Castell de Blanes / Selva

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: Dalt del turó de Sant Joan, que presideix la localitat de Blanes (La Selva) – Girona.

Època: Segle XII - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN  - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Restaurat. S’hi pot arribar en cotxe. Hi ha disposada una petita zona d’aparcament als peus mateix de l’edificació (41 40 46.70 02 47 54.82).

Altres noms: Castell de Sant Joan - (Patrimoni.Gencat).

Accés - Visitat el 04/02/2010:

Al final de tot del carrer Cardenal Vidal i Barraquer.

Localització: N 41 40 45.31 E 02 47 53.97 – Altitud: 171 m.

Altres:

  • De la pàgina web de l’Ajuntament de Blanes ens complau extreure aquesta breu informació (Novembre 2012):

“ En el punt més alt de la ciutat, s’eleva la muntanya de Sant Joan, amb les restes del castell amb el mateix nom, que conserva una esvelta torre del segle XI.

Va ser edificada per ordre d'en Grau de Cabrera a mitjans del segle XIII. Tot i que la torre sigui del temps de Carles I, no hi ha cap dubte que en èpoques anteriors ja existia una fortificació.

La torre de guaita és del segle XVI, ja que els corsaris i la pirateria barbaresca de la Mediterrània exigien un promontori més alt per a dominar millor la panoràmica i atalaiar els possibles enemics.

Avui Sant Joan determina el perfil inconfusible de la nostra vila i ha esdevingut un mirador excel·lent des d'on observar Blanes en la seva totalitat, a més d'una bona part de la costa.”

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent i extensa informació (Novembre 2012):

“ Descripció

El castell de Blanes o de Sant Joan, nom que prové de l'ermita situada als seus peus, està situat en un turó.

En el punt més alt del turó, s'aixeca la torre mestra, fonamentada damunt de la roca, de més de 15 m d'alçada, amb una única porta d'accés elevada. El seu parament extern, estava disposat en filades de carreus de mida mitjana força regulars. La seva base era atalussada i estava voltada per un fossat. La torre està envoltada per un recinte emmurallat aproximadament rectangular, que presenta diverses varietats d'aparells i que actualment es veu trencat per la banda oest. L'accés a l'interior del castell es feia per una porta, oberta en el mur de migdia. Respecte del recinte emmurallat, la torre apareix descentrada cap a la banda oest.

Notícies històriques

La cronologia del castell, així com les notícies que es generen al seu entorn, es poden organitzar en quatre grans blocs temàtics, que ens ajudaran a una millor comprensió.

En primer lloc, tenim els orígens del castell, els qual es poden datar entre els segles XI i XII. El castell de Sant Joan, va ser construït per vigilar les incursions marítimes dels pirates, sobretot en èpoques en què el regne de Mallorca era del domini àrab. Aquest castell oferia a la població de Blanes una seguretat de refugi quan venien les invasions. Se suposa que en el punt més elevat del pujol, en temps remots, hi havia alguna fortificació, de la qual no es poden determinar els antics orígens. Al llarg dels segles XI i XII, el castell de Blanes apareixerà en diversos juraments de fidelitat prestats a Ramon Berenguer I i Ramon Berenguer III pels vescomtes de Girona, que n'ostentaven la senyoria i que, a partir de començaments del segle XII s'anomenaran vescomtes de Cabrera. Entre alguns d'aquests juraments de fidelitat, cal destacar el de Ponç Guerau, el qual va jurar vassallatge al comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, vers als anys 1050 i 1076, per diversos castells, entre els quals hi havia el castell de Blanes. Aquest jurament ens presenta el castell de Blanes com a pertinença dels vescomtes de Cabrera a meitat del segle XI. El mateix Ponç Guerau va tornar a jurar vassallatge al comte Ramon Berenguer vers els anys 1096 i 1105.

