Muralla i estructures defensives medievals – Tortosa / Baix Ebre

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Tortosa, ciutat, municipi i capital de la comarca del Baix Ebre.

Època: Segle XII - Generalitat de Catalunya.*

Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*

Estat: Bo. Visitables.

Altres noms:

Accés – Visitada: 29/08/2018.

Al Barri de Remolins:  Carrer Travessia del Mur, cantonada plaça Menahem Ben Saruq.

Tancant el tram de muralla, hi ha la Torre del Célio, una notable edificació.

LocalitzacióN 40 49 04.7 E 0 31 34.7

Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent extensa i documentada informació (Agost 2018):

“ Descripció

Muralla de tancament de la ciutat medieval de Tortosa.

També en formaria part una primera línia de muralla definida en època andalusí, que va ser aprofitada al segle XII, posteriorment a la conquesta.

Aquesta, a la seva vegada, seguiria l'antic recinte murat d'època romana.

Al segle XIV es va definir una nova muralla, que ampliava el recinte, aprofitant part de la muralla anterior, i englobava l'eixample medieval de la ciutat. 

S'inclouen en aquesta muralla els diversos portals d'accés a l'interior del recinte, així com les seves torres de defensa.

Tant de la muralla, com dels portals i torres, se'n conserven i queden protegits els trams i fragments integrats a l'urbanisme actual de la ciutat, així com les possibles restes en el subsol d'aquesta.

Elements que formen part de la muralla

Les restes que quedaven del portal de Remolins i les muralles en aquesta zona es van enderrocar a principis del segle XX. 

Del portal de la Bassa resta només l'arcada portal, oberta però sense utilitat per trobar-se a un nivell més alt que el de la carretera que passa per la seva base. Es troba en el pany de mur que es troba a la pujada del castell des del barri del Rastre, vora el Col·legi de la Mercè i al costat mateix de la maquinària de l'antiga fàbrica del gas.

Comunica amb el recinte interior d'accés al castell. Es tracta d'una portalada feta amb carreus de pedra ben escairats, diferenciats dels només desbastats de la muralla. Presenta arc de mig punt amb dovelles de pedra a l'exterior, i a l'interior forma de cap i alt de Marsella. Sobre l'arc exterior hi ha l'escut de la ciutat treballat en relleu.

El portal de Tamarit

se situa en els baixos del Palau Montagut, ocupat ara per la Comunitat de Regants. Es conserven dues arcades de pedra i una finestra enreixada en el mur que comunica una de les modernes portes de l'edifici al carrer de Santa Anna amb el mateix portal. Aquest es troba al mig de l'edifici i les dependències que el comuniquen amb l'esmentat carrer i l'Avinguda Felip Pedrell, i són molt restaurades en els murs i amb sostre fet de nou.

Aquest portal, paral·lel als dos carrers, és adovellat de mig punt, amb muntants també de pedra i un arc escarser de reforç adossat a la banda interior. Formant un angle recte amb ell es troba una altra arcada, amb més llum però menys reforçada, també de mig punt que arriba fins a terra, i que dóna pas a un gran pati posterior a l'edifici, totalment descobert.

L'esmentada finestra, per la seva banda, és allindada i de carreus de pedra. Interessen els batents, de fusta, possiblement del segle XIX, i especialment la reixa, que forma una quadrícula de barres de ferro i que presenta en els extrems superiors dues barres amb cos de serp i cap de monstre, i en els inferiors dos poms també sobresortits. El ferro es troba molt deteriorat per la humitat.

El portal de Tarragona

actualment està integrat dins del Fort de la Victòria, que es va bastir posteriorment a l'extrem Nord-Est del Pla de les Sitges, on hi ha residència sanitària. Del conjunt medieval es conserva el portal pròpiament dit, una torre fortificada immediata i sectors de murada.

El portal és de carreus de pedra. Presenta un gruix de murs d'uns 2 metres i amb les marques dels encaixos dels tancaments de les portes. A l'exterior pren forma d'arc adovellat de mig punt, amb els arrencaments d'un segon arc al davant possiblement posterior.

A l'interior pren forma de cap i alt de Marsella. A la banda interior, sobre el portal, sobresurt una mena de permòdol amb un relleu treballat d'arc no desxifrable. La torre fortificada, que defensa el portal, sobresurt respecte del perfil exterior de la muralla medieval. És de planta octogonal, de carreus de pedra ben treballats en els angles i només esbossats en els paraments dels murs.

Té accés a la planta baixa, coberta amb volta, per la part interior del recinte emmurallat. Actualment es troba força malmesa, escapçada per sobre la volta de la planta baixa. Una de les espitlleres es va eixamplar i posteriorment es va tornar a tapiar amb maons. 

El portal dels Jueus

es localitza just en el punt on actualment acaba el parc d'en Porcar per la banda Nord. A la banda exterior resta a un nivell inferior respecte al del terra, que el cobriria fins la part superior de l'arc. És per això que s'hi accedeix mitjançant unes petites escales de 6 graons.

Té forma d'arc de mig punt amb dovelles i muntants de pedra a l'igual que l'emmarcament lateral i superior. A l'interior l'arc és escarser, i l'intradós és de pedra, igual que els muntants.

Possiblement el nivell de terra interior, més baix que l'exterior, anava també en principi a un nivell inferior, donat que actualment el portal té l'alçada d'una persona i que a l'alçada del terra es conserva un forat a cada banda de l'intradós del muntant que deuen correspondre a l'antic baldó que tancaria les portes de fusta. El tipus de pedra és arenisca. Són carreus ben treballats, actualment molt erosionats i deteriorats per les característiques de la pedra.

El portal del Temple estava situat a l'actual barri de l'Eixample, sobre la vessant de ponent del turó del Sitjar, pròxim a la marge esquerra del riu Ebre. Durant una intervenció arqueològica aparegueren restes d'un tram de muralla, i també 3 cares de la torre angular de la ciutat, anomenada del Temple, que protegia el portal homònim. La torre era de planta octogonal, segons es pot deduir per l'angle de les cares conegudes i per la seva similitud amb la del portal de Santa Clara o de Tarragona, que es troba a l'altre angle del pany sud de la muralla. Les restes estan conservades en el subsòl.

El portal de Romeu

formaria part de la muralla del primer recinte medieval de Tortosa. Era el pas d'entrada i sortida cap el camí de Sant Jaume de l'Ebre.

El sector de vivenda que es troba a sobre és d'època moderna. L'arc que li dona per banda de la plaça és apuntat, amb un escut de Tortosa a la banda superior esquerra respecte de l'arc, mentre que el que comunica el c/ Nou és escarser.

L'interior del portal es troba cobert amb revoltons i bigues de fusta, i els murs són de carreus de pedra i pedres petites de mesures forces desiguals; un dels trams, però, és de maons posats de pla. Al mur dret, mirant des de la plaça, s'obre una porta de mig punt adovellada, una fornícula d'estructura romànica -amb dues columnes a cada extrem amb capitells treballats amb formes de monstres- on hi ha una verge a l'interior d'aparença gòtica.

Adossat en el parament hi ha la figura de Sant Joan Baptista, de mesures naturals, en relleu. En el mur enfrontat s'hi obre també una porta, ara allindada, i a l'extrem la figura en relleu de Sant Jaume. Al mig de les dues s'inscriu un plafó de rajola vidriada amb una part del Camí de Santiago i a sobre la inscripció: "portal del Romeu/ sobre el Vall/ via romana/ Tarraco-Tortosa/ Ruta Santiago/ Restaura: Valls pintor 1385/ Restaura: Capera 171756/ Restaura: Corp. Municipal 1909/ Restaura: Corp Municipal 1963".

Aquest portal segurament formava part de la muralla romana, que se situava a l'extrem del decumanus i donava pas a la via a Barcelona. Originàriament la porta anava acompanyada d'una torre de guaita.

Havia estat tapiat per raons de seguretat durant la guerra de Pere el Cerimoniós amb Castella. L'any 1740 l'arc exterior es va enderrocar a causa de les obres de la casa superior. El 1756 es produí la destrucció dels relleus dels pelegrins; Gabriel Molano, regidor de la ciutat, els va tornar a reconstruir.

L'antic portal de Sant Nicolau

se situava a la part NO del nucli antic de la ciutat, al barri de Remolins. Durant una intervenció arqueològica en el solar del carrer Jerusalem cantonada amb el carrer del Sol es van localitzar restes d'un tram de la muralla i una part de la torre quadrada situada a la zona propera al portal de Sant Nicolau.

Del portal de l'Olivera,

també conegut com el portal de la Casa d'Exercicis, es conserva només una arcada de mig punt, cegada, amb dovelles i muntants de carreus de pedra.

Es troba inserida en el mur de l'actual Casa Diocesana, obert a un petit pati lateral de l'església de la Mercè.

El portal existia abans d'edificar-se el convent de Sant Domènec, en el solar de l'antiga Casa Diocesana. Comunicava el sector amb l'exterior de la ciutat a través de del carrer de Gènova, penetrant la muralla medieval que posteriorment va quedar inclosa en la del segle XIV, les restes de la qual es conserven encara en el mur N del mateix col·legi de la Mercè.

