F O T O S

1

2

I T I N E R A R I

Situació: A Blanes, població i municipi del mateix nom, a la comarca de la Selva (Girona).

Època: Segle XX - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Perfecte estat. Visitable.

Altres noms: Jardí Botànic Tropical Pinya de Rosa - (Patrimoni.Gencat).

Accés – Visitat el 07/07/2016:

Com ens hi hem acostat nosaltres ?:

Doncs circulant per la carretera GI-682 (Lloret de Mar / Blanes), en un lloc, una rotonda, situada a 41 41 39.5 02 48 54.5, entre els PK nº 8 i 9 d'aquesta carretera, hem pres una sortida i hem continuat circulant per la carretera GIV-6838, segons el mapa del ICGC o camí de Santa Cristina, segons Google Maps, seguint indicacions, primer per anar a l'urbanització Santa Cristina, i després n'apareixen altres per anar a Pinya de Rosa.

Molt més senzill, pels que disposin d'un navegador.

Si introdueixen les següents coordenades: 41 41 10.6 02 48 40.0, aquest formidable estri els dirigirà a la porta d’entrada d’un ampli recinte disposat per aparcar els vehicles. Tot seguit, al costat, hi ha la porta d'entrada als jardins i una caseta on dispensen l'entrada i informació.

Localització: N 41 41 10.6 E 02 48 40.0 – que correspon a l'entrada al recinte. Altitud: 70 m. aprox.

Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Juliol 2016):

“ Descripció

Es tracta d’un jardí botànic, la col·lecció del qual comprèn més de 7.000 espècies classificades en molts gèneres, deixant a part la flora autòctona de l’entorn.

Hi ha exemplars de cactus de diversos metres d’alçada, i s’hi troben gran quantitat d’espècies, totes elles degudament classificades.

Per augmentar la col·lecció, cada any s’hi sembren unes 1.500 llavors, entre les noves i les repetides.

Ferran Rivière ha procurat sempre que les col·leccions tinguin un caràcter d’ordenació sistemàtica per grups de gèneres, procurant que les plantes corresponguin a les descripcions originals.

Amb el temps el jardí ha adquirit fama internacional, essent molt visitat pels més eminents botànics del món.

El jardí va ser dissenyat per Joan Mirambell, a instàncies del propietari, l’enginyer industrial F. Riviere de Caralt.

L’edificació que centra la finca va ser projectada per l’arquitecte R. Duran Reynals i lleugerament modificada després.

Dintre de l’espai físic del jardí botànic, s’han ubicat una sèrie de d’edificacions, concretament tres: en primer lloc, a l’entrar en el jardí ens topem ràpidament amb ella i faria les funcions de biblioteca.

En segon lloc, baixant cap a baix, trobem dues residències senyorials importants.

I finalment, a baix de tot del jardí trobem una casa, davant de la qual s’hi ha ubicat un estany petit, complementat, per una banda, amb un porxo rústic, sense voltes sinó simplement cobert amb troncs de fusta.

Mentre que per l’altra, un conjunt d’escultures, còpies en marbre d’obres clàssiques de rellevància.

Notícies històriques

L’any 1941, va venir a estiuejar a Blanes, amb la seva família, l’industrial Ferran Rivière de Caralt.

Rivière va quedar gratament sorprès per tot l’entorn de Blanes, però el que li va entusiasmar més va ser el racó de l’Agulla, fins al punt que va estudiar la possibilitat de comprar terrenys per a construir-hi una torre.

Un dels seus amics, Josep Soteras Riba, el va acompanyar a casa de Francesc Barreras, propietari dels terrenys, que llindaven amb la platja.

Tots dos van arribar a un acord, fins al punt que Barreras li va vendre la vinya de s’Agulla, això succeïa el mes de gener de 1945.

Els veïns d’en Barreras, assabentats de les bones condicions del comprador, varen oferir les seves vinyes a Rivière, el qual va començar a comprar les d'en Portés, Nonell, Balliu, Bosch i Pere Puig.

El senyor Rivière i Pere Puig i Llensa es van fer amics, i l’amistat va acabar fent que en Pere fos l’assessor i intermediari en les futures compres d’altres terrenys.

El projecte del senyor Rivière era agrupar i condicionar les finques que comprava per fer-ne una unitat de conreu i esbargiment i tot seguit es van començar les obres.

El senyor Rivière va anar seguint amb entusiasme l’ampliació del jardí, amb molts d’anys de treball ininterromput.

La sistemàtica col·lecció d’Aloes i Àgaves ha estat, amb el temps, coneguda en els cercles cactològics internacionals.

Aquest treball el va portar a terme personalment el senyor Rivière.”

Curiositat

D’on prové el nom de la finca:

"Pinya de Rosa", és un terme mariner, un nus que entrellaça varis caps formant una gran pinya.

Fou suggerit per en Pere Puig i Llensa, molt implicat en la vida social, cultural i política de Blanes, escriptor d'articles periodístics, obres de teatre i poesia, i en homenatge a l'obra d’en Joaquim Ruyra i Oms "Marines i boscatge”.

El dia 4 de juliol de 2003, va ser declarat Paratge Natural d'interès Nacional, pel Parlament de Catalunya.

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines: