Resultats de la cerca

Refugi dels Estanys de la Pera a Lles de Cerdanya, comarca de la Cerdanya. Es tracta d'un refugi de muntanya situat a 2.359 metres d'altitud en un circ glacial del Pirineu Oriental, entre dos estanys que configuren un dels sectors lacustres més interessants i visitats de la regió.

A El Pont de Vilomara, municipi de El Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), es troben les Tines de les Balmes Roges, construccions del segle XIX destinades a l'emmagatzematge. El conjunt, format per tres tines, dues barraques i edificacions auxiliars distribuïdes en dos grups, aprofita la roca de la balma com a estructura.

A les afores de Manresa, capital del Bages, es troba el Parc de l'Agulla, un espai lúdic del segle XX construït entre 1966 i 1974 com a llac artificial per garantir el subministrament d'aigua a la ciutat. L'embassament, amb una capacitat de 200.000 m³, es complementa amb una gran zona verda amb arbres, parc infantil i zones de passeig. L'espai, remodelat el 1986, es destina a activitats esportives i de lleure, mantenint-se en bon estat.

El Far de Calella es troba a les afores de Calella, municipi del Maresme (Barcelona), a 39 metres d'altitud. Es tracta d'un far del segle XIX inaugurat el 1859 en el mateix emplaçament on hi havia una torre de guaita medieval, que constitueix un dels símbols més característics de la ciutat i un excel·lent mirador del municipi. L'edifici es conserva en bon estat, està en funcionament i és visitable.

A Sant Boi de Lluçanès, municipi d'Osona, es troba aquest edifici medieval protegit per ordre de 1988. Malgrat desconèixer-ne l'època exacta, presenta un bon estat de conservació i és accessible lliurement als visitants. Situat a 845 metres d'altitud, es pot arribar-hi fàcilment seguint la carretera BV-4608 en direcció nord.

A Sitges, municipi del Garraf (Barcelona), es troba aquesta masia del segle XIX que actualment funciona com a oficina i centre d'informació del Parc del Garraf. L'edifici presenta un cos central i dos laterals amb planta baixa, pis i golfes, destacant les seves portes i finestres amb dovelles de pedra i les impostes de maó vist que marquen cada nivell.

A Rubinat, municipi de la Ribera d'Ondara (Segarra), es troba aquesta antiga fàbrica d'embotellament d'aigua mineral del segle XIX, amb planta rectangular i una torre circular destacada per les seves obertures decorades amb maó i una doble cornisa geomètrica. L'edifici, construït amb maó i pedra, conserva bon estat en les parets exteriors, però ha perdut la coberta i el segon pis, excepte a la torre que manté les seves obertures romboïdals.

Altres noms: Tines dels Tres Salts - (Diputació de Barcelona).

A Talamanca, municipi del Bages, es troben set tines de forma semicircular dels segles XVIII-XIX, construccions de rebla i pedra amb cobertes de falsa volta destinades a l'emmagatzematge de vi. Aquestes estructures, alineades una al costat de l'altra i recobertes de rajoles de ceràmica, conserven les seves característiques originals amb entrades superiors per al raïm i obertures inferiors per extreure el vi.

Altres noms: Sant Miquel del Portell

Sant Miquel del Portell es troba a Crespià, al Pla de l'Estany, i és una ermita religiosa d'estil gòtic del segle XIV encastada en un penya-segat rocós sobre el riu Fluvià. L'edifici, format per dues voltes apuntades recolzades parcialment a la roca excavada, destaca per la seva ubicació singular dins d'una balma a 170 metres d'altura. Protegida com a BCIL, es conserva en estat de ruïna amb accés lliure però de difícil accés.

A Vilert, entitat de població d'Esponellà (Pla de l'Estany), es troba aquesta església parroquial romànica del segle XI, protegida com a BCIL. Presenta un absis semicircular amb absidioles laterals i una nau gòtica afegida posteriorment, amb campanar de planta quadrada. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Petita capella medieval situada a Vilert, entitat de població d'Esponellà, al Pla de l'Estany, construïda l'any 1365 amb planta rectangular, coberta de teula àrab i campanar d'espadanya. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat, adossada al cementiri, amb accés restringit. Conserva a l'interior un retaule del 1560 restaurat.

A Igualada, capital de l'Anoia, aquest edifici del segle XX va ser construït entre 1931 i 1941 amb interrupció per la Guerra Civil. Destaca per la seva arquitectura eclèctica que barreja romànic, gòtic, àrab i modernisme, amb claustre central, torre a la façana principal i església de planta grega amb arcs parabòlics. Protegit com a BCIL, es troba en bon estat i actualment funciona com a residència d'ancians.

L'Estany de Banyoles, situat a Banyoles, municipi del Pla de l'Estany, és el llac natural més gran de Catalunya amb una superfície de 111,7 hectàrees i profunditat màxima de 62 metres. Aquest conjunt càrstic, d'excepcional valor geològic, ecològic i paisatgístic, està protegit pel PEIN, la Xarxa Natura 2000 i la Convenció Ramsar com a Zona Humida d'Importància Internacional.

L'embassament de la Llosa del Cavall es troba a Navès, municipi del Solsonès (Lleida), a 823 metres d'altitud. Es tracta d'una obra hidràulica del segle XX aprovada el 1989 per augmentar els recursos hídrics de les conques internes de Catalunya, que recull les aigües del riu Cardener. L'embassament es troba en bon estat i és un lloc interessant per practicar esports d'aventura, especialment el caiac.

Altres noms: El Cros, Palau Garí

Al nucli d'Argentona, municipi del Maresme, es troba aquest casal fortificat modernista del segle XIX, obra de Puig i Cadafalch construït el 1899. L'edifici destaca per la seva torre quadrangular amb torratxes circulars, la reixa de ferro que l'envolta, els acabaments de ferro forjat i l'ornamentació interior amb mobiliari dissenyat personalment per l'arquitecte. Protegit com a BCIN, es conserva en bon estat però amb accés restringit.

L'església de la Móra Comtal es troba a Odèn, al Solsonès, i és un temple romànic del segle XII de nau rectangular amb absis. Presenta elements arquitectònics destacats com arcs adovellats, cornisa de pedres trapezoïdals i finestres de mig punt, tot i que l'interior es conserva en mal estat. L'edifici, sense protecció oficial, és accessible lliurement i conserva encara bona part de la seva estructura exterior.

A Cambrils, nucli d'Odèn (Solsonès), es troba el Salí de Cambrils, complex salinaire del segle XVIII que aprofita un recurs natural utilitzat des de l'Edat Mitjana. Documentat històricament des de 1780, va proveir de sal diversos pobles veïns fins a mitjans del segle XX. Protegit pel Patrimoni Industrial Català (2013), ha estat recuperat recentment i és visitable.

L'església de Canalda, al municipi d'Odèn al Solsonès, és un edifici romànic dels segles IX a XII que conserva una capçalera amb dos absis del segle IX i una nau posterior. Destaca per la seva porta d'entrada amb arc de mig punt adovellat i una creu esculpida al frontis, així com per ser esmentada en l'Acta de Consagració de la Catedral d'Urgell del 839.