Sembla que, una vegada construït el convent, els frares dominicans van conservar el portalet per sortir a l'exterior. L'any 1387 consta la notícia que hi havia una imatge de la Verge sobre el portal.

La torre de'n Celió,

que rep el seu nom del barranc contigu, és una construcció circular sense accés des de la base, situada a l'extrem NE del sector conservat de la muralla del segle XIV del barri de Remolins.

Té una alçada aproximada de 15 metres. En alçat, el mur té forma atalussada en el primer metre i mig. Hi ha només una línia d'obertures, a mitja alçada, en forma de tres finestres grans sense esplandit a l'intradós de forma rectangular.

Han estat alterades, especialment la que mira a NE, en dimensions i estructura, mitjançant adobs de maçoneria i totxo.

L'aparell demostra en alçat dues parts: la inferior, d'uns 12 metres, presenta carreus de pedra picada bastant regulars i no gaire grans; la superior comença a l'alçada del llindar de les finestres i és de maçoneria molt pobre arrebossada. A la banda de ponent conserva restes de l'arrencada de sector N de muralla, enderrocat, i a l'angle interior que formaven aquest i el sector E conservat mostra el que devia ser una escala de cargol per pujar tan als sectors com a la torre.

Trams de muralla conservats (visibles i documentades al subsòl) 

Es coneix com Muralla del Rastre el sector NE de la muralla del segle XIV que delimita el casc urbà encara actualment, a l'extrem NE de la ciutat. Va des de la murada del castell de la Suda fins el fort de Bonet.

 Queda tallada en el cap de l'actual carrer Providència. A l'Est del mateix carrer hi ha el vèrtex de l'angle del mur i continua des d'allà fins al fort de Bonet. El sector de l'angle resta integrat a l'habitatge de l'extrem de carrer, construït en part aprofitant parts de la muralla. L'alçada del sector de muralla és de 5 metres aproximadament. Perfil exterior atalussat. Construït en maçoneria i carreus desbastats en alguns sectors, i al angles grans carreus de pedra ben tallats. En alguns punts del sector de ponent s'adverteixen arcs tapiats, possiblement de descàrrega, apuntats o de mig punt. En alguns sectors del nivell superior es conserven les espitlleres. Els materials constructius d'aquest nivell són de qualitat inferior.

El sector NE de Muralla del segle XIV, que ocupa tota la banda NE del barri de Remolins des del castell de la Suda fins el barranc de Celió, tancava la ciutat medieval per la banda de llevant.

Construïda al llarg del segle XIV no va ser enderrocada a finals del segle XIX en no haver-se expansionat la ciutat per aquesta banda.  La única obertura que presenta és

el portal dels Jueus,

que comunicava la població amb l'antic fossar dels Jueus.

En l'extrem N acaba en una torre, on queden encara restes del sector de muralla que antigament tancava el barri pel Nord i de les escales de caragol, exteriors a la torre, per on es pujava als dos sectors.

Per diferències de materials i de construcció, el sector conservat es pot dividir en dues parts. La N contigua a la torre, té uns 10 metres d'alçada i arriba fins poc abans de començar les cases del carrer Vandellòs. Té aproximadament 1,5 metres de gruix, i la part interior està uns 3 metres per sota de l'exterior. Aquesta té, a la part superior, espitlleres rectangulars amb llum exterior gran; no té perfil almenat, sinó un mur continu.

El material presenta irregularitats, amb pedres grans treballades desigualment fins l'arrencada de les espitlleres, i maçoneria pobra a la part superior. A la part de les espitlleres han desaparegut els darrers 20 metres. La banda S té un sector pla i un altre adaptat a la costa de pujada a la Suda, que se solventa esgraonant el perfil superior del mur.

En el lloc on connecta amb el sector anterior sembla veure's un canvi en el traçat, i diferència en les etapes constructives. Fins el portal el perfil és almenat, amb espitlleres de molt poca llum exterior. A partir d'aquí desapareixen les almenes i el mur s'esgraona mantenint les espitlleres. Tot aquest sector conserva pas de ronda interior. L'aparell és pobre de materials però homogeni, amb les pedres més petites que les de l'altre sector. 

Sector de la muralla medieval des del Fort de la Victòria fins al carrer Bonasquer.

Aquest sector de la muralla protegia el barri de Santa Clara, i s'allarga des del Fort de la Victòria, vora de l'actual residència sanitària, fins el c/ de Banasquer, on resta interrompuda. El seu perfil esglaonat ve determinat pel desnivell del terreny.

Es conserva un tram amb el pas de ronda, i dos torres de guaita que, adossades a la muralla, són de secció rectangular i avançades cap al barri del Rastre.

El gruix del mur en aquest tram és d'un metre i es va construir amb carreus de pedra en els angles -pedres de mida regular però no carreuades en els forjats- i maçoneria.

El tram final d'aquesta separa el pati posterior del convent de Sant Joan del recinte del convent de St. Josep. Llinda, també, amb el monestir de Santa Clara. Els portals que se li obrien resten tapiats o molt transformats. 

Carrer del Sol - Carrer Jerusalem.

Aquestes restes de la muralla se situen a la part NO del casc antic de la ciutat, en la confluència dels carrers del Sol i Jerusalem, al barri de Remolins.

Van aparèixer durant una intervenció arqueològica, en la qual es van localitzar una part del traçat de la muralla medieval de Tortosa, i restes de la torre quadrada situada entre la torre rodona angular i el portal de Sant Nicolau.

Aquest mur, de 2 metres d'amplada i forta compactació, està format per carreus irregulars i lloses de pedra calcària, units amb morter de calç, amb senyals clars d'una reutilització d'antigues estructures.

La construcció de la torre quadrada és anterior a la muralla del XIV. En l'actualitat, el solar on es trobava aquest tram de la muralla ha està edificat i les estructures es troben segellades per una capa de formigó armat.

La Plaça Barcelona es troba situada al costat d'un dels vials principals de la ciutat, propera a l'antic Mercat del Peix, a la riba esquerra del riu.

Aquest espai es trobava a l'extrem SO del recinte emmurallat de la ciutat, molt pròxim a l'antic portal del Temple, desaparegut amb el creixement urbanístic que es produeix a la ciutat a finals del segle XIX. En successives intervencions arqueològiques fetes a l'indret s'hi ha pogut documentar diverses restes del tram la muralla medieval corresponent al sector del Temple. 

Restes de la muralla medieval trobades en una intervenció arqueològica realitzada al pati de l'antic convent de Sant Joan de Jerusalem i de l'Ordre de Malta de Tortosa (construït entre 1727 i 1734), se situa en la plaça de Sant Joan, i actualment no funciona com a element religiós, sinó que es troba ocupat per diverses entitats ciutadanes.

La primera intervenció, de l'any 1997, consistia en un control arqueològic dels rebaixos efectuats a l'entorn de la muralla medieval. El mateix any es determinà l'existència de banquetes de fonamentació de la muralla del segle XIV, així com de diversos murs datats en època andalusí, concretament als segles XI-XII.

Existeixen també restes de la muralla al carrer Vandellòs, un petit carrer d'uns 10 metres de llargada que fa angle amb el carrer Vilanova, tancant-lo, i que comunica amb l'esplanada que hi ha sense construir a l'angle NE de l'antiga muralla. Anteriorment tenia dos solars més construïts a la banda de ponent, ara enderrocats. Les cases que delimiten el pany Est miren ja per la part posterior de la muralla, i hi ha un petit carreró entre les cases i la muralla.

Notícies històriques

Durant l'època d'ocupació islàmica, l'actual Tortosa estava closa per una muralla perimetral que en alguna zona seguia el traçat del recinte antic, i podria haver aprofitat elements i estructures d'època romana.

 En el moment de la conquesta cristiana, al segle XII, s'aprofitaren les muralles d'època andalusí amb reparacions i noves construccions.

 Al segle XIV es defineix un nou circuit murallat que amplia l'espai urbà respecte a l'anterior. L'obra fou impulsada pel mandat de Pere el Cerimoniós (1336-1387) a les ciutats catalanes de tancar els seus barris extramurs per a reforçar-ne la defensa durant la guerra amb Castella.

 En l'acord municipal del 9 de desembre de 1365 es detallen les característiques de la nova muralla "...els murs que ara de novell se faran... (han de ser) ...d'argamassa. E que hajen deu pams de gros".

Sembla que l'inici de les obres no es va fer efectiu fins els 1368, i que en 1369 ja se n'havia construït bona part.

Segons un altre document, la nova muralla envoltava la ciutat, delimitant dos punts extrems situats a la vora del riu, un d'ells al S, la torre del Temple, i l'altre al N, al torre del Rec. En la construcció de la muralla participaren molts i destacats mestres, com ara el picapedrer Joan de Maine, el fuster Andreu Tranxer, i el manyà Guillem Ortolà.

De l'enderrocament general de les muralles que es va dur a terme a darreries del segle XIX, actualment se'n conserven només el sector de la muralla del barri de Santa Clara, i el del barri de Remolins.

A l'alçada dels Reial Col·legis s'obria pel portal de la Bassa i el Portalet de l'olivera.

A la part superior de la muntanya del Sitjar culminava amb

el portal de Tarragona,

força alterat el segle XVIII amb la construcció del Fort de la Victòria. “


* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

 Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: