Fortificacions modernes del turó de la Seu Vella – Lleida / Segrià

Rating: 1.0/1. From 1 vote.
Please wait...

F O T O S


La primera imatge de la següent galeria ha estat extreta de turóseuvella

I T I N E R A R I 


Situació: A Lleida, ciutat i municipi del mateix nom i capital de la comarca del Segrià (Lleida).

Època: Segle XVIII –  (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Es mantenen. Visita exterior lliure

Altres noms:

Accés - Visitades el 23/08/2015:

Hem efectuat, el mateix dia, la visita a les edificacions que integren el conjunt monumental format per la Seu Vella, el Castell de la Suda i les Fortificacions.

“ Es pot accedir a la Seu Vella en cotxe o a peu des del carrer Sant Martí, entrant al recinte emmurallat per la Porta del Lleó o bé des de la plaça de Sant Joan, en ascensor, pel Portal de Sant Andreu.”

En el nostre cas, hem introduït les següents coordenades al nostre navegador: 41 36 57.1 00 37 27.9 i aquest magnífic col·laborador ens ha situat al carrer Sant Martí cantonada plaça Guifré I.

En aquest lloc hi ha una zona blava de pagament, on hem aparcat còmodament el cotxe i després, ja a peu, hem continuat fins passar per la propera Porta del Lleó i tot seguit ens hem dirigit cap a la part superior del turó de la Seu, on hem adquirit les entrades per la visita.

Imatge extreta de turoseuvella

Localització: Com es lògic, aquestes construccions s'estenen per bona part del perímetre de la ciutat. Unes coordenades d'un lloc qualsevol, podrien ser les següents: N 41 37 01.1 E 00 37 35.2 - Altitud: 190 m.

Altres: Durant la seva història, Lleida ha patit nombrosos enfrontaments. Aquestes edificacions n'han estat testimoni fefaent.

PLANOL - Fotografia extreta de turóseuvella

  • De la pàgina web turóseuvella, ens complau extreure les següents informacions - (Agost 2015):

“ Fortificació

El recinte fortificat que envolta el turó amb els seus baluards de defensa, panys de muralla, camins de ronda, túnels, etc., és el resultat de diferents intervencions portades a terme en el context dels conflictes bèl•lics d’època moderna i contemporània.

Tanmateix, no són les úniques estructures defensives que la ciutat de Lleida ha conegut.

La ciutat romana d’Ilerda i la Larida musulmana ja foren fortificades.

 El fet que es tracti de ciutats acròpoli les obligà a disposar d'una ciutadella al capdamunt del turó i muralles que encerclaven el nucli urbà estès als seus vessants mirant en direcció al riu Segre.

El mateix passà amb la Lleida medieval, on la muralla amb diferents torres i portes aprofità les estructures andalusines i les amplià tímidament.

Això no obstant, l'aparença d'inexpugnabilitat quedà en evidència durant la segona meitat del segle XV en el marc de la guerra civil contra Joan II, amb una desfeta del turó i de les seves defenses.

 S'imposà a partir d'aleshores la necessitat de millorar la fortificació, necessitat que es féu del tot palesa amb l'arribada de l'època moderna i de l'artilleria pesant a escala europea.”

 “ Segle XVII. Guerra dels Segadors - Wikipedia.

En el marc de la guerra dels Segadors contra el rei Felip IV, Catalunya s'acollí a la protecció de França i la ciutat de Lleida es convertí en punt de màxim interès per als contendents.

 Aquest fet suposà l’arribada d’enginyers francesos a Lleida amb la intenció de fortificar-la i adequar-la als nous temps.

 El resultat fou demolidor. S’enderrocà pràcticament tot el barri de la Suda i les edificacions fora muralla més properes, fonamentalment convents i monestirs.

Entre 1641 i 1644 es construïren diferents baluards units entre si per trams de muralla: el baluard del Francès, el Punxegut, el del Rei i el de l’Assumpció. Entre 1644 i 1649 les obres foren represes pels governadors espanyols, i d’aquest moment són la contramuralla que envoltarà el Castell Reial i el baluard de Cantelmo, conegut posteriorment com el baluard de Louvigny”

“ Segle XVIII. Guerra de Successió - Wikipedia

Iniciada la militarització del turó, i amb el Castell del Rei ja funcionant com a caserna, les següents intervencions es produïren després de la caiguda de Lleida davant les tropes borbòniques de Felip V l’any 1707.

La catedral fou ràpidament tancada al culte i entre 1707 i 1725 es remodelà el baluard de Cantelmo i l’espai més proper, que donà lloc al baluard i contrabaluard de Louvigny.

 A més a més, es construí el revellí de la Mitja Lluna amb la clara intenció d’avançar la defensa i protegir la part més alta.

Sota el baluard de l’Assumpció s’obrí el Portal de Bernats i troneres a tots els murs de la ciutadella.

Nous baluards s’afegiren als ja existents: el de la Reina, el de Rodamilans o Punta de Diamant i, finalment, el de la Llengua de Serp.”

 “ Segle XIX. Guerra del Francès -  Wikipedia

La fortificació, plantejada i ampliada durant els segles anteriors, acabà de perfilar-se durant el segle XIX.

Abans de l’esclat del conflicte, ja s’havia allargat la contramuralla del vessant sud-est del turó fins a la Llengua de Serp i s’havia construït un mur de tàpia al baluard del Rei que el dividí en dues meitats.

Durant el conflicte calgué reparar les destrosses que l’explosió del polvorí instal•lat a l’interior del Castell del Rei ocasionà l’any 1812.

 Malgrat tot, la intervenció més destacada d’aquest període fou el tancament occidental de la ciutadella amb la construcció d’una nova muralla entre la Punta de Diamant i la Llengua de Serp.

 La Porta del Lleó, a mig camí entre un baluard i l’altre, fou a partir de 1826 la nova entrada a la ciutadella.”

 “ Segle XX. Guerra CivilWikipedia

Seguint la dinàmica dels segles anteriors, el turó fou novament un escenari bèl·lic.

Completada l'obra de fortificació, les intervencions seran mínimes en el decurs del conflicte (1936-1939), per bé que convé destacar la instal•lació de bateries antiaèries als baluards del Rei i de la Reina o el destí d'alguns espais del turó com a zones d'afusellament.

També hi hagué petites obres, com la construcció del refugi antibombardeig situat sota el Castell del Rei o la del búnquer construït a la banda del baluard de Louvigny, ambdues encara avui visibles.

 Finalment, la catedral fou convertida en un camp de concentració a partir del mes d’abril de 1938.”

  • Al mateix temps, invitem als lectors interessats en aquest tema, a visitar aquesta darrera pàgina, doncs tracta amb detall altres particularitats, plànol, restes arqueològiques i petites històries.

  • A efectes de classificar aquestes construccions ho fem amb l'etiqueta de “Muralles”.

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: