa entitat. A 500 metres del riu Francolí.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

  • Probablement  aquesta casa s'abastia d'aigua mitjançant el --> Pont de les Caixes - (Pat.mapa). 
  • Tot seguit us oferim un planell de l'itinerari per anar, des d'aquesta vila romana de Centcelles al Pont de les Caixes, sortint des del davant mateix de la porta d'entrada al recinte de Centcelles. Distància aproximada: 750 m. 

Altres pàgines:

 Museus

Turisme


El conjunt arqueològic de Tàrraco, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000, que va considerar que les ruïnes que es conserven de l’antiga ciutat romana de Tàrraco mereixien incloure's a la Llista del Patrimoni mundial.

Comprèn un total de catorze monuments romans de la ciutat de Tarragona i la comarca del Tarragonès:

MAPA del conjunt arqueològic de Tàrraco 


  • A la ciutat de Tarragona, ciutat Patrimoni de la Humanitat, entre molts altres al·licients culturals  hi ha una interessant manifestació festiva: Els armats de Tarragona.

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

Imatges de Tarragona:




MAPA de situació: