Resultats de la cerca
-
Al Portell, entitat de Sant Ramon a la Segarra, es troba aquest antic pou d'aigua subterrani del segle XIV, obra popular protegida com a BCIL. Construït amb paredat i cobert per volta de canó, accedeix-s'hi per una graonada que baixa al pou cilíndric parcialment inundable segons el nivell freàtic. Es conserva en bon estat, protegit per una porta de ferro recent que permet la seva visualització.
-
2 votsA Sant Ramon, municipi de la Segarra (Lleida), es troba aquest santuari dedicat a Sant Ramon Nonat, edifici del segle XVIII format per església i convent adjunt d'estil barroc i neoclàssic. Destaca la portalada principal amb quatre columnes salomòniques separades de la paret, únic cas a Catalunya, i l'interior amb volta amb llunetes i retaule neobarroc. Protegit com a BCIN, es conserva en bon estat i és visitable.
-
1 votA Sant Ramon, municipi de la Segarra (Lleida), es troben aquestes pletes, cabanes medievals destinades a resguardar el ramat i el pastor. Construïdes amb voltes de canó de paredat i carreus irregulars units en sec, daten dels segles XIX-XX. Actualment desaparegut el coberta del pastor, només es conserven parcialment les estructures del ramat, sense protecció oficial.
-
L'església parroquial de Sant Jaume de la Manresana es troba a Gospí, entitat de Sant Ramon a la Segarra. Es tracta d'un temple romànic del segle XI, edificat al cim del turó amb una nau coberta per volta de canó rebaixada i reforçada per arcs torals. Destaca per la seva porta adovellada amb guardapols ornats de dents de serra i un fris de semiesferes a la façana sud; presenta bon estat, tot i que l'accés és restringit.
-
3 vots
Mont-Ros és un nucli medieval deshabitat situat al nord de Sant Ramon, a la Segarra, que conserva restes d'habitatges i una torre de guaita de planta circular del segle XI, construïda com a enllaç defensiu entre els castells de Gospí i Majanell. L'edificació, malmesa i abandonada des de principis del segle XX, presenta dues fases constructives diferenciades en la torre, amb la part nord assentada sobre roca natural retallada per un fossat.
-
1 vot
A Sant Ramon, municipi de la Segarra, es conserven restes de l'antiga església romànica del segle XI a la part baixa dels murs nord i est de l'actual templo, que data del 1742. L'edifici medieval original era d'una sola nau amb absis semicircular, del qual es mantenen vestigis fins a dos metres d'alçada. L'església es troba en bon estat, situada a la plaça de Sant Jaume, amb accés restringit.
-
1 vot
La torre de guaita de Portell, a Sant Ramon (Segarra), són les restes del castell medieval del segle XI, protegit com a BCIN. Aquesta construcció de pedra calcària, amb només quatre metres d'alçada, es manté amagada entre les cases del nucli, cosa que dificulta la seva localització.
-
L'església de Sant Jaume de Portell es troba al nucli de Portell, a Sant Ramon, a la Segarra. Es tracta d'una església romànica del segle XII, originàriament d'una sola nau amb volta de canó, que va ser reformada al segle XIX amb l'afegit d'una segona nau, sagristia i campanar de torre.
-
2 vots
A Portell, nucli de Sant Ramon a la Segarra, es troba aquesta capella d'una sola nau del segle XVII, realitzada amb carreus regulars i coberta a dues aigües amb campanar d'espadanya. Destaca per la inscripció "Ací es nat Sant Ramon Nonat" a la façana, el rosetó, l'interior amb volta de canó restaurada i la fornícula amb imatge del sant. Es conserva en bon estat, però l'accés és restringit.
-
1 vot
A les afores de Sant Ramon, municipi de la Segarra, es troben les restes d'un castell del segle X, actualment en ruïnes, que destaca per la seva torre de planta octogonal, única a la comarca juntament amb la de Concabella. Protegit com a BCIN, conserva la nova residència que els marquesos van edificar als segles XVI-XVIII al mateix emplaçament, amb accés restringit.
-
4 vots
A Gospí, nucli de Sant Ramon a la Segarra, es troba aquest castell del segle XI protegit com a BCIN. L'edificació actual és una casa senyorial amb una imponent torre circular de quatre pisos adossada, construïda amb paredat de pedra del país. Documentat des del 1005 amb el nom d'Albispino, conserva espitlleres estratègiques i presenta modificacions posteriors que testimonien la seva evolució al llarg dels segles.