 En segon lloc, trobem el màxim moment d'esplendor del castell, entre els segles XIII i XV. Cap a mitjans del segle XII, els vescomtes de Girona optaren per anomenar-se vescomtes de Cabrera, canviant el topònim que indicava llur càrrec pel nom familiar. Així, el domini territorial que els diversos vescomtes anaren engrandint va ser conegut per vescomtat de Cabrera. El moment de màxima esplendor del domini i de la casa que el senyorejà, poden situar-se a mitjans del segle XIV. Ho testimonia el fet que el castell, la vila i el palau de Blanes se situen a l'extrem marítim d'un impressionant eix de fortificació que seguia la vall de la Tordera i que es va anomenar la "línia de castells de la Tordera". Es tractava en definitiva d'un conjunt de fortaleses que explica el paper estratègic de les terres dels Cabrera: la protecció de Barcelona pel Nord. Arran de les destruccions infligides en el castell per part de Felip l'Ardit de França en el 1285 i les guerres contra els genovesos en el 1332, en el 1373 Pere el Cerimoniós va facultar a Ramon de Blanes per imposar una sisa sobre mercaderies durant un termini de cinc anys per tal de reconstruir els murs de la vila i del castell de Blanes.

En tercer lloc, trobem el període de decadència entre els segles XVI i XVIII, ja que en l'any 1588, el castell molt malmès, va ser parcialment destruït i va servir de pedrera per a la construcció del convent dels caputxins.

Finalment, en el segle XIX, es va produir una revifalla en la seva utilització, ja que el castell torna a adquirir una puntual utilitat militar, ja que la torre serà emprada com a estació telegràfica militar (*). Per tal de desenvolupar aquesta tasca, es van portar a terme unes obres en el castell amb la finalitat d'habilitar-lo. Unes reformes , que van consistir en un fossat i en un parapet espitllat.

D'ençà de l'abandonament de l'estació telegràfica, el castell de Sant Joan va entrar en una fase progressiva de destrucció, fins a arribar a l'estat actual. Cal esmentar sobretot dues intervencions en el castell de Sant Joan, programades amb la finalitat de la perduració i supervivència d'un monument tant històric i emblemàtic i alhora entranyable per a la vila de Blanes.

Per una banda, la primera d'aquestes intervencions es va produir a mitjans del segle XX. Els veïns de la vila, van recaptar i van comprovar amb els seus propis ulls que el castell de Sant Joan s'estava enrunant i degradant progressivament. El blanenc Josep Llorens i Vilà va fer un crit d'alerta respecte aquesta trista situació, per tal de promoure la seva reconstrucció i el 22 d'agost de 1956 es constitueix el patronat Reconstrucció del castell de Sant Joan, format per diversos membres, entre els quals cal destacar: com a president l'Alcalde de Blanes i com a ponents tota una sèrie de personalitats distingides de la vila de Blanes, com el Director de la revista Recull, el Director de la SAFA... Mentre que per l'altra, entre els anys 1987-1991, es va redactar i executar un projecte de rehabilitació del castell efectuat pels arquitectes gironins Fuses i Viader.

L'estat actual del conjunt és el resultat d'aquestes obres de rehabilitació.”

(*) Durant el segle XIX es va convertir en la torre nº 54 de la línia de torres de Telegrafia Òptica militar, del ramal de  Barcelona a Girona.

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

“Blanes, situada al portal de la Costa Brava, és una ciutat dinàmica, moderna i acollidora, que combina les tradicions i el gran llegat històric del que disposa amb una xarxa de serveis, prestacions i instal·lacions més actuals.

Emplaçada al portal de la Costa Brava, l'inici de la qual marca la roca de Sa Palomera, Blanes és una ciutat moderna, dinàmica i acollidora que ofereix una gran quantitat d'opcions per a gaudir tot l'any d'unes fantàstiques vacances. Un dels principals punts d'atracció de la ciutat són els jardins de Marimurtra, amb més de 3.000 espècies provinents de cinc continents, i el Pinya de Rosa, amb una interessant col·lecció de cactus.

Les platges i cales que defineixen el perfil de la ciutat, juntament amb la gastronomia típica i les nombroses edificacions i monuments que conserva el casc antic de la vila, com per exemple, l'església de Santa Maria, la font Gòtica o el castell de Sant Joan, la converteixen en un lloc ple d'encant, on es combinen a la perfecció tradició i modernitat.”

A L T R E S


Quatre vistes de la platja de Blanes:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Selva : Veure en un mapa més gran.