Església de Sant Martí – Sant Celoni / Vallès Oriental

Valoració: Encara no hi ha vots.
espereu…

F O T O S



I T I N E R A R I 


Situació: A Sant Celoni, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Vallès Oriental (Barcelona).

Època: Segle XVII – Barroc - Generalitat de Catalunya.*

Protecció: Ho desconeixem

Estat: Bo. No és accessible lliurament. Desconeixem si hi ha horaris d’obertura establerts. En qualsevol cas, nosaltres hi vàrem poder accedir lliurament un dissabte sobre les dotze del migdia.    

Altres noms: Església parroquial de Sant Martí - Generalitat de Catalunya.*

Accés – Visitada el 14/09/2019:

La trobarem al carrer Major, a la vora de la plaça de la vila. 

No és senzill aparcar a la zona que ens dirigim. Recomanem aparcar el cotxe a la vora d’un dels primers objectius d'avui i continuar la resta de la descoberta a peu pel poble. 

Localització: N 41 41 23.2 E 02 29 25.0 – Altitud: 154 m.

Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya*, ens complau extreure la següent informació (Agost 2019):

Descripció

Es tracta d'un edifici religiós, aïllat, situat al centre del casc antic.

 És l'església parroquial, dedicada a Sant Martí.

La planta de l'església és basilical, d'una sola nau amb vuit capelles laterals, entre contraforts, i una sagristia dedicada a Sant Francesc Xavier, situada a l'esquerra de la capçalera.

La part frontal de l'església segueix la mateixa tipologia de la majoria de les esglésies catalanes de finals del segle XVII-XVIII, amb un campanar amb base de planta quadrada i que evolucionarà a planta octogonal.

En destaca de manera notable la façana rematada amb un frontó semicircular.

 La portalada segueix la corrent de "portalades-retaules", d'un fort caràcter monumental i on es concentra el treball escultòric.

 La figura del Sant Martí és una obra contemporània de l'escultor Lluís Montané (1953). La resta de la façana està decorada amb esgrafiats, tècnica decorativa que es solia utilitzar pel seu baix cost.

La profusió de decoració s'acosta al horror vacui i és l'exemplar més il·lustratiu de tot el territori català.

Notícies històriques

Es posà la primera pedra de l'edifici l'any 1634, el 8 de maig, però les obres es paralitzaren l'any 1638.

Després, l'any 1655, un incendi destruir una part de l'antic temple de Pertegàs, de manera que la població es quedà sense una església hàbil, per això no es pogué continuar amb l'església que s'havia començat.

La fàbrica no es va acabar fins els primers anys del segle XVIII.

 El temple s'inaugurà el 1703, el portal principal i l'esgrafiat quedaren llestos el 1753 i 1762, respectivament.

L'any 1683 fou acabada la sagristia, que és rectangular i té quatre trams de volta.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: