Castell de la Suda – Lleida / Segrià

Rating: 1.0/1. From 2 votes.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Lleida, ciutat i municipi del mateix nom i capital de la comarca del Segrià (Lleida).

Època: Segle XIV –  (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Restaurat. Visitable.

Altres noms: Castell del Rei - (Patrimoni.Gencat).

Accés - Visitat el 23/08/2015:

Hem efectuat, el mateix dia, la visita a les edificacions que integren el conjunt monumental format per la Seu Vella, el Castell de la Suda i les Fortificacions.

A la pàgina web Turisme de Lleida es diu:

“ Es pot accedir a la Seu Vella en cotxe o a peu des del carrer Sant Martí, entrant al recinte emmurallat per la Porta del Lleó o bé des de la plaça de Sant Joan, en ascensor, pel Portal de Sant Andreu.”

En el nostre cas, hem introduït les següents coordenades al nostre navegador: 41 36 57.1 00 37 27.9 i aquest magnífic col·laborador ens ha situat al carrer Sant Martí cantonada plaça Guifré I.

En aquest lloc hi ha una zona blava de pagament, on hem aparcat còmodament el cotxe i després, ja a peu, hem continuat fins passar per la propera Porta del Lleó i tot seguit ens hem dirigit cap a la part superior del turó de la Seu, on hem adquirit les entrades per la visita.

Localització: N 41 37 06.6 E 00 37 33.3 - Altitud: 227 m.

Altres:

  • De la pàgina web PatrimoniGencat, ens complau extreure la següent informació (Agost 2015):

“ Descripció

De l'estructura original (època de l'ocupació sarraïna) quasi no se'n conserva res.

Durant l'època de domini comtal fou àmpliament reformada, sobretot en temps de Ramon Berenguer IV -que s'hi casà amb Peronella d'Aragó-, de Jaume I, que segons consta en la seva "Crònica" féu substituir les cobertes de fusta per voltes de pedra, i de Pere el Cerimoniós, que la remodelà tot reforçant-ne les torres de defensa i construint-hi estances luxoses i una capella.

 De les edificacions d'aquesta època solament es conserven una ala de la fortalesa, formada per un cos allargat, amb unes torres de base rectangular i contraforts a la banda interior i a l'exterior.

Simó de Navers fou el mestre d'obres de la nova fortificació, entre els anys 1336 i 1341. Pere el Cerimoniós hi féu bastir també la capella reial (volada el 1812), que era decorada amb pintures de Ferrer Bassa.

En temps de Felip V i durant bona part del segle XVIII, s'edificaren , dins de les concepcions de Vauban, quatre baluards i diferents fortificacions al voltant de l'antiga Suda, que atorgaren una nova fesomia al conjunt. Tot el recinte estava emmurallat i s'hi accedia per un pont llevadís que travessava un fossat.

Notícies històriques

La ciutat primitiva de Lleida va créixer al cim de l'anomenat puig del Castell, format per tres roquissers que, en la documentació medieval, ja consten com la Roqueta, la Roca Mitjana i la Roca Sobirana.

L'any 882, durant l'ocupació sarraïna de Lleida, el valí Ima'il Banu Qasi alçà un castell sobre la Roca Sobirana amb clares finalitats defensives. Segons la descripció del cronista al-Himyan a les darreries del segle IX, la Suda era una fortalesa capaç de rebre qualsevol atac i de resistir davant de qualsevol setge.

El 1812, durant la Guerra del Francès, la fortalesa s'utilitzà com a polvorí, i una explosió esfondrà gran part de les dependències.

Durant molts anys l'estructura amenaçà ruïna, fins que el 1928 se'n desmuntaren les voltes gòtiques, donat el perill immediat d'enderrocament. Part de la resta que es conservava s'esfondrà igualment per una nova explosió, el 1936, durant la guerra civil.

El 1987 s'hi han fet excavacions arqueològiques.”

En aquesta mateixa pàgina, hi trobareu un bon grapat de referències bibliogràfiques.


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de l’Ajuntament de Lleida – La Paeria, el següent text (Agost 2015):

“Conjunt monumental de la Seu Vella i Castell del Rei – Suda.

“ La visita al conjunt monumental del Turó de la Seu Vella, permet gaudir d'unes magnífiques vistes de la ciutat des del  Baluard de la Llengua de Serp o el Baluard de la Reina.

Es pot accedir a la Seu Vella en cotxe o a peu des del carrer Sant Martí, entrant al recinte emmurallat per la Porta del Lleó o bé des de la plaça de Sant Joan, en ascensor, pel Portal de Sant Andreu.


  • Per complementar i/o contrastar, encara més, les informacions anteriors, ens complau extreure de la pàgina web Turóseuvella, el següent text (Agost 2015):

“ Situat a la part més alta del turó, el Castell del Rei és el seu guardià i sentinella.

Popularment és conegut amb el nom de la Suda, veu àrab que significa àrea urbana closa. El nom suda faria referència a la fortalesa andalusina construïda durant el segle IX al lloc avui ocupat pel castell reial, però també és el nom amb què les fonts medievals designen el barri noble que s’estenia pel turó.

Fou el palau on residia el monarca durant les seves estades a Lleida. La seva construcció respon a diferents etapes situades entre finals del segle XII i el segle XIV, motiu pel qual hi conviuen formes romàniques i gòtiques.

Fou l’edifici civil més notable de la ciutat i un important centre de decisió política. Els seus murs foren l’escenari de fets transcendentals de la història de Catalunya i de la Corona d’Aragó. A més de les diferents Corts que s’hi celebraren, alguns dels fets més destacats són el molt probable enllaç matrimonial entre Peronella d’Aragó i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, l’any 1150; el reconeixement de Jaume I com a rei a les Corts de 1214, o l’empresonament del príncep Carles de Viana pel seu pare, Joan II, l’any 1460.

De la mateixa manera que la construcció de la catedral marcà en l’àmbit eclesiàstic la nova realitat sorgida arran de la conquesta de la ciutat andalusina de Larida l’any 1149, la construcció del castell reial fou l’element visual del canvi a escala política.

Durant els segles XIII i XIV el castell visqué els seus millors moments, coincidint amb la situació que també visqué la ciutat en plena expansió comercial i constructiva.

La situació canvià radicalment durant els segles XV i XVI, quan els reis, durant les seves estades a la ciutat, deixen d’allotjar-s’hi. A partir d’aleshores s’inicià un procés d’abandonament i degradació que culminà amb la seva transformació en caserna militar durant la guerra dels Segadors. A la compartimentació dels seus espais s’hi anaren afegint mutilacions diverses durant la guerra de Successió, però les agressions patrimonials més importants es produïren als segles XIX i XX, quan el castell fou utilitzat com a polvorí. La seva explosió minvà greument les dimensions originals del castell.

El castell del Rei fou declarat monument històric l’any 1931, però la tropa hi romangué fins a l’any 1948. Iniciada la desmilitarització del turó, i a diferència de la catedral, el castell quedà condemnat a l’oblit. Fou durant la dècada dels anys vuitanta quan començaren les primeres intervencions arqueològiques encaminades a integrar-lo novament a la vida dels lleidatans.”

  • Al mateix temps, invitem als lectors interessats en aquest tema, a visitar aquesta darrera pàgina, doncs tracta amb detall altres particularitats d'aquesta església: procés constructiu, planta i altres.

  • Finalment, i ja per reblar completament aquestes informacions, oferim un text extret de la pàgina web de Patrimoni.Gencat – apartat arqueologia:

“ Descripció

La Suda està emplaçada a la part alta del Turó de la Seu Vella, lloc en el qual, amb tota seguretat, hi hagué la Lleida pre-islàmica.

Les fonts més antigues parlen de la ubicació en aquest indret, durant la dominació sarraïna, d'una fortificació anomenada "Al-Suda" (recinte fortificat).

Amb la conquesta cristiana de Lleida (1149), la Suda esdevingué Palau Reial, per allotjar al reis durant les seves estades a la ciutat. En època medieval l'edifici patí diverses modificacions (segle XII, 1316, 1340 i 1466) que l'adequaren a la seva funció i als gustos de l'època.

Durant la guerra dels segadors i els setges de 1646 i 1707, es construïren a la part nord diverses troneres, on s'hi instal·laven canons per defensar la ciutat, les naus sud i oest es compartimentaren per allotjar la tropa i la nau de llevant s'habilità com a polvorí, el qual explotà el 1812 i enderrocà tota la nau.

Una nova explosió durant la Guerra Civil destruí totalment la nau de ponent i el 1947 va ser abandonada pels militars.

 L'any 1980, amb direcció i projecte de l'arquitecte lleidatà, G. Saez Aragonés, es restaurà la torre del costat sud-oest. L'excavació efectuada l'any 1986, que afectà l'àrea d'accés pel costat est i pel costat oest i el propi recinte de la Suda, posà al descobert la fonamentació de l'esmentat recinte, les troneres i part de la necròpolis de l'església de la Suda.

Tot i que aparegueren ceràmiques de diverses èpoques, el lot més important pel que fa a quantitat, pertany al segle XVII.

Els materials identificats durant l'excavació de 1986 reflectien una llarga seqüència ocupacional, des del segle IV aC. fins el segle V dC.

Durant les excavacions de 1992 es va comprovar l'existència de la Torre dels Jueus, la qual data del segle XIV.

També es va trobar una falsa braga, és a dir, un "afluent" d'una muralla principal que se situa al segle XVII.

Els treballs realitzats durant el 1993 han permès identificar per primera vegada les restes constructives. Es tracta d'un mur tosc i mal conservat però associat estratigràficament a materials ibèrics i de procedència itàlica.

 Es creu que aquest mur fou edificat i va estar en ús durant la segona meitat del segle II aC.”


Des d'una terrassa d'aquest castell, accessible amb ascensor, competint amb alçada amb el campanar de la Seu, es gaudeix d'unes vistes espectaculars.


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: