Santuari de Sant Ramon Nonat – Sant Ramon / Segarra

Rating: 1.0/1. From 1 vote.
Please wait...

F O T O S


 

I T I N E R A R I 


Situació: A Sant Ramon, població i municipi del mateix nom, a la comarca de la Segarra (Lleida). 

Època : Segle XVIII - Generalitat de Catalunya.*

Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*

Estat: Bo. Visitable

Altres noms:

  Accés: Visitat el dia 13/10/2013:

Senzill de localitzar: Al carrer Major, a la confluència de les carreteres que al mapa de Google s'identifiquen com a LV-3121 - PK. nº 0),  LV-1005, N-141-F.

A més, la seva mola, no passa gens inadvertida. Aparcament als voltants.

Localització: N 41 43 33.5 E 01 22 08.9 - Altitud: 660 m.  

Altres: 

  • De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació (Desembre 2017):

" Descripció: 

Santuari dedicat a Sant Ramon Nonat, fill de Portell. Es tracta d'una gran edifici format per església i convent adjunt.

Pel que fa a l'exterior de l'església, destaca la portalada principal,d'estil barroc, on trobem quatre columnes salomòniques que flanquejen la porta principal, les quals estàn separades de la paret, únic cas a Catalunya. Per damunt d'aquestes, apareix un entaulament decorat amb motius propis del barroc, amb una fornícula central que alberga la figura del sant al qual està dedicat el santuari. La part superior de la façana apareix coronada per un frontó que ens pot recordar a unes formes més clàssiques pròpies de l'estil neoclàssic.

L'interior de l'església està coberta per una volta amb llunetes, amb una falsa cúpula central sostinguda per petxines i cor situat als peus del temple. Pel que fa a l'altar, destaca el gran retaule neobarroc on la figura central representa a Sant Ramon, per damunt de la qual apareix la Mare de Déu de la Mercè, romànica, patrona de l'ordre que va fundar el santuari. 

A la zona del creuer, concretament al cantó de la dreta, trobem la capella on està situat el mausoleu del sant, un espai que segueix el mateix estil artístic que la resta.

Justament a l'altre costat, trobem la sortida al claustre, on destaca la columnata de grans dimensions amb columnes d'una sola peça, i la representació de diferents escuts, com per exemple el de Fr. Pedro Nolasco Mora, impulsor de la construcció del convent actual, que figura gravat en pedra sobre una de les voltes del claustre, la que dóna damunt la porta dels pelegrins.

El 1947 es beneí un nou retaule per l'Altar Major. Es pintà tota l'església i es decideix fer un cambril nou que va ser beneït l'any 1956.

Pel que fa a l'interior del santuari pròpiament dit, destaquen les principals estances pròpies d'aquests espais, on trobem un important nombre d'exvots que al llarg del temps han anat depositant els devots, en agraïment de favors rebuts.

La seva imatge quadrangular ha fet que alguns el denominin "L'escorial de la Segarra".

Pica beneitera

Realitzada en pedra, d'una sola peça. Es troba adossada al mur de l'església al costat de la porta d'entrada. Està molt decorada, a base de fulles a la part inferior i de lòbuls i cercles alternants a la part frontal. L'interior és semiesfèric i llis.

Cisterna

Situada al centre del claustre. És de pedra, amb coll de base octogonal i templet amb pilastres toscanes. Rematant el templet hi ha una cornisa de la que surten una sèrie d'arcades de mig punt de pedra formant una mena de cúpula. Al costat del coll de la cisterna, en un molló que corona l'escut de l'ordre, s'ha instal·lat una aixeta metàl·lica per a beure aigual. Aquesta pedra fita, i algunes altres que resten pels camps, tot i que ja fora de lloc, assenyalaven els límits de les propietats monacals.

Làpida

Realitzada en marbre blanc, de 1x 0,9 m, situada al braç dret del creuer, a la primera pilastra del costat de l'evangeli. 

Recorda l'erecció de la parròquia de Sant Ramon de Portell i el retorn dels mercedaris al seu monestir després de 62 anys d'absència. Col·locada el 12 de juny de 1898 i realitzada pel marbrista Manel Martí. 

Notícies històriques

El monestir de Sant Ramon fou fundat al segle XIII prop de Portell, a l'antiga capella de Sant Nicolau, allà on la tradició assenyala que hauria estat enterrat sant Ramon Nonat l'any 1240. El 1245 la capella passà als mercedaris, que hi establiren el priorat de Sant Nicolau de la Manresana.

L'augment de la devoció a sant Ramon Nonat, promoguda pels mercedaris, orde al qual hauria pertangut aquest personatge d'historicitat dubtosa, motivà l'ampliació del convent entre 1597 i 1625. El 1628 el Papa autoritzà el culte a sant Ramon, i el 1675 el general de l'orde mercedari, Pedro de Salazar, inicià la construcció del convent actual, conegut pomposament com a l'Escorial de la Segarra. L'obra comprèn tres parts: l'antic convent (1675), l'església (que fou acabada vers el 1722), i el convent nou, començat el 1798 per iniciativa de Pere Nolasc Móra, bisbe de Solsona, i que s'organitza entorn d'un claustre bastit als primers anys del segle XIX (1802).

El monestir fou exclaustrat el 1835, però els mercedaris hi retornaren el 1897 i hi establiren una escola de l'orde. "


  • Per contrastar i/o complementar aquesta informació, ens complau extreure el següent text de la pàgina web de l'Ajuntament de Sant Ramon:

" MONESTIR DE SANT RAMON "L'ESCORIAL DE LA SEGARRA"

“ L' edifici més rellevant és el Santuari de Sant Ramon Nonat, que segons documents de l'època es va inaugurar l'any 1695.

Consta d'una església d'una sola nau de 44 metres de llarg i 10.5 metres d'ample de creuer i una cúpula de 33 metres d'alt. Hi ha 4 capelles a cada costat que tenen 4 metres de profunditat i es comuniquen interiorment formant el cos de l'església.

A l'altar major hi ha un monumental retaule barroc que ofereix un aspecte esplèndid. Al cambril antigament hi havia el cos de Sant Ramon Nonat, que fou espoliat l'any 1936, però en l'actualitat s'ha substituït per una relíquia del sant.

Dins el santuari hi ha un claustre amb pati inferior format per 28 columnes de pedra. Les dimensions són de 35.03 metres per 35.70m, fent un total de 1286 m2. Les columnes són cilíndriques de base jònica, i d'una sola peça, rematades amb capitells.

En el primer pis, sobre el claustre del pati, es troba un altre claustre amb vuit balcons uniformes de grans dimensions amb voltes de mig punt que donen també a l'interior.

Durant molts anys i efectuant una recerca exhaustiva s'han pogut recuperar alguns objectes pertanyents a l'antic museu, essent les peces més importants, vuit cantorals de grans dimensions, que estan numerats des de el número 1 fins al 11, faltant els números 6,7,9, els quals es creu que foren destruïts. També s'han pogut recollir una gran quantitat d’exvots, alguns d'ells bastant antics.

L'entrada de l'església és d'estil barroc català. A la part inferior de la façana destaquen 4 grans columnes salomòniques de pedra d'una sola peça, emmarcant cada dues unes fornícules, que en altre temps tenien les imatges de Sant Pere Nolasc i Santa Maria del Socors o de Cervelló. Aquestes imatges varen ser destruïdes l'any 1936.

 Sobresurt en el bell mig, l'escut de l'ordre de la Mercè, fet de pedra picada com la resta de la portada. A la part alta, emmarcat també per dues columnes salomòniques, es troba la imatge original de Sant Ramon, que presideix tot el conjunt arquitectònic.”



* Informació: extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.*


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:


Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: