Església de Sant Andreu de Bestracà – Camprodon / Ripollès

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A la falda de la muntanya de Bestracà, al costat d'una masia, en terrenys de Camprodon, vila i municipi de la comarca del Ripollès (Girona).

Època: Segle XII – Romànic -  (Patrimoni.Gencat).

Protecció: Incoat BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Restaurada l'any 1982 pels amics de l'Alta Garrotxa). No és accessible lliurament.

Altres noms:

Accés - Visitada el 24/10/2009:

Remetem als lectors interessats en visitar aquesta edificació, a entrar a la nostra pàgina web corresponent al castell de Bestracà, doncs l’església de Sant Andreu és lloc de pas del camí que porta al castell.

Localització: N 42 17 26.62 E 02 30 59.72 – Altitud: 874 m.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Agost 2013):

“ Descripció

Església ubicada prop del coll de Bestracà, a la falda de la muntanya del mateix nom i al costat de l'antic camí d'Oix a Beget.

És una construcció del segle XII, tot i que es tenen documentacions molt més antigues.

És un temple d'una sola nau de volta apuntada, amb una cornisa a l'interior que corre pels murs. L'absis semicircular és a llevant i presenta finestra central, cornisa i fris sostingut per mènsules. Aquestes, com les que sostenen el fris de la paret de migdia, estan acuradament esculpides, representant testes humanes, nombrosos animals mitològics, elements geomètrics i semiesferes.

A l'interior es conserven tres mènsules de pedra sense ornamentació que servien per aguantar un antic cor.

 La porta d'ingrés, és d'arc de mig punt amb llinda i un timpà on hi ha una creu en relleu.

Els batents conserven molts dels antics ferros forjats i el forrellat, d'època posterior a la romànica, representa el cap d'un drac.

 A l'interior es conserva una pica baptismal romànica. A l'exterior hi ha mènsules esculpides representant caps, monstres i bucranis, de tradició clàssica.

La coberta original era de llosa amb un carener al mig.

Per dins els murs són llisos, llevat d'una senzilla cornisa que hi corre a l'entorn.

El campanar està ubicat damunt el frontispici, és d'espadanya amb dos ulls truncats a la part superior i no disposa de campanes.

 A l'interior, a més de la pica romànica n'hi ha una altra, de pedra del país i sense ornamentació. Fa 78 cm d'amplada màxima i 60 cm d'alçada. La pica baptismal es conserva a l'interior del temple. Està feta en pedra del país i no presenta cap tipus d'ornamentació.

 L'any 1545 l'església va ser visitada per un delegat del bisbe de Joan de Margarit, el qual digué: "en aquesta església no hi ha reservat el cos de Crist, ni hi ha fonts baptismals, ni olis sagrats, administrant-los des de l'església de Sant Miquel de Pera." Al expressar que no hi havia pica baptismal, es considera que no es duien a terme bateigs. La pica amida 86 cm de diàmetre i té una alçada de 77 cm.

Notícies històriques

Les primeres notícies documentals conegudes del temple de Sant Andreu corresponen a l'any 977. Es cita a "Sancti Andree et Juliani et loco bestracano et ventano" en el llegat testamentari que feu el comte de Besalú, Miró, en favor del monestir de Sant Llorenç de Bagà.

 Pel 983, Sal·la, bisbe d'Urgell, consagrà l'església de Sant Llorenç prop de Bagà. En aquell moment el comte de Besalú, Oliba Cabreta, cedeix al predit monestir diversos béns, entre els quals se citen Sant Andreu i Sant Julià de Bestracà, Bestracanell i la vil·la Adano. A les "Rationes Decimarum Hispaniae" s'anomena "ecclesia de Bestrecano", l'any 1279 i "ecclesia de Bestrerrano" pel 1280.

 En els nomenclàtors de la diòcesi corresponents al segle XIV hi figura com "ecclesia parrochialis sancti andree de Bestrachano". El temple va ser parròquia fins l'any 1608, moment en què va passar a dependre de Sant Miquel de Pera.

 Al museu diocesà de Girona es conserven les lipsanoteques que van trobar-se a l'altar major del temple quan es portà a terme la restauració de l'any 1964.”

Edificacions properes: Dins del terme municipal de Camprodon, i no precisament a la vora les unes de les altres, hi podem trobar varies edificacions. Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Ripollès : Veure en un mapa més gran.