Estany de Puigcerdà – Puigcerdà / Cerdanya

Rating: 1.0/1. From 1 vote.
Please wait...

Entre els molts i interessants llocs que es poden veure a Puigcerdà, potser en destacaríem el llac, documentat ja l'any 1.260.

F O T O S



I T I N E R A R I 


Situació: A Puigcerdà, vila i municipi del mateix nom, i capital de la comarca de la Cerdanya (Girona).

Època: Documentat ja l'any 1.260 - Segle XIII - Ajuntament de Puigcerdà.

Protecció: Ho desconeixem.

Estat: Bo. Visitable

Altres noms: Llac de Puigcerdà.

Accés - Visitat el 31/07/2014:

Accessible per diferents itineraris, segons procedència dels viatgers. Consultar els  mapes d'aquesta mateixa pàgina. 

Localització:  



Altres:

  • De la pàgina web de l’Ajuntament de Puigcerdà – Petjades culturals – ens complau extreure la següent informació, referida a aquest indret (Agost 2014):

“ L’ESTANY

El primer document conservat que en parla, data del 2 de desembre de 1260, quan el paborde de Sant Miquel de Cuixà (monestir propietari del pla de Rigolisa durant segles) cedí un terreny que es trobava al seu costat.

Alimentat per la sèquia, ha estat el gran subministrador d’aigua destinada a usos domèstics com són el regadiu, la neteja de recs i clavegueres i per fer front als incendis, tasques algunes de les quals avui dia encara acompleix. També es feien altres aprofitaments que, normalment, eren arrendats com l’extracció del glaç que, tallat en blocs rectangulars, s’emmagatzemava al pou de la neu o del glaç situat a prop seu i construït el 1642. El llot s’aprofitava com a fertilitzant i la sorra per a la construcció. Al s. XVIII es pescaven truites, barbs, bagres i anguiles i, posteriorment, s’introduïren el gardí, el barb roig, la carpa, el gobi i la truita comuna.

L’arrendador dels aprofitaments havia de complir els requisits econòmics però també d’altres que van anar variant amb els segles, com la conservació dels arbres, les obres de manteniment, la vigilància de la pesca furtiva, la neteja i la venda del peix en subhasta pública així com el fet de tenir sempre una barca a disposició de l’Ajuntament. Una tasca que sempre preocupà molt, per tal d’evitar possibles malalties contagioses entre la població, fou la de la seva neteja, en especial durant els s. XVIII i XIX. Les neteges millor documentades són les dels anys 1806, 1885, 1927, 1933, 1984 i 1992.

A partir de les darreries del s. XIX es va dur a terme un nou tipus d’explotació: la recreativa, lligada a l’incipient turisme estival. Cal esmentar que el primer partit d’hoquei sobre gel fet a Puigcerdà tingué lloc damunt de l’estany l’any 1956.

La seva actual fesomia és el resultat d’una reforma iniciada el 1991 i finalitzada a finals de la dècada. Amb aquesta reforma, el seu perímetre passà de ser un hexàgon irregular a tenir unes formes sinuoses; a més, se’n retirà la barana d’obra, es desplaçà l’illa del centre, es canvià la il·luminació i s’integraren nous elements arquitectònics, vegetals i de senyalització.

Sembla que els cignes foren introduïts l’any 1928. Altres espècies d’aus que hom hi pot trobar són els ànecs (“tirons” en la parla de la Cerdanya) i, molt ocasionalment, el bernat pescaire, el gavià argentat, la gavina vulgar o la polla d’aigua. I també podem observar esquirols saltant entre les branques dels arbres i les tanques vegetals.

En el seu marc s’hi celebra una festa centenària (presidida per la Vella de l’Estany) que té el seu origen en la Fiesta Nocturna a la Veneciana celebrada pels pioners de l’estiueig a Cerdanya.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.


Altres pàgines:





Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Cerdanya : Veure en un mapa més gran.


  • Finalment, i tot i que d'esquitllada, ens complau documentar una curiosa torre colomer, que situada a tocar del llac, ens recorda aquests tipus d’edificacions, algunes de les quals, força antigues, encara subsisteixen, com un record viu de la nostra història.
  • Què és una torre colomer ?

Un colomar és una construcció popular per a la criança de colomins i coloms. Els materials amb què està construït varien segons els països i regions, ja que canvien segons el que es disposa en cada zona, així com la seva estructura.

Font: Wikipedia.

Addicionalment o complementària es podien fer servir com a torres de guaita. Font: Wikipedia.

Sobre aquest tema, es recomana una visita a la web de RACO – Revistes catalanes amb accés obert – on  a la pàgina ANNALS – volum 34 (2001), s'ofereix l'oportunitat de veure i/o descarregar un fitxer en PDF(“ El casal i els colomers medievals del Bertran (Albanyà” ), que és un interessant, extens i ben documentat treball sobre les Torres colomer.