Resultats de la cerca

Altres noms: Cal Tenella

Mont-Ros és un nucli medieval deshabitat situat al nord de Sant Ramon, a la Segarra, que conserva restes d'habitatges i una torre de guaita de planta circular del segle XI, construïda com a enllaç defensiu entre els castells de Gospí i Majanell. L'edificació, malmesa i abandonada des de principis del segle XX, presenta dues fases constructives diferenciades en la torre, amb la part nord assentada sobre roca natural retallada per un fossat.

La capella de Santa Fe de Montfred es troba a Civit, entitat de Talavera, a la Segarra. Es tracta d'una capella romànica del segle XII de nau única amb absis semicircular, que presenta un bon estat de conservació exterior i interior. Destaca per la puresa de línies i senzillesa de l'edificació, així com pel seu aparell de pedra irregular típic del període, que evidencia una obra de clara rudesa de principis del XII.

A Civit, entitat de població de Talavera a la Segarra, s'alça aquesta església parroquial del segle XIV situada dalt del turó del poble. L'edifici presenta una sola nau amb volta apuntada, capelles laterals i un campanar de planta quadrada a la capçalera, amb obertures d'ulls destacades. Es conserva en bon estat, tot i que ha estat molt remodelat al llarg del temps i l'accés és restringit.

L'església parroquial de Sant Salvador es troba a Talavera, municipi de la Segarra, i és un edifici romànic dels segles XII-XIII que conserva elements de la primitiva construcció medieval, especialment visibles en el mur sud amb una porta paredada d'arc de mig punt amb arquivoltes erosionades i capitells troncocònics.

Altres noms: Ermita de Sant Isidre

A Sant Antolí i Vilanova, nucli de Ribera d'Ondara a la Segarra, es troba aquesta església romànica dels segles XI-XII, situada a la part alta de la població amb extenses vistes als voltants. L'edifici presenta dues naus juxtaposades amb absis semicircular, porta d'accés amb arc de mig punt i campanar d'espadanya, amb ampliacions posteriors dels segles XIV-XV.

Altres noms: El molí de vent – (Patrimoni.Gencat). Sembla ser que col·loquialment, la gent del poble la coneix com la H, per la forma que presenta en l'actualitat.

A les afores de Talavera, municipi de la Segarra, es troben les restes d'una torre de guaita del segle XI, construïda com a element de defensa amb planta circular sobre la roca mare. L'edifici, malmès, conserva només un fragment dels murs de la seva part baixa, i és conegut localment com a molí de vent. Sense protecció oficial, és accessible lliurement.

L'església de Santa Creu es troba a Pavia, petita entitat de població de Talavera, a la comarca de la Segarra. Es tracta d'un edifici romànic del segle XII, d'una sola nau amb absis semicircular, construït directament sobre la roca mare amb carreus de pedra local. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que ha sofert modificacions posteriors, i té accés restringit.

L'església parroquial de Sant Jaume es troba a Pallerols, nucli de Talavera a la Segarra, i és un temple romànic del segle XII de nau única primitiva, ampliat posteriorment amb una segona nau coberta de volta estrellada. Destaca pel seu campanar d'espadanya de quatre ulls, les portes adovellades amb arc de mig punt i una fornícula amb la imatge del sant patró a la façana oest. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Al Mas Pigot de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), es conserven les restes d'una torre colomer medieval, probablement construïda entre l'època musulmana i els darrers segles medievals, encara que tradicionalment s'havia atribuït erròniament a l'època romana. De la construcció original només es mantenen en peus la paret septentrional i un tros de l'oriental, amb les cel·les per als coloms visibles al mur nord.

L'ermita de la Mare de Déu de les Arenes es troba a Castellar del Vallès, al Vallès Occidental, i és un edifici romànic del segle XII d'una sola nau amb absis semicircular. Presenta grans contraforts a la façana de migdia i conserva un bon estat exterior, tot que l'accés és restringit. Documentada des del 1126 com a obra dels monjos de Sant Llorenç de Munt, va evolucionar cap a ermita durant la Baixa Edat Mitjana.

L'església de Santa Maria de Gallecs es troba a Mollet del Vallès, al Vallès Oriental. Es tracta d'un edifici romànic del segle XII, de planta de creu llatina amb absis rectangular i campanar d'espadanya, que conserva vestigis d'una construcció preromànica anterior. L'edifici es manté en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A El Bruc, municipi de l'Anoia, es troben les restes de la capella romànica de Sant Simeó Estilita, datada al segle XII. L'edifici, totalment enruïnat, presenta una sola nau amb finestres de doble esqueixada i va ser utilitzat posteriorment com a local per a la vinificació. Sense protecció oficial, és accessible lliurement i permet gaudir dels paisatges de la zona durant la visita.

L'ermita de Sant Ermengol es troba als Prats de Rei, a l'Anoia. Es tracta d'un edifici romànic del segle XI, de nau única amb absis semicircular, que destaca pels seus contraforts en talús i el campanar d'espadanya. Actualment es troba malmesa i envoltada de vegetació, però és lliurement accessible.

A la Fortesa, nucli de Sant Pere Sallavinera a l'Anoia, s'alça Cal Ribalta, gran casal del segle XVII que ocupa el lloc de l'antiga fortalesa medieval. Destaca pel seu arc de passatge que travessa l'edifici d'est a oest i per la façana de llevant amb balcons i finestres ordenats, ornada amb un gran escut familiar. Sense protecció oficial, es troba en bon estat i actualment està essent restaurada pel seu propietari.

Església de la Fortesa situada a La Fortesa, nucli de Sant Pere Sallavinera, a l'Anoia. Petit edifici romànic del segle XIII, refet al segle XVII, de planta rectangular amb capella i sagristia annexes, campanar d'espadanya doble i volta de canó lleugerament apuntada. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit i no disposa de protecció oficial.

Al nucli despoblat de la Goda, a Argençola (Anoia), es troba aquesta església romànica del segle XII, d'una sola nau amb volta de canó apuntada i campanar de doble espadanya. Destaca per la seva porta adovellada amb arquivolta i la finestra de doble esqueixada a la capçalera. Actualment es troba malmesa, sense protecció oficial, amb accés restringit i envoltada de ruïnes del poblat medieval.

A Sant Martí de Tous, municipi de l'Anoia, es conserven les restes d'aquesta església romànica del segle XI, erigida per Guillem d'Oló. L'edifici, que només conserva l'absis i dues absidioles amb característiques bandes i arcuacions llombardes, fou convertit en capella amb volta ogival als segles XIV o XV. Actualment accessible lliurement, es manté en estat exterior acceptable tot que funciona com a magatzem de camp.

A Sant Martí de Tous, municipi de l'Anoia, es troba aquesta església romànica del segle XII, construïda pels Cervelló com a parròquia dels seus vassalls. L'edifici presenta una nau gairebé quadrada amb absis ornat amb mènsules i tres grans finestres de doble esqueixada, així com un arc triomfal decorat amb capitells. Actualment es conserva en bon estat exterior, però l'accés és restringit i manca del campanar original.