Resultats de la cerca

A Caldes de Montbui, al Vallès Oriental, es conserven restes de la muralla medieval documentada des del segle XII que envoltava la vila. Construïda inicialment amb pedra i tàpia, va sofrir diverses reformes, especialment durant el segle XIV quan el rei Pere III va ampliar-la.

A Capmany, municipi de l'Alt Empordà, es conserven les restes del recinte emmurallat medieval del segle XIV, integrades al nucli urbà. El conjunt està format per tres torres rectangulars, la fortificació de l'absis de l'església i alguns panys de muralla, tots construïts amb pedra i granit, amb espitlleres i matacans. Protegit com a BCIN, l'edifici es troba en bon estat.

A Puigcerdà, municipi de la Cerdanya, es conserven les restes del recinte fortificat medieval que defensava la ciutat, amb un llenç de muralla reforçat per una torre cilíndrica de pedra i morter. Construït per ordre del rei Alfons I entre 1178 i 1181, l'edifici es troba en bon estat i està protegit com a bé cultural d'interès nacional, malgrat les demolicions que va patir després de la Guerra del Segadors.

A Tortosa, capital del Baix Ebre, es conserven importants restes de la muralla medieval dels segles XII-XIV que tancava la ciutat, amb diversos portals i torres de defensa. L'edificació destaca per la seva arquitectura de carreus de pedra ben treballats, arcs de mig punt i elements decoratius com escuts i figures en relleu. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en bon estat de conservació.

A Bagà, municipi del Berguedà, es conserven les restes de l'antic recinte emmurallat medieval, documentat des del segle XIII, amb la torre de la Portella, vestigis de la torre del Portalet i diversos trams de muralla als carrers de la Muralla i del Portalet. Construït amb carreus sense desbastar units amb morter, aquest recinte fortificat flanquejava la vila situada sobre el riu Bastareny.

A Banyoles, municipi del Pla de l'Estany, es conserva l'únic tram sencer de l'antiga muralla medieval de la vila, construïda al segle XIII sobre la roca amb tècniques de blocs de travertí i espitlleres. Aquesta estructura de 85 metres de llargada va ser reformada als segles XVIII i XIX, incorporant-se com a mur de tancament del jardí de Can Perpinyà, i actualment es troba en bon estat.

A Caldes de Malavella, a la Selva, es conserva un tram de muralla medieval d'uns deu metres de llarg i cinc d'alçada, amb cinc espitlleres visibles, probablement de la baixa edat mitjana. Pertany al llenç nord de les fortificacions urbanes i es troba al nucli antic, protegit com a BCIN amb accés lliure. L'estructura es va mantenir en peus fins al segle XIX.

A Mont-roig del Camp, municipi del Baix Camp, es conserven les restes de la muralla medieval del segle XV, declarada bé cultural d'interès local. L'antiga fortificació passava pel carrer de la Murada i plaça de Miró, amb portals com el d'Avall i el de la Canal, aquest últim documentat des del segle XV. Malgrat els danys de la guerra de Successió, subsisteixen diversos trams de muralla i construccions associades escampades per la població.

A Regencós, municipi del Baix Empordà, es conserven les restes d'un recinte fortificat del segle XIV protegit com a BCIN. Destaca una torre cilíndrica ben conservada a la plaça Major, juntament amb dos portals, altres torres rodones i llenços de muralla amb sageteres. El traçat quadrangular de les muralles es pot seguir malgrat que les seves restes s'integren en edificacions posteriors.

A Rupià, municipi del Baix Empordà, es conserven les muralles medievals del segle XIV que delimitaven el nucli antic amb planta rectangular. Destaca una torre de planta quadrada restaurada a l'angle nordest i dos portals medievals, amb restes de murs que mostren un aparell de pedra regular. El conjunt està protegit com a BCIN i es troba en bon estat, integrat parcialment en construccions modernes.

A Castell d'Empordà, nucli de la Bisbal d'Empordà al Baix Empordà, es conserven les restes d'una muralla medieval del segle XIII, declarada bé cultural d'interès nacional. Es tracta d'un portal d'arc de mig punt amb dovelles de pedra, únic element subsistent de l'antic recinte fortificat construït per a la defensa del comtat d'Empúries. L'accés és lliure i l'edifici es manté en peus.

A Madremanya, municipi del Gironès, es conserven les restes d'un recinte emmurallat medieval del segle XIII, format per quatre portals amb passos coberts i restes de torres. L'església parroquial fortificada de Sant Esteve destaca pel seu matacà i les espitlleres que confereixen aspecte defensiu a l'absis romànic. Protegit com a BCIN, el conjunt es manté en bon estat de conservació.

A Lleida, capital del Segrià, es conserven les fortificacions del turó de la Seu Vella, conjunt defensiu del segle XVIII protegit com a BCIN. Aquestes estructures, resultat de successives intervencions des de l'època moderna, inclouen baluards, muralles i camins de ronda que segueixen parcialment el sistema Vauban. L'estat de conservació és bo i es mantenen accessibles per a visita exterior.

A Santa Coloma de Queralt, municipi de la Conca de Barberà, es conserven les muralles del segle XIV que envoltaven la vila medieval, declarades bé cultural d'interès nacional. Del recinte emmurallat es mantenen quatre portals i diverses torres de planta quadrada i semioctogonal, alguns amb merlets i espitlleres, actualment rehabilitats com a habitatges.

A Tàrrega, capital de l'Urgell, es conserven les restes de la muralla medieval del segle XIV que envoltava la vila. El tram visible al carrer Migdia, de tres-cents metres de llargada, presenta dues torres circulars als extrems i està construït amb carreus de pedra, tot i que va ser reconstruït després de la riuada de Santa Tecla del 1874. L'edifici es troba en bon estat i té accés lliure.

A Berga, municipi de la comarca del Berguedà, es conserven les escasses restes de les muralles medievals del segle XIV, construïdes com a defensa definitiva de la ciutat. Actualment malmeses i envoltades de males herbes, es troben al carrer Buxadè, prop de la plaça de Santa Magdalena. Malgrat la seva degradació, constitueixen un testimoni de l'evolució urbana de Berga durant l'edat mitjana.

A Manresa , ciutat i municipi del mateix nom, i capital de la comarca del Bages (Barcelona). Segle X. BCIN. 240 m d'altitud.