Església de la Mare de Déu del Tura – Olot / Garrotxa

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Olot, ciutat i municipi del mateix nom i capital de la comarca de la Garrotxa.

Època: Segle XV - Generalitat de Catalunya.*

Protecció: BCIL  - Generalitat de Catalunya.*

Estat: Sembla bo. No és accessible lliurament.

Altres noms: Santuari de la Verge del Tura – Google Maps

Accés – Visitada: 01/04/2018.

La trobarem a la zona delimitada pels carrers que a Google Maps identifiquem amb els següents noms:

  • Carrer del Tura, carrer Valls Nous i carrer Proa.

Localització: N 42 10 56.4 E 02 29 29.7 - Altitud: 430 m.

Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació (Abril 2018):

“Descripció

Edifici de façana simètrica. Consta de dues parts. La inferior, que presenta una porta amb un escut a la part superior i dues columnes estriades a cada cantó que sostenen un fris amb una inscripció. La part superior presenta una rosassa al mig, i a cada cantó dues escultures posades dins unes capelles decorades amb pilastres.

Per sobre hi ha decoracions amb formes d'inspiració clàssica. La decoració interior s'inspira en el barroc. Presenta pilastres amb capitells policromats. Darrera l'altar hi ha la verge, dins un element arquitectònic de columnes i capitells decorats. El sostre està molt decorat amb pintures al fresc.

Part dels segles XV-XVI

Al mur est de la nau, pel costat del carrer Proa, es pot veure una bonica porta amb àmplies dovelles, avui cegada. Al mig hi ha una clau de volta molt desgastada que representa la Mare de Déu amb el Nen.

Realitzada per Enric Julià, picapedrer de Girona. Va representar la verge, igual que la Puríssima del Carme, amb la lluna per peanya, malgrat ser una Verge Mare, iconografia poc emprada a la època.

Al seu interior es conserva la talla romànica de la Mare de Déu del Tura i l'escultura de l'Ecce Homo, feta per Ramon Amadeu l'any 1782 així com pintures del segle XIX i el retaule de l'altar major del segle XIX de J.Carles Panyó.

Notícies històriques

Santuari de la Verge del Tura, ja citat en un document del 872. Una altra referència de la primitiva església és de 1221, quan ja formava part del nucli urbà.

 L'any 1559 fou ampliat pel mestre d'obres gironí Enric Julià. La fàbrica actual correspon a la reedificació i ampliació de Francesc Mas dins les línies del barroc classicista. El projecte originari comportava una planta de creu llatina i una sola nau. L'interior fou totalment transformat per Joan Carles Panyó entre 1790 i 1814. La façana fou acabada per J. Danés el 1928.

El campanar d'agulles del 1784 fou retallat durant la darrera Guerra.”

L'interior fou restaurat per l'arquitecte Aubert a principis de la dècada dels 40, atenint-se molt versemblantment a l'estat original del qual només en restaven pictòricament, els frescos de la cúpula. 


* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:


 Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: