Església de Sant Domènec – Puigcerdà / Cerdanya

Rating: 1.0/1. From 2 votes.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Puigcerdà, vila i municipi del mateix nom i capital de la comarca de la Cerdanya (Girona).

Època: Segle XV – Gòtic - (Generalitat de Catalunya).

Protecció: No hi consta - (Generalitat de Catalunya).

Estat: Bon estat. Restaurada. No és accessible lliurament.

Altres noms:

Accés - Visitada el 01/08/2014:

La trobarem al Passeig 10 d'abril. Al costat hi ha l'Antic Convent de Sant Domènec.

Localització: N 42 25 57.1 E 01 55 43.1 – Altitud: 1.204 m.

Altres:

“ Descripció

L'església, originàriament del segle XV, ha sofert diverses transformacions al llarg dels anys. La darrera fou la realitzada a partir de finals de la guerra civil del 1936.

 Consta d'una nau central amb quatre capelles a cada costat, presbiteri i, als peus, cor d'obra.

 La coberta a dues vessants està constituïda per arcs de diafragma apuntats i revestida interiorment per unes peces ceràmiques ornamentades entrebigats.

 Es conserva en bon estat la portada gòtica del segle XV de pedra i marbre.

Són interessants els vitralls de les capelles laterals i sota cor, així com diverses pintures murals i retaules. Al seu interior es pot contemplar un grup escultòric de la Sagrada Família, del segle XX, i una imatge de la Immaculada que forma part d'un retaule neogòtic.

Notícies històriques

L'església de Sant Domènec formava part de l'antic convent de predicadors que s'havien establert a Puigcerdà a finals del segle XIII.

La construcció de l'església actual data del segle XV, ja que la primitiva fou destruïda per un terratrèmol.

Posteriorment i com a conseqüència de la desamortització de Mendizábal de 1835, el recinte conventual fou destinat a diverses activitats militars i civils.

 L'any 1939 i com a conseqüència de la desaparició de la parroquial de Santa Maria, l'església de Sant Domènec fou convertida en parròquia i en Arxiprestat de la Cerdanya.”


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure del fulletó (Petjades Culturals) que ens varen facilitar a l'oficina de turisme de Puigcerdà, el següent text (Agost 2014):

" ANTIC CONVENT DE SANT DOMÈNEC

Fundat pels dominics o predicadors vers el 1290 sota la protecció del rei Jaume I de Mallorca, fou el més afavorit i important de la comarca. Es composava d’església, edifici conventual, claustre i cementiri. Com a convent pròpiament dit va desaparèixer el 1835, amb l’exclaustració derivada de la desamortització de Mendizábal.

Església

D’estil gòtic, el terratrèmol de 1428 l’afectà greument. Fou reedificada més baixa i escurçada per la part de l’absis. L’església consta d’una sola nau, està coberta a doble vessant i és sostinguda per arcs diafragmàtics ogivals. Entre els contraforts trobem les capelles laterals.

 Cal destacar-ne la portalada principal, del s. XV, construïda amb l’anomenat “marbre d’Isòvol”, que integra elements fòssils un dels quals és ben visible. Al costat hi ha una arquivolta procedent de la portalada lateral de la derruïda església de Santa Maria.També integra diversos vitralls.

L’església fou de propietat municipal fins als anys 40 del s. XX, el temple tornà al bisbat mitjançant una permuta pel solar de l’antic temple de Santa Maria, enderrocat durant la Guerra Civil. Es va utilitzar per al culte novament el 1946 i es convertí en la seu de la parròquia.

A la tercera capella del costat de l’Evangeli podem contemplar unes pintures al fresc que daten entre els anys 1340 i 1355, de les quals se’n conserven fragments de tres composicions. L’autoria s’imputà inicialment a Guillem de Manresa, artista segurament originari de Lleida que s’hauria establert a Puigcerdà però, avui aquesta hipòtesi resulta incerta.

L’estil ha estat definit com a protogòtic o gòtic lineal d’influència francesa.

La primera pintura, que recull gairebé exclusivament la part inferior d’una composició, està dedicada a la vida de sant Pere Màrtir. En destaca la rica gamma cromàtica dels edificis, amb una arquitectura semblant a la de les pintures gòtiques italianes, així com el seguit d’històries de la vida del sant: la predicació als heretges, la prèdica miraculosa, l’expulsió dels dimonis,etc.

La segona composició és un arbre de la Creu o de Sant Bonaventura. Senzilla en termes generals, resulta complicadíssima pels detalls i les nombroses i denses inscripcions. Un fullatge espès ocupa la totalitat del fons tot recordant un tapís, on s’hi superposa la creu amb Crist mort i el cap inclinat a la dreta. Del tronc central arrenquen sis llargues fileres a cada costat, perfectament simètriques, que són portadores de textos blancs sobre fons vermell. Sota el Crist hom pot observar la figura de la Verge (defallida i atesa per distintes dones), i la d’Isaïes i sant Joan,entre d’altres.

El tercer bloc, de precària conservació, podria ser una còpia d’un teixit oriental (àrab o persa); es tracta d’una composició decorativa amb cercles i lleons alats,rampants i enfrontats.


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.


Altres llocs interessants per visitar: Llocs amb encant



Altres pàgines:


Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Cerdanya : Veure en un mapa més gran.