Resultats de la cerca

L'ermita de Sant Joan es troba a Juncosa, municipi de les Garrigues, ubicada dins una balma a 570 metres d'altitud. Es tracta d'una petita ermita de planta quadrada del segle XVI, construïda amb grans carreus ben escairats, que conserva un altar dedicat a Sant Joan. L'edifici es troba en bon estat, però l'accés és restringit per ser propietat privada, i no disposa de protecció oficial.

A El Pont de Vilomara, municipi de El Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), es troben les Tines de les Balmes Roges, construccions del segle XIX destinades a l'emmagatzematge. El conjunt, format per tres tines, dues barraques i edificacions auxiliars distribuïdes en dos grups, aprofita la roca de la balma com a estructura.

L'ermita de la Mare de Déu de l'Abellera es troba a Prades, al Baix Camp, i és una construcció popular del segle XVI incrustada en una cinglera que aprofita una cova antiga. L'edifici segueix les directrius del gòtic tardà i destaca pel cambril amb una imatge d'alabastre policromat de la Verge. Actualment es conserva en bon estat, però l'accés és restringit i només es veu discretament a través d'una finestra.

Al Puig de la Balma de Mura, al Bages, s'alça aquest singular mas d'origen alt-medieval amb elements pre-romànics del segle X, encabits en un cingle escarpat. Destaca pel seu caràcter defensiu, les arcades medievals i l'espitllera de vigilància, tot aprofitant les cornises naturals de la roca. Actualment és una residència de turisme rural que acull la Casa museu del Puig de la Balma, sense protecció oficial però conservat per la família Puig.

A Clua, entitat de població d'Artesa de Segre (Noguera), es troben les ruïnes del castell medieval de la Clua, fortificació construïda aprofitant una balma natural, datada aproximadament al segle XIII, tot que podria tenir precedents més antics. L'estructura interior estava dividida en tres nivells i presenta difícil accés per les bardisses que l'envolten.

Al cim del puig Ferran del Bruc (Anoia), es troba aquesta torre de planta quadrangular del segle XIX, part de la línia de telegrafia òptica militar Barcelona-Lleida i probablement utilitzada durant les guerres carlines. L'edificació, de dos pisos amb espitlleres i envoltada de mur de defensa, es troba molt malmesa pel pas del temps, tot i que és accessible lliurement i ofereix vistes del massís de Montserrat.

Castell de Castèra, situat al cim d'una roca que presideix Bossòst a la Val d'Aran (Lleida), és una fortificació medieval del segle XII amb restes de murs conservats en alçada. Aquest important baluard de defensa aranès destaca per la seva balma-refugi fortificada adjacent i les seves esplèndides vistes panoràmiques. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en estat malmès però amb accés lliure.