Ermita de Sant Joan – Riudaura / Garrotxa

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys de Riudaura, un municipi de la comarca de la Garrotxa (Girona).

Època: Segle XII – Romànic - Generalitat de Catalunya.*

Protecció: No hi consta - Generalitat de Catalunya.*

Estat: Es va mantenint. Parcialment, és accessible lliurament.

Altres noms: Ermita de Sant Joan de la Font – Viquipèdia.

Accés – Visitada: 01/04/2018.

D’entrada cal dir que no en teníem ni idea de com localitzar aquesta edificació. Disposàvem solament de les coordenades de situació. Havent introduït aquestes dades en un mapa de Google, vàrem veure que la icona corresponent es situava al bell mig del no res.  Així doncs, vàrem emprendre la descoberta “a cor obert”.

I com en altres ocasions, vàrem tenir sort al trobar-nos a uns “angelets”;  a Riudaura, amb una parella * de mitjana edat que ens va indicar la direcció oportuna.  Més endavant una noia jove que a més de confirmar que anàvem en la bona direcció, va afegir-hi algunes dades de localitzacions que aniríem trobant pel camí. 

Camí que cal fer inexcusablement amb un vehicle tot terreny ... o a peu.

Camí que és la típica pista de muntanya, amb diferents escenaris, primer asfaltat, més endavant de terra o pedruscall, a estones força incòmode.

Les branques d’alguns arbres han acaronat “amorosament” la carrosseria del nostre cotxe. Hem hagut de baixar un parell de vegades a apartar-les del camí ... i finalment, també, ens hem trobat de cara amb dos quads plantats al mig del camí, i com acostuma a passar (Llei de Murphy) en un punt complicat per poder fer l’encreuament. La dosi d’adrenalina ha estat servida.

El senyor * ja ens havia posat en antecedents de com trobaríem el camí (És caçador i transita per aquests llocs).

Des d’aquesta pàgina, ens complau agrair-els-hi les seves indicacions, alhora que els saludem cordialment.

Una vegada superat aquest obstacle, la resta, bé ...

I ara, passem a detallar el recorregut:

(0) Punt d’inici: Des de Riudaura, per sota de l’església, des del lloc (42 11 16 02 24 29) que al mapa de Google s’identifica com a Plaça dels Tiradors, continuem pel carrer del mateix nom.

(1) Creuem un pont amb baranes metàl·liques - 42 11 13.8 02 24 24.9 - , fins trobar una porta que barra la continuació del pas.

  

(2) 42 11 03 02 24 03.7. La traspassarem i educadament, la tornarem a tancar. Com a referència, deixarem a la nostra dreta, una mica enfilada, enlairada, una casa de color blanc. A partir d’aquí ja no hauríem de tenir cap més problema d’orientació.  MAPA d’aquesta primera part del recorregut.

(3) De nou, a 42 10 58 02 23 56 trobem una altra porta. Traspassem i tanquem.

I heus aquí que arribem a un lloc que tot i que discret, minimalista, no deixa de ser una sorpresa.

(4) CURIOSITAT: A 42 10 51 2 23 43, a l’esquerra del camí, hi ha un tancat que delimita una petita zona aïllada, on dins hi ha un evident conjunt d’aixetes de ferro, que constitueixen el lloc que ens han identificat com “el petroli”.   

Es tracta d’una zona on s’havien fet estudis per tal d’avaluar la presència de gas i/o petroli en aquest lloc. La controvèrsia estava servida ... Continuem.

(5) – A 42 10 50.8 02 23 45 Trobem una desviació, sense cap indicació. La delimiten dues estaques de fusta. Passem pel mig ,(O sigui, per l’esquerra) i continuem.

   

(6) – A 42 10 28 02 23 48 Trobem un petit i estilitzat oratori. 

(7) – Finalment, a 42 10 17 02 23 41 arribem a l’ermita. Hi ha una petita plana on donem la volta al nostre cotxe i l’aparquem còmodament.

En total, el compta quilòmetres del nostre vehicle indica un recorregut de 3,1 km.  

(8) - Localització: N 42 10 16.4 E 02 23 41.5 – Altitud aproximada: 813 m.

Altres:

  • De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació (Abril 2018):

“ Descripció

Edifici d'una sola nau amb absis, amb teulada a doble vessant cobert amb teula àrab.

La façana principal dóna a ponent i presenta tres obertures: una porta d'accés d'arc de mig punt i adovellada, una porta central allindada i una tercera, també d'arc de mig punt, que és l'entrada a un passadís que arriba a l'altre costat de la construcció.

Als murs hi ha gran nombre d'obertures, la major part rectangulars. Es pot veure un campanar de cadireta.

Notícies històriques

L'estructura del temple correspon als inicis del segle XII. No és pas la versió més antiga si comptem amb la possible existència de les restes d'un oratori visigot.

No es sap res de la consagració del temple. Existeixen alguns afegitons, potser del segle XVIII, que serviren per reforçar l'absis.

El temple fou edificat amb recursos prou precaris, però disposava de molts privilegis.”


* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.


  • Una mica més d’informació sobre el tema del “petroli".

De la pàgina web de Vikipèdia, ens complau extreure el següent fragment de text:

"El poble de Riudaura sofrí durant els anys 60 (1960) un sotrac important amb el descobriment de petroli dins el seu terme, les cates van revelar només indicis i que es trobava molt per sota d'una bossa de gas que tampoc era rendible d'explotar, el moviment de personal que es va produir no va suposar un impuls econòmic pel poble.

L'octubre de 2012 l'empresa Teredo Oils va rebre l'autorització de la Generalitat de Catalunya per fer prospeccions, amb la finalitat d'extreure hidrocarburs del subsòl per mitjà de la tècnica de la fracturació hidràulica. Des de llavors la població de Riudaura i de la resta de municipis afectats s'ha mobilitzat contra les prospeccions i la fracturació hidràulica i s'ha creat la Plataforma RiudauraJunts contra el Fracking."

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:



Fracking – De la pàgina web de Vikipèdia, ens complau extreure el següent text:

" La fracturació hidràulica o hidrofracturació (coneguda en anglès com hydraulic fracturing o fracking [1]és una tècnica per possibilitar o augmentar l'extracció de gas i petroli del subsòl. El procediment consisteix en la injecció a pressió d'algun material al terreny, amb l'objectiu d'ampliar les fractures existents al substrat rocós que tanca el gas o el petroli, i afavorint-ne així la sortida cap a l'exterior. Habitualment el material injectat és aigua amb sorra i productes químics, encara que ocasionalment es poden emprar escumes o gasos.

S'estima que aquesta tècnica és present en aproximadament el 60% dels pous d'extracció actualment en ús.[2] A causa de l'augment del preu dels combustibles fòssils, que ha fet econòmicament rendibles aquests mètodes, se n'està popularitzant l'ús en aquests últims anys, especialment als EUA. Hi ha una gran controvèrsia sobre el perill mediambiental derivat d'aquesta tècnica, ja que a més d'un enorme consum d'aigua, és habitual que amb la sorra s'incloguin multitud de compostos químics, la finalitat dels quals és afavorir la fissura o fins i tot la dissolució de la roca, i que podrien contaminar tant el terreny com els aqüífers subterranis. Referent a això, la NGSA (associació nord-americana de subministradors de gas natural) afirma que no s'ha confirmat cap cas de contaminació d'aqüífers fins a la data.[3]


Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: