Resultats de la cerca

El santuari de Sant Ferriol es troba al veïnat de Fornells de Besalú, a la comarca de la Garrotxa. Es tracta d'un santuari d'estil gòtic del segle XVIII, encara que es creu que el primer temple fou construït al segle XII, amb restauracions posteriors com la de 1835. L'edifici presenta bon aspecte exterior i destaca pel seu porxo amb volta d'aresta i claus de volta decorades, així com per la porta amb escut central.

Altres noms: Restes de la fortalesa al Puigterrà

Al Puigterrà de Manresa, a la comarca del Bages, es troben les restes d'una fortalesa medieval de possible origen anterior, reconstruïda el 1822 com a fortí i ampliada el 1834 amb el nom de Fort de Santa Isabel. Les restes visibles van ser desmuntades a principis del segle XX i actualment es troba pràcticament desaparegut, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

L'Església parroquial de Sant Martí de Tous, al municipi de Sant Martí de Tous a l'Anoia, és una construcció del segle XIX beneïda el 1894, bastida damunt l'antiga església gòtica i una capella romànica anterior. Destaca pel sarcòfag del segle XIV amb l'estàtua jacent de Bernat de Tous, la finestra doble polilobulada gòtica i la creu de terme gòtica de la plaça.

Església barroca del segle XVIII situada a Figuerola del Camp, a l'Alt Camp, construïda entre 1781 i 1789 sobre una anterior romànica del segle XII. Destaca per la seva planta de creu grega, la cúpula semiesfèrica central i la façana de reminiscències clàssiques amb frontó triangular. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat malgrat els danys de la Guerra Civil i les posteriors restauracions.

A Miramar, entitat de població de Figuerola del Camp (Alt Camp), es troba l'església romànica de Sant Mateu, un temple d'una nau del segle XII protegit com a bé cultural d'interès local. L'edifici destaca per la seva porta lateral amb arc de mig punt decorat geomètricament i el cimbori vuitavat, construït en pedra amb arrebossat. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit i l'agregat està despoblat.

Altres noms: Sant Pere ad Víncula

L'església de Sant Pere ad Víncula de Mont-ral, situada al nucli més elevat del municipi de Mont-ral a l'Alt Camp, és un temple romànic del segle XII amb nau única, absis semicircular i campanar de dos cossos. Destaca per la seva porta d'accés amb arc de mig punt adovellat i diverses capelles posteriors, així com per les reformes realitzades al segle XVIII.

A Querol, municipi de l'Alt Camp (Tarragona), es troba l'Església parroquial de Santa Maria, edifici romànic del segle XII d'estructura irregular amb nau única, capelles laterals i absis semioctogonal. Destaca per la seva torre de planta quadrada i la porta d'arc de mig punt amb carreus romànics visibles. Protegida com a BCIL, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Refugi dels Estanys de la Pera a Lles de Cerdanya, comarca de la Cerdanya. Es tracta d'un refugi de muntanya situat a 2.359 metres d'altitud en un circ glacial del Pirineu Oriental, entre dos estanys que configuren un dels sectors lacustres més interessants i visitats de la regió.

A El Pont de Vilomara, municipi de El Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), es troben les Tines de les Balmes Roges, construccions del segle XIX destinades a l'emmagatzematge. El conjunt, format per tres tines, dues barraques i edificacions auxiliars distribuïdes en dos grups, aprofita la roca de la balma com a estructura.

Altres noms: Santuari de Lurdes (O Lourdes) de la Nou.

A la Nou de Berguedà, municipi del Berguedà, es troba aquest santuari marià del segle XIX, primer de la Verge de Lurdes a Espanya. Edificat entre 1880 i 1885, forma un conjunt singular de muntanya amb temple, cambril i casa ermita-hostal en un paratge esquerp. L'edifici es conserva en bon estat i és visitable; als anys vuitanta esdevingué seu d'un centre de colònies d'estiu.

El Far de Calella es troba a les afores de Calella, municipi del Maresme (Barcelona), a 39 metres d'altitud. Es tracta d'un far del segle XIX inaugurat el 1859 en el mateix emplaçament on hi havia una torre de guaita medieval, que constitueix un dels símbols més característics de la ciutat i un excel·lent mirador del municipi. L'edifici es conserva en bon estat, està en funcionament i és visitable.

A Sitges, municipi del Garraf (Barcelona), es troba aquesta masia del segle XIX que actualment funciona com a oficina i centre d'informació del Parc del Garraf. L'edifici presenta un cos central i dos laterals amb planta baixa, pis i golfes, destacant les seves portes i finestres amb dovelles de pedra i les impostes de maó vist que marquen cada nivell.

A Feners, caseria de Saldes, municipi del Berguedà, s'alça aquesta petita capella barroca del segle XVIII amb nau única, presbiteri quadrat i volta de canó. Destaca pel seu retaule neoclàssic i les pintures murals conservades al presbiteri. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, actualment es troba en restauració.

A Sant Ramon, municipi de la Segarra (Lleida), es troba aquest santuari dedicat a Sant Ramon Nonat, edifici del segle XVIII format per església i convent adjunt d'estil barroc i neoclàssic. Destaca la portalada principal amb quatre columnes salomòniques separades de la paret, únic cas a Catalunya, i l'interior amb volta amb llunetes i retaule neobarroc. Protegit com a BCIN, es conserva en bon estat i és visitable.

Pletes de Concabella, situada a Concabella, municipi dels Plans de Sió a la Segarra (Lleida). Es tracta de dues cabanes de volta rebaixada construïdes amb carreus de pedra col·locats en sec dels segles XIX-XX, destinades a resguardar bestiar. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en estat malmès però amb accés lliure.

A Concabella, municipi dels Plans de Sió a la Segarra, es conserva un refugi subterrani del segle XX, una fortificació tipus búnquer construïda sota una senglera de roca natural per defensar la carretera L-310 durant la guerra civil.

Al Calvari de Torre-serona, municipi del Segrià, es conserven restes arqueològiques de dubtosa utilitat excavades a la roca, possiblement relacionades amb l'explotació del vi o amb usos funeraris. Sense protecció oficial documentada, el paratge presenta bon estat de conservació i està integrat en un parc públic accessible amb equipaments esportius.

Altres noms: Tines del Mas cal Candela - (Generalitat de Catalunya). *

A Callús, municipi del Bages, es troben les Tines del Mas cal Candela, un conjunt de set estructures circulars enrajolades dels segles XVIII-XIX que testimoniaven la importància del conreu vitícola a la regió. Construïdes amb pedra irregular i calç, amb alçades entre tres i quatre metres, es distribueixen agrupades al voltant del mas abandonat.