Església de Sant Esteve – Olot / Garrotxa

No votes yet.
Please wait...

F O T O S




A continuació, es poden veure unes quantes fotografies d'Olot ... 




I T I N E R A R I 


Situació: A Olot, ciutat i municipi del mateix nom i capital de la comarca de la Garrotxa.

 Època: Segle XVIII - Generalitat de Catalunya.*

Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*

Estat: Bo. No és accessible lliurament. Aparcament als voltants (I no és senzill ...)

Altres noms:

Accés – Visitada: 01/04/2018.

La trobarem a la plaça del Rector Ferrer / Carrer Sant Esteve.

Localització: N 42 10 56.4 E 02 29 19.3 – Altitud: 439 m.

Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació (Abril 2018):

Descripció

Església de planta de creu llatina, amb una sola nau de 58 metres de longitud per 37'4 d'amplada i 52 metres de creuer. l'alçada és de 34'5 metres.

Disposa de tres escalinates d'accés (als peus del temple i als extrems dels creuer.

Tant a l'interior com a l'exterior segueix les normes neoclàssiques. La façana es construí l'any 1800 i el 1886 s'iniciaren les obres del seu embelliment. Estava originàriament destinada a constituir tres cossos: el central o frontis i els dos campanars.

L'obra va restar inacabada.

Escales

Escales d'accés, més amples a la part baixa i més estretes a mida que es puja. Està feta de 18 graons dividits en dues zones de 9 cada una. Presenta una barana a cada cantó, molt decorada. A la part baixa hi ha dues bases per a aguantar les faroles.

Porta dels Morts

Ubicada a la façana sud, formada per un arc rebaixat adornat amb volutes a les impostes. A la clau de l'arc hi ha l'escut d'Olot i diversos fullatges.

 La part més remarcable és la superior, decorada amb rajols vidriats de colors grocs i blaus alternats. Al centre hi ha un gran òcul amb el signe de la creu a la reixa de ferro.

 La cornisa és ondulada, amb teules vidriades de color verd i dos pinacles als costats. A l'interior de la porta hi ha una fornícula amb la imatge de Crist i la data de 1843, possiblement la data de construcció de la porta.

Claus de volta

A la façana del Carrer Major hi ha encastades tres claus de volta. A la primera es poden veure dos àngels portant una gran custòdia, a la segona hi ha una gran mà que sosté unes balances i a la tercera hi ha la figura d'un Sant tocant un instrument musical.

Pica baptismal situada a la capella de la part de l'epístola. L'antiga pica baptismal fou reconstruïda, ara farà uns vint-i-tres anys. Va perdre la rusticitat i ha estat complementada per una ornamentació superposada que tot i no desmereixent-la no és el que hi havia abans.

Les sis piques d'aigua beneïda conservades a l'església són del segle XVIII. Tenen un gust escultòric extraordinari; estan decorades amb tres caps d'àngels i diferents motius florals. Altres estan decorades amb petxines.

Tres làpides sepulcrals situades a la capella dels Santíssims sagraments. Corresponen als anys 1348 i 1393, però s'ignora l'origen. Foren incrustades als murs de l'Altar dels Sagraments de Sant Esteve, en alguna de les reedificacions, qui sap si recollides després de la conservació del temple en caserna. Una és del prevere i diaca Pere Oruga i l'altra d'Antoni costa d'Olot. La tercera, és d'un capellà setmaner: Pere de Busquets. 

A més, a la comarca d'Olot s'han conservat dues làpides sepulcrals d'un gran valor artístic: la de Sant Andreu del Coll i la de Santa Bàrbara de Pruneres (les dues foren destruïdes durant la Guerra Civil; se'n conserva una còpia de guix).

Les tres lloses, són dels mateixos anys que la lapida de Sant Andreu del Coll, però realitzades sense recursos econòmics.

A les parets laterals de la capella dels Dolors hi ha una sèrie de pintures representant els Set Dolors de la Verge, realitzades per Lluís Carbonell en oli sobre tela, a mitjans de segle XX.

Al baptisteri hi ha una pintura del Baptisme de Jesús per Sant Joan, realitzada per Melcior Diumenge al segle XIX.

Als jardins de la parròquia hi ha l'escultura del rector Esteve Ferrer i Casadevall, realitzada per Carmina Gibert l'any 1983.

Dins el temple, són béns mobles integrants de la declaració de BCIN:

- El retaule del Roser, de fusta tallada i policromada, realitzat per Pau Costa els anys 1704-1707;

- El Sant Crist, de talla, policromia i orfebreria, realitzat per Ramon Amadeu i Grau a principis del segle XIX;

- La talla policromada representant Àngels amb la Verònica, de Ramon Amadeu i Grau, de principis del segle XIX;

- El conjunt de 8 pintures en oli sobre tela de Joan Carles Panyó i Figaró, realitzades a principis del segle XIX;

- El combregador de ferro forjat i daurat realitzat per Joan Carles Panyó i Figaró a principis del segle XIX;

- L'escultura de Sant Esteve, d'alabastre, realitzada per Jospe Clarà i Ayats l'any 1949;

- L'escultura d'un àngel amb garlandes, de fusta tallada i policromada, realitzada per Manuel Cabarrocas els anys 1828-1837;

- El relleu de fusta tallada i policromada de la Mare de Déu de Montserrat, del segle XVII- XVIII;

- Retaule de la Mare de Déu del Roser del segle XVIII (1704-1707) de Pau Costa.

- La talla de fusta policromada de Sant Francesc d'Assís, dels segles XIX-XX;

- La talla de fusta policromada de la Pietat, realitzada per Ramon Amadeu a principis del segle XIX;

- El tabernacle de fusta tallada i policromada de Joan Carles Panyó i Figaró, de 1829 (reproducció de 1947-1948);

- El retaule de Sant Josep, de fusta tallada i policromada, obra de Pau Costa i altres dels anys 1707-1728;

- L'altar de Sant Antoni, de fusta tallada i policromada, realitzat el 1727;

- El relleu de la Verge del Tura, de fusta tallada i policromada, realitzat als segles XVII-XVIII;

- L'altar del Sagrat Cor, de fusta tallada i policromada, realitzat per Josep Berga i Boada a principis del segle XX.

Notícies històriques

Les primeres notícies que tenim de l'església parroquial de Sant Esteve daten de l'any 846 dins un document de Carles "el Calb" dirigit a Racimir.

 Posteriorment, en el 977, apareix esmentada en un document del bisbe Miró de Girona. En el 1116, Berenguer, en fer la consagració de la nova església, cita que ja anteriorment n'hi hagué una altra dedicada a Sant Esteve.

 L'església ha tingut diverses reedificacions: una la del 1116, una altra motivada pels terratrèmols de 1529 i la de 1763 que li donà l'aspecte que hom pot veure avui.


* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: