Antiga església de Santa Maria – Puigcerdà / Cerdanya

Rating: 1.0/1. From 2 votes.
Please wait...

F O T O S


Antiga església de Santa Maria - Puigcerdà

Antiga església de Santa Maria - Puigcerdà

Antiga església de Santa Maria - Puigcerdà

Antiga església de Santa Maria - Puigcerdà

Antiga església de Santa Maria - Puigcerdà

Antiga església de Santa Maria - Puigcerdà

Antiga església de Santa Maria - Puigcerdà

Antiga església de Santa Maria - Puigcerdà

Antiga església de Santa Maria - Puigcerdà

Antiga església de Santa Maria - Puigcerdà

Antiga església de Santa Maria - Puigcerdà

Antiga església de Santa Maria - Puigcerdà

Antiga església de Santa Maria - Puigcerdà

Antiga església de Santa Maria - Puigcerdà

Antiga església de Santa Maria - Puigcerdà

I T I N E R A R I 


Situació: A Puigcerdà, vila i municipi del mateix nom, i capital de la comarca de la Cerdanya (Girona).

Època: Segle XII – Romànic / GòticGeneralitat de Catalunya). *

Protecció: No hi consta - (Generalitat de Catalunya). *

Estat: Destruïda durant l'any 1936, les úniques restes que es conserven son les d'un alt campanar de 42 metres, visitable. Els baixos del campanar actualment hostatgen l’Oficina de turisme de Puigcerdà.

Altres noms:

Accés - Visitada el 31/07/2014:

Trobarem aquesta edificació a Puigcerdà, a la Plaça de Santa Maria.

Localització: N 42 25 57.3 E 01 55 34.6 – Altitud: 1.208 m.

Altres:

“ Descripció

Torre campanar de tres cossos d'alçada amb un total de 42 metres. Construïda amb maçoneria i carreus de pedra a les arestes, s'aixeca sobre una base també de carreus de pedra.

 Està situada a l'espai corresponent als peus de l'antiga església constituint l'atri d'entrada. Corresponent a l'antiga església de Santa Maria de Puigcerdà, originària del segle XII, construïda posteriorment en el segle XIV i modificada en el segle XVIII.

Portada de Santa Maria Portada corresponent a l'antiga església de Santa Maria de Puigcerdà, d’estil gòtic. Conformada per cinc fines columnes a cada costat amb el corresponent capitell d'ornamentació floral que sostenen l'arc apuntat.

Constituïa l'entrada de l'enderrocada església parroquial. Damunt ella i conformant un pòrtic am seu davant, s'alça el campanar. Ambdós constitueixen el conjunt de restes arqueològiques que quedaren en peu després de l’incendi de 1936.

Notícies històriques

L'edifici de l'església s'enrunà com a conseqüència de l'incendi de 1936 i tan sols en resta aquesta torre campanar amb un frontis acabat en el segle XVIII, així com una portada original del segle XIV.”


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure del fulletó (Petjades Culturals) que ens varen facilitar a l’oficina de turisme de Puigcerdà, el següent text (Agost 2014):

“ CAMPANAR DE SANTA MARIA

 És la única construcció que resta de I’antiga església parroquial de Santa Maria, d'estil gòtic, que ocupava I’actual plaça del mateix nom. Es començà a construir a partir de 1177 i fou enderrocada I'any 1936.

El campanar té una alçada de 35 m i descansa sobre quatre pilars rectangulars de granit a partir d'on arrenca la torre octogonal (s. XVIII). Esta coronat per una ampla terrassa des d'on es gaudeix d'una extraordinària vista panoràmica. El campanar sofrí greus incendis com a conseqüència dels llamps i altres accidents.

El 1876 s'hi feren obres al capdamunt. A la dècada dels 90 del segle passat s'hi va fer una rehabilitació i la darrera data de 2013. Al cim del campanar trobem un vèrtex geodèsic de primer ordre situat a 1.238'4 m d'altitud.

S'ha de destacar la portalada ogival interior, del s. XIV, feta amb marbre roig d'lsòvol, que corresponia a I'entrada principal de I'església. Esta formada per cinc arquivoltes on s'alternen motllures rodones i pentagonals. Aquestes se sostenen sobre deu columnes circulars culminades per capitells decorats amb motius vegetals finament esculpits. A la dreta, es conserva el baix relleu d'un traginer.

A diferents llocs del campanar podem observar pedres amb ornamentacions, marques de picapedrer i les dates corresponents a diverses obres. El primer tram de I'escala de cargol és I’original i esta fet de granit. Malgrat la seva estretor, permet accedir al primer pis del campanar.

A I'exterior del campanar observem un rellotge. El primer que hi havia hagut, de 1415, fou substituït per un de 1610 obra de Joan Casals, el qual perdura fins al 1844. D'aquest darrer, el constructor fou I'andorrà Bonaventura Lafita i es va costejar amb els beneficis obtinguts amb les representacions de la Passió que realitzaren alguns veïns de la vila. Encara podem contemplar la seva maquinaria, tot i que, des de fa un temps resta en desús i avui dia, les campanes obeeixen a un sistema electrònic.

L'excavació arqueològica de 2013 ha deixat al descobert el mur nord de la nau i tres contraforts de la primera església, romànica, de la fi del S. XII i I'inici del s. XIII. Un altre fet important és la localització del fossat, associat al tancament defensiu de la vila des del S. XII. A més, a I'interior d'una de les criptes hi ha una arcada del pont a través del qual es passava el fossat i s'accedia al portal nord de la muralla, que connectava amb la vila nova i el call jueu.

També s'ha documentat la transformació en un temple gòtic, més gran, entre la fi del S. XIII i inicis del S. XIV, així com les conseqüències de diversos desastres, com els terratrèmols de 1428, I'incendi del campanar de 1650 i el del temple, I'any 1785, i les corresponents reparacions.

La part de I’atri es va ampliar al S. XVII mitjançant la construcció de dues capelIes laterals amb els vasos funeraris o criptes. Endemés, s'excava un túnel del qual s'ha documentat un tram de 12 m. La documentació i l’arqueologia han mostrat igualment les reformes fetes al S. XVIII per tal d'instal·lar un orgue, la decoració del segle XIX i, finalment, el procés d'espoli durant la Guerra Civil (desmuntatge de les voltes i parets, per revendre'n els carreus i les lapides), així com el procés d'adequació de I'espai després de la permuta de I'església de Sant Domènec.

Finalment, van aparèixer diferents elements dels quals en destaquen una clau de volta decorada, de mitjan s. XVII, que va pertànyer a la capella de la família Pujol, i també diversos elements arquitectònics i decoratius de les portalades gòtiques.

L'Oficina de Turisme de Puigcerdà es troba a la base del campanar de Santa Maria.”


* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya .


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Cerdanya : Veure en un mapa més gran.


Altres llocs interessants per visitar: Llocs amb encant


L'Estany de Puigcerdà