Castell de la Granadella – la Granadella / Garrigues

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


Castell


Sitges


I T I N E R A R I 


Situació: A la Granadella, població i municipi del mateix nom, a la comarca de les Garrigues (Lleida).

Època: Segle XII - Generalitat de Catalunya. *

Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya. *

Estat: Molt poques restes, pràcticament desaparegut. Es pot passejar lliurament pels llocs on havia estat bastit aquest castell. Sobta la presència d’unes rares construccions, de forma cònica (?) d’aspecte “estrany” , amb un aire “futurista” (?), que presideixen el terrat,  i que en realitat serveixen per reforçar l’estructura de contenció d'un dipòsit d’aigua que abasteix la població.   

Altres noms:

Accés – Visitat el 23/02/2018:

Trobarem aquesta edificació al carrer Emili Pujol, 45.

Localització: N 41 21 27.5 E 00 39 46.5 - Altitud: 542 m.  

Altres:

  • De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació - (Febrer 2018):

“ Descripció

Els vestigis del castell estan situats a l'extrem més oriental d'un serrat rocós, a ponent del poble.

 Cal dir, però, que no conservem gran cosa ja que la construcció d'uns dipòsits d'aigua destruïren la meitat de llevant de la fortalesa.

 A ponent, en canvi, hi ha algunes zones on trobem restes. L'accés deuria estar al costat sud, on hi hauria una rampa.

 Les restes conservades corresponen possiblement al mur perimetral de la fortalesa, però el del nord està datat vers el s. XIII i el del sud, un segle posterior.

També es conserven una sèrie d'estructures que es relacionen amb diverses activitats de producció econòmica realitzades al castell. Són diversos retalls excavats en la roca de dimensions variables i que corresponen a sitges, dipòsits, cups i altres elements sense identificar.

 Destaca un gran dipòsit de planta circular de més d'1 m. de fondària al qual s'accedeix mitjançant unes escales, situat en l'extrem sud-occidental. Malgrat tot, la major part del conservat es pensa que és ja d'edat moderna.

Notícies històriques

El primer cop que trobem documentat el castell és al 1181, quan Guillem de Cervera el cedía Pere Mascarell. El lloc estigué en mans dels Moliner durant tota l'edat mitjana i, de fet, no deixen de tenir-ho fins el s. XVII, quan passà a la família Gomar que la conserva fins a finals de l'antic règim.”


* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.


  • De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya - Jaciment arqueològic, ens complau extreure la següent informació: Febrer 2018:

"Descripció

Les restes del castell de la Granadella es localitzen en el punt més elevat del poble, en l’extrem oest del nucli urbà.

Les estructures en elevació són molt escadusseres ja que la construcció dels dipòsits d’aigua de la població sobre l’emplaçament de l’antic castell causà la seva destrucció irremeiable, especialment pel que fa a la seva àrea occidental. Aquestes es troben realitzades sobre el substrat basal calcari que ha estat retallat entròpicament per tal de definir una plataforma de forma quadrangular sobrealçada en la qual, a jutjar per les restes que s’observen, s’hi devia adossar el mur perimetral del recinte castral.

Les restes conservades es limiten, bàsicament, al basament de dos murs de pedra que es troben en la banda occidental dels dipòsits d’aigua i, concretament, sota la seva tanca.

 En ambdós casos es tracten de construccions realitzades amb pedra calcària i lligades amb morter que conserven tres filades, en el cas del mur septentrional, i dues, en el cas del mur septentrional.

Per aquestes estructures s’ha assenyalat una cronologia compresa entre els segles XIII i XIV. A més a més, en la banda est dels dipòsits es troben encara diverses construccions de característiques similars a les anteriors, però en un millor estat de conservació. Aquestes també podrien relacionar-se amb les antigues restes del castell. Es tracten de diverses estructures que defineixen estances quadrangulars, les quals es troben cobertes per grans enderrocs de materials constructius i altres deixalles. Una de les estances conserva una petita portalada adovellada que dóna accés a una gran estança amb una doble arcada. Algun dels murs conserva més de 4 m d’alçada.

Cal pensar que bona part de les pedres del castell degueren ser reaprofitades per construir cases del poble de la Granadella, així com per bastir l’antic convent que es localitza just enfront dels dipòsits.

És així com en aquest edifici s’observen grans carreus calcaris treballats i ben escairats que devien formar part dels elements arquitectònics del castell, fins a l’extrem de trobar-se incrustada en el seu mur més occidental una clau de volta amb una representació antropomorfa.

 Val a dir, però, que les construccions més ben conservades del recinte castral corresponen a una sèrie d’estructures que es relacionen a les diverses activitats de producció econòmica realitzades al castell.

 Es tracten de diversos retalls excavats al substrat basal calcari de dimensions variables i que corresponen a diverses sitges i dipòsits, cups i altres elements sense determinar.

Així docs, cal assenyalar l’existència d’unes 4 sitges de cereal, de boca circular, ovalada o quadrada, i de secció troncocònica, les quals es troben reblertes de brossa.

 En l’extrem sud-occidental de la plataforma es troba un gran dipòsit de planta circular de més d’1 m de fondària a la base del qual s’accedeix mitjançant unes escales.

 A l’est d’aquesta mena de gran contenidor es troba un altra mena de cup pseudorectangular que, mitjançant una mena de canalització, connecta amb una cisterna de grans dimensions de planta arrodonida.

Aquestes estructures s’han relacionat amb activitats vinícoles, com també ho han estat les restes constructives d’un possible celler, el qual ha estat parcialment excavat per afeccionats del poble. Cal assenyalar l’existència d’altres estructures -fragments de trams de murs, petits dipòsits rectangulars, etc.- la natura dels quals es desconeix.

Altres estructures relacionades amb la producció agrícola es localitzen en l’extrem de la plataforma de la serra que s’estén al nord-oest del castell. Aquesta altra localització arqueològica, inventariada dins la Carta Arqueològica de les Garrigues com a Pla de les Sitges, correspon a un conjunt d’una quarantena de sitges excavades a la roca.

 És possible que els grans munts de runa que cobreixen l’extensa plataforma amaguin altres estructures d’emmagatzematge similars.

 D’altra banda, s’ha assenyalat que el retall del camí que discorre a l’oest de les restes del castell podria correspondre a la fossilització modificada del fossat que protegia la fortalesa pel seu punt més vulnerable.

 Pel que fa a la cronologia de les restes és difícil d’establir. En la zona no s’observen restes ceràmiques en superfície que es puguin associar a les construccions visibles. Cal pensar que les estructures de producció vitivinícola deuen correspondre a època moderna, si bé no es compta amb cap argument categòric. Tanmateix, l’existència del castell es troba documentada des del darrer terç del segle XII i les seves restes, tot i que ja molt deteriorades, encara s’observaven a mitjan segle XIX i fins i tot a inicis de la centúria següent.

És així com l’any 1845 P. Madoz escrivia que a la Granadella es trobava "un castillo muy antiguo, destruido por sus afueras; y aunque se conserva por el centro, nada notable tiene que merezca describirse" o com C. Rocafort esmentava a principis del segle XX que en aquest poble "hi havia hagut un castell, a l’extrem de la vila, del qual sols migrades despulles en resten". 

La primera menció escrita del castell i terme de la Granadella data de 1181, quan Guillem de Cervera cedí aquests béns a Pere de Mascarell, amb les mateixes condicions que havia establert sobre el dit feu a Ferrer de Castellnou. Aquest domini castral estigué, però, durant bona part del l’edat mitjana a mans del llinatge lleidatà dels Moliner, els quals en foren senyors des que el rei Alfons el Cast els atorgà les primeres terres. Ja al segle XVI els senyors de la Granadella també ho eren de Torrebesses, Granyena, Bovera i Bellaguarda. Aquesta família mantingué la senyoria d’aquestes possessions fins al segle XVII quan, per herència, aquestes passaren a la casa dels Gomar. Aquest llinatge, les possessions de la qual figuren com a baronia, conservaren aquests béns senyorials fins al primer terç del segle XIX.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: