Resultats de la cerca

Sant Martí Vell és una capella situada al nucli de Santa Pau, a la Garrotxa, datada del segle XII. Es tracta d'una església molt reformada al llarg dels segles, construïda amb carreus ben escairats, una sola nau i absis semicircular, amb elements neoclàssics posteriors. L'edifici es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit i només es pot visitar a peu.

L'ermita de Sant Miquel del Mont es troba al cim de la Serra de Sant Miquel del Mont, a la Vall de Bianya, comarca de la Garrotxa. Es tracta d'una església romànica del segle XII construïda sobre possibles estructures anteriors, amb accés restringit i en bon estat de conservació. Des d'aquest lloc s'hi gaudeix de vistes panoràmiques esplèndides sobre la vall de Bianya, la fossa d'Olot i les terres circumdants.

A la Vall de Bianya, municipi de la Garrotxa, es conserva una via romana de l'època romana que travessa la comarca amb més de sis quilòmetres d'empedrat intacte, acompanyat de murs de contenció, voreres i trencaaigües. La via, que connectava el Rosselló amb Besalú passant per Camprodon, es manté en òptim estat de conservació gràcies a que el traçat actual s'allunya del primitiu recorregut romà.

La Capella de Santa Magdalena es troba a Argelaguer, municipi de Sant Ferriol, a la comarca de la Garrotxa. Es tracta de l'antiga capella del castell de Montpalau, documentada des del segle X, amb una estructura senzilla d'una nau i absis semicircular, porxo posterior i espadanya d'una obertura recentment restaurada. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés no és lliure.

L'Església de Sant Miquel de la Miana es troba al disseminat de La Miana, municipi de Sant Ferriol a la Garrotxa. Es tracta d'una església romànica del segle XII en estat ruïnós, destacable per la seva porta d'entrada cega, la finestra central de l'absis ornada amb columnes estriades i capitells decorats, i el seu campanar de torre rectangular amb data de 1683.

A Riudaura, municipi de la Garrotxa, es troba l'església parroquial de Santa Maria, documentada des del segle IX com a monestir benedictí, amb l'actual temple construït al segle XVIII. L'edifici conserva una torre medieval de secció circular i destaca pels seus púlpits decorats amb estuc blanc i detalls daurats, així com pels retaules dels altars. Protegit com a BCIL, es troba en bon estat però amb accés restringit.

Altres noms: Llac de Malniu

L'estany de Malniu es troba a Meranges, municipi de la Cerdanya (Lleida), a 2.253 metres d'altitud. Es tracta d'un llac natural de circumferència aproximada de 1.250 metres i profunditat de 5 metres, accessible mitjançant un sender ben senyalitzat des del refugi de Malniu. L'estat de conservació és bo i es pot visitar durant tot l'any, tot que requereix el pagament d'un peatge per accedir al refugi.

El santuari de Sant Ferriol es troba al veïnat de Fornells de Besalú, a la comarca de la Garrotxa. Es tracta d'un santuari d'estil gòtic del segle XVIII, encara que es creu que el primer temple fou construït al segle XII, amb restauracions posteriors com la de 1835. L'edifici presenta bon aspecte exterior i destaca pel seu porxo amb volta d'aresta i claus de volta decorades, així com per la porta amb escut central.

Altres noms: Restes de la fortalesa al Puigterrà

Al Puigterrà de Manresa, a la comarca del Bages, es troben les restes d'una fortalesa medieval de possible origen anterior, reconstruïda el 1822 com a fortí i ampliada el 1834 amb el nom de Fort de Santa Isabel. Les restes visibles van ser desmuntades a principis del segle XX i actualment es troba pràcticament desaparegut, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Pont-aqüeducte de dos ulls situat a la confluència dels termes de Balsareny i Sallent, al Bages. Construcció gòtica popular del segle XIV que forma part de la sèquia de Manresa, amb un gruixut pilar proveït de contrafort aixecat sobre el llit de la riera de Conangle. L'estructura de carreus de pedra es conserva en bon estat i és perfectament transitable a peu.

A les Besses, antic despoblat de Cervià de les Garrigues (Garrigues), es troba aquesta petita església romànica del segle XIII de planta rectangular i nau única. Destaca pel seu portal adovellat de mig punt amb motllures i l'austeritat general de la construcció en carreus de pedra, amb campanar de remat. Restaurada a finals dels setanta del segle XX, es conserva en bon estat i és accessible lliurement als visitants.

A Miramar, entitat de població de Figuerola del Camp (Alt Camp), es troba l'església romànica de Sant Mateu, un temple d'una nau del segle XII protegit com a bé cultural d'interès local. L'edifici destaca per la seva porta lateral amb arc de mig punt decorat geomètricament i el cimbori vuitavat, construït en pedra amb arrebossat. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit i l'agregat està despoblat.

Altres noms: Sant Pere ad Víncula

L'església de Sant Pere ad Víncula de Mont-ral, situada al nucli més elevat del municipi de Mont-ral a l'Alt Camp, és un temple romànic del segle XII amb nau única, absis semicircular i campanar de dos cossos. Destaca per la seva porta d'accés amb arc de mig punt adovellat i diverses capelles posteriors, així com per les reformes realitzades al segle XVIII.

A Querol, municipi de l'Alt Camp (Tarragona), es troba l'Església parroquial de Santa Maria, edifici romànic del segle XII d'estructura irregular amb nau única, capelles laterals i absis semioctogonal. Destaca per la seva torre de planta quadrada i la porta d'arc de mig punt amb carreus romànics visibles. Protegida com a BCIL, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Refugi dels Estanys de la Pera a Lles de Cerdanya, comarca de la Cerdanya. Es tracta d'un refugi de muntanya situat a 2.359 metres d'altitud en un circ glacial del Pirineu Oriental, entre dos estanys que configuren un dels sectors lacustres més interessants i visitats de la regió.

A El Pont de Vilomara, municipi de El Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), es troben les Tines de les Balmes Roges, construccions del segle XIX destinades a l'emmagatzematge. El conjunt, format per tres tines, dues barraques i edificacions auxiliars distribuïdes en dos grups, aprofita la roca de la balma com a estructura.

Altres noms: Santuari de Lurdes (O Lourdes) de la Nou.

A la Nou de Berguedà, municipi del Berguedà, es troba aquest santuari marià del segle XIX, primer de la Verge de Lurdes a Espanya. Edificat entre 1880 i 1885, forma un conjunt singular de muntanya amb temple, cambril i casa ermita-hostal en un paratge esquerp. L'edifici es conserva en bon estat i és visitable; als anys vuitanta esdevingué seu d'un centre de colònies d'estiu.

A Sitges, municipi del Garraf (Barcelona), es troba aquesta masia del segle XIX que actualment funciona com a oficina i centre d'informació del Parc del Garraf. L'edifici presenta un cos central i dos laterals amb planta baixa, pis i golfes, destacant les seves portes i finestres amb dovelles de pedra i les impostes de maó vist que marquen cada nivell.