Resultats de la cerca

A la Garriga, municipi del Vallès Oriental, es troba aquesta església parroquial de Sant Esteve, edifici religiós barroc del segle XVII amb planta rectangular de nau única i capelles laterals. Destaca per la seva portalada barroca situada al capdamunt d'una gran escalinata de pedra amb balustrada decorativa, que li confereix un to solemne. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'església de Sant Martí de Pertegàs, al veïnat de Pertegàs de Sant Celoni (Vallès Oriental), és un edifici religiós barroc del segle XVII amb planta basilical d'una nau i vuit capelles laterals. Destaca per la seva façana amb frontó semicircular i una profusa decoració d'esgrafiats, la més il·lustrativa de Catalunya. L'edifici, en bon estat i d'accés restringit, es va iniciar el 1634 i es va completar als primers anys del segle XVIII.

L'església de Sant Llorenç d'Espinavessa, al veïnat d'Espinavessa del municipi de Cabanelles a l'Alt Empordà, és un temple barroc construït entre 1790 i 1804 que reaprofita carreus del temple romànic anterior documentat des del segle XIII. Destaca per la seva nau amb capelles laterals, la façana amb portalada de pedra calcària blanca, el campanar de torre i la conservació d'elements romànics integrats a la construcció.

A Santa Maria de Besora, municipi d'Osona, s'alça aquesta església barroca construïda el 1759 amb planta rectangular, nau central i capelles laterals. L'exterior austere contrasta amb l'interior decorat amb motius barrocs i presidit per un imponent retaule. Cobert amb volta interior i teula àrab, conserva un campanar amb escala interior coberta i es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'església de Sant Pere de Torelló, al municipi d'Osona, és un edifici barroc del segle XVIII documentat des del XI, construït entre 1727 i 1764 per substituir una església medieval que es havia quedat petita. Destaca per la seva porta principal decorada amb motllures i escut, el campanar de planta quadrada amb contraforts, i l'interior d'una sola nau amb volta esquifada, capelles laterals i una capella del Santíssim afegida entre 1803 i 1809.

L'església de Sant Miquel de Rupit, al municipi de Rupit i Pruit a Osona, és un temple parroquial del segle XIV amb estructura barroca posterior que destaca per la seva planta de creu grega, cúpula el·líptica i campanar octogonal. Protegida com a bé cultural d'interès local, es troba en bon estat de conservació i conserva decoracions amb pintures dels evangelistes i estucs als seus interiors.

A Sant Boi de Llobregat, al Baix Llobregat, es troba aquesta església parroquial barroca bastida sobre una romànica del segle XI, amb la construcció actual finalitzada el 1752. Destaca per la seva façana de barroquisme accentuat amb torre campanar octogonal i per conservar elements de l'edifici anterior, com arcs de mig punt i una clau de volta gòtica. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat i és visitable amb accés restringit.

A Sant Bartomeu del Grau, municipi d'Osona, es troba aquesta església parroquial esmentada al 961 i reedificada al segle XI, que va ser traslladada el 1780 al seu emplaçament actual. Destaca la façana amb una gran portalada d'arc rebaixat flanquejada per columnes, barreja d'estil barroc i neoclàssic, coronada per una capella amb estàtua esculturada i un campanar neoclàssic.

Església parroquial de Sant Genís situada al nucli històric de l'Ametlla del Vallès, comarca del Vallès Oriental, construïda entre 1679 i 1691 en estil barroc sobre els fonaments d'un temple romànic del segle XII. Destaca per la seva portada barroca amb pilastres, arquitrau decorat amb motius florals i frontó partit, així com per la planta basilical amb volta de llunetes i tres capelles. Es troba en bon estat, amb accés restringit.

L'església de Sant Llop es troba a Tordera, al Maresme, i és un temple barroc del segle XVII de façana senzilla amb campanar lateral. Destaca pel seu rosetó característic i les capelles rectangulars afegides, protegit com a BCIL en bon estat. El conjunt, format per l'església, rectoria i hostal, es localitza a 490 metres d'altitud amb accés restringit.

A Vallmanya, entitat de població de Tordera (Maresme), es troba aquesta casa del sagristà del segle XVII d'estil barroc, protegida com a BCIL. Forma part d'un conjunt amb l'església de Sant Miquel, situada en un veïnat amb cementiri que domina la Vall de la Riera de Vallmanya. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'ermita de Sant Sixt i Sant Tou es troba a Tordera, al Maresme, i és un edifici barroc del segle XVI amb porxo senzill de quatre columnes i cor afegit el 1719. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat malgrat les restauracions que ha sofert i la destrucció durant la Guerra Civil. L'accés és restringit i es localitza a 65 metres d'altitud, prop de Can Telleda.

A la barriada de Sant Pere de Tordera, al Maresme, es troba aquesta capella barroca del segle XVII, construïda el 1664. L'edifici conserva l'estil barroc originari amb una façana caracteritzada per l'espadanya decorada amb boles i pilars que sostenen l'arcada del campanaret. Protegida com a BCIL i en bon estat, té accés restringit i es localitza als afores de la barriada, a peu del camí que comunica amb la carretera de Girona.

Petit edifici de planta rectangular situat a Tordera, municipi del Maresme, que data del segle XVI amb estil barroc. Destaca per la seva porxada amb cinc pilars de pedra, el portal dovellat i l'espadanya que sosté la campana, elements típics de l'arquitectura comarcal de l'època. Es troba en bon estat, però té accés restringit per ser de propietat privada.

A la Rabassa, entitat de Sant Guim de Freixenet a la Segarra, es troba aquesta església de nau única amb capelles laterals, originàriament construïda al segle X, tot i que l'actual estructura és del segle XVIII. Destaca pel seu campanar d'espadanya, la porta d'accés amb decoració renaixentista i elements medievals com el sepulcre esculpit i les piques beneitera i baptismal.

Sant Guim de la Rabassa, entitat de Sant Guim de Freixenet a la Segarra, alberga un antic convent jesuïta documentat des del segle XI, amb edificació actual del XVII. El conjunt comprèn una casa residencial de grans dimensions amb església barroca consagrada a Sant Andreu i Sant Guillem, cavallerisses annexes i parament de pedra. Es troba en bon estat exterior, sense protecció oficial, amb accés restringit.

Ermita barroca del segle XVII situada a la plaça de Sant Antoni de Riudoms, al Baix Camp. Edifici d'una sola nau amb capelles laterals, cobert amb volta de canó i rematat amb campanar d'espadanya. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'ermita de Puig-l'Agulla es troba al cim del Puig Montagut a Sant Julià de Vilatorta, a la comarca d'Osona. Es tracta d'una capella de nau única construïda el 1775 en estil barroc tardà, que substitueix un edifici anterior devastat per les tropes franceses el 1654